Cas Can Domenge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció num. jutjat, afegir instructora segona, canvi advocat Munar, informació peça suborn, Finca Can Domenge ara, i enllaços externs.
m bot: -el casos +els casos
Línia 37:
Bartomeu Vicens va reconèixer abans i durant el judici que havien rebut 4 milions d'euros -dos milions abans que el concurs fos aprovat i dos milions posteriorment-, repartits entre ell, Munar, Nadal i una quarta persona, per finançar UM. Amb anterioritat al judici s'havia tramitat una peça sobre un possible suborn que va concloure amb un acte de sobreseïment provisional. Les manifestacions realitzades per Vicens, tot i que no suposaven un fet nou, ja que el mòbil econòmic de l'adjudicació se sospitava, van permetre reiniciar la investigació pel presumpte suborn.
 
El jutge [[Diego Jesús Gómez-Reino Delgado]] diu a la sentència que "el que resulta a tots llums inusitat i incomprensible i contrari a tota lògica i al sentit comú" és que s'hagués fet a través de concurs, enlloc de subhasta com sol esser en elels casos d'alienació.
 
Les defenses de Munar i Nadal van intentar desacreditar la declaració de Vicens, el qual va sostenir al judici que ell i els altres dos acusats es van concertar per alienar Can Domenge pel sistema de concurs perquè així podien obtenir finançament per al CIM i diners per el partit UM. La defensa de Munar es queixà del suposat pacte de Vicens amb la Fiscalia, per rebaixar-li la pena a canvi de incriminar a Munar. Igualment la defensa de Nadal també es queixa del suposat pacte, ja que el mateix també havia col·laborat, aportant informació important. De tot això en deixa constància la sentència.