Revisió del 12:43, 27 oct 2017 modifica BQUB17-MLSanchez (discussió \| contribucions) 33 edits He fet canvis en l'estil i he corregit faltes d'ortografia. També he editat alguna cosa que m'han comentat que fes els meus companys. Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 12:49, 27 oct 2017 modifica desfés BQUB17-MLSanchez (discussió \| contribucions) 33 edits He fet canvis en l'estil perquè visualment fos més correcte. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: Les bases nitrogenades poden ser de dos tipus: <nowiki> </nowiki>'''· púriques:''' deriven d’una molècula de [[purina]]. Són 2: adenina i guanina. <nowiki> </nowiki>'''· pirimidíniques:''' deriven d’una molècula de [[pirimidina]]. Són 3: citosina, uracil i timina. El sucre que forma el nucleòsid és una [[pentosa]], és a dir, un monosacàrid format per una cadena de 5 àtoms de carboni que té funció estructural. En aquest cas concretament, la [[pentosa]] forma part del grup de les aldopentoses degut a que conté un grup aldehid quan es troba en forma oberta no ciclada. Segons la [[pentosa]] que continguin, els nucleòsids poden ser de dos tipus: '''Ribonucleòsids:''' si contenen la D-[[ribosa]]. Formen part del RNA i són 4: [[adenosina]], [[guanosina]], [[citidina]] i [[uridina]]. '''Desoxiribonucleòsids:''' si contenen la 2-desoxi-D-ribosa. Formen part del DNA i també són 4: [[desoxiadenosina]], [[Desoxiguanosina\|desoxiaguanosina]], [[desoxicitidina]] i [[timidina]].[[Nucleòsid#cite note-:0-1\|[1]]] L’enllaç de tipus N-glicosídic es forma a través de la unió covalent del carboni 1 de la pentosa amb: El nitrogen 9 en el cas de que la base sigui purínica. El nitrogen 1 en el cas de que la base sigui pirimidínica. Durant aquest procés es perd una molècula d’aigua. La base descansa per sobre del pla del sucre quan es representa la projecció de Haworth en forma ciclada, de manera que l’enllaç és de tipus β. Línia 28: Estructuralment, les bases puríniques tenen similituds a nivell molecular, i aquest fet pot provocar que una adenina es pugui transformar en una guanina o viceversa si es produeix una mutació: L’adenina té un grup amino (-NH<sub>2</sub>) unit al carboni 6 mentre que la guanina té un doble enllaç amb un oxigen (C=O). La guanina té un grup amino (-NH<sub>2</sub>) al carboni 4 i l’adenina no el té. Existeixen bases puríniques exògenes, les quals actuen sobre receptors purinèrgics: '''Cafeïna:''' present al cafè. '''Teobromina:''' present al te. == Bases pirimidíniques == Les bases nitrogenades pirimidíniques principals són la '''citosina''', l’'''uraci'''l i la '''timina'''. L’uracil sempre estarà present en la molècula de RNA i la timina en el DNA. Aquest tipus de bases nitrogenades estan formades per un anell simple de 6 àtoms de carboni. Altres formes menys comuns són: '''5-metil-citosina:''' una citosina modificada amb un grup metil (–CH<sub>3</sub>) en posició 5. Alguns científics la consideren com a una cinquena base degut a que és una forma molt abundant. '''5-hidroximetil-citosina:''' una citosina modificada amb un grup hidroxil (-OH) unit a un grup metil (–CH<sub>3</sub>) en posició 5. Molecularment, les bases pirimidíniques també s’assemblen molt entre elles. Aquestes diferències permeten entendre com degut a una mutació, un uracil es transformaria en una timina si s’afegís un grup metil (–CH<sub>3</sub>) o en una citosina si s’afegís un grup amino (-NH<sub>2</sub>). Existeixen agents químics que poden fer que canviïn entre sí: L’uracil es diferencia de la citosina en que el carboni 4 de l’uracil té un doble enllaç amb un oxigen (C=O) mentre que el de la citosina té un grup amino (-NH<sub>2</sub>). La timina es diferencia de l’uracil en que la timina en el carboni 5 té un grup metil (–CH<sub>3</sub>) i l’uracil té un grup (=CH). De la mateixa manera que les bases puríniques, la seva hidrofobicitat i la conformació espacial tridimensional plana que presenten, confereixen un nivell d'empaquetament molt gran i fan que el DNA sigui una molècula molt estable.

Nucleòsid: diferència entre les revisions