Heraclides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m enllaç |
||
Línia 2:
'''''Heràclida''''' (pl. '''heràclides'''; [[Llatí clàssic|llatí]]: ''Heracleidae'', [[grec antic]]: {{polytonic|Ἡρακλεῖδαι}}) és, en la seva accepció més ampla, el patronímic donat a tots els fills i descendents d'[[Hèracles]], fins a la generació més llunyana. A l'època hel·lenística, moltes famílies reials pretenien ser descendents dels heràclides i feien remuntar els seus avantpassats fins a l'heroi. En sentit més restringit, és aplicat a tots els descendents directes d'Hèracles i [[Deianira]], que amb els [[Doris (grup humà)|doris]] van envair i colonitzar el [[Peloponnès]]. Immediatament després de la pujada a l'Olimp d'Hèracles, els seus fills, mancats de protecció i temorosos de l'odi d'[[Euristeu]], es van refugiar amb el rei de [[Traquis]], [[Ceix]], que sempre s'havia mostrat amistós amb Hèracles. Però Euristeu va exigir a Ceix que els expulsés de Traquis. Ceix, temorós d'Euristeu, els va expulsar amb l'excusa que no era prou poderós per a protegir-los. Aleshores van anar cap a [[Atenes]], on [[Teseu]] (o segons altres versions, els seus fills), va acceptar protegir-los. Euristeu va declarar la guerra als atenesos, i durant la batalla van morir els seus cinc fills. Euristeu es va escapar, però [[Iolau]] (o [[Hil·los]]) el va perseguir i el va matar a la vora de les Roques Esciròniques. Els heràclides i els seus aliats atenesos van sortir victoriosos de la batalla, perquè un oracle havia predit que Atenes guanyaria la batalla si sacrificaven una jove noble, i [[Macària (filla d'Heracles)|Macària]], una de les filles d'Hèracles, s'havia ofert voluntària per morir.
Mort Euristeu, els heràclides van voler tornar al Peloponnès, el país d'origen del seu pare, on sempre havien volgut tornar en va. Sota el comandament d'Hil·los, van conquerir totes les ciutats del Peloponnès i van establir-se al país. Però, un any més tard, una pesta va abatre la regió, i l'oracle va dir que havien atret la còlera dels déus per haver-se establert en aquelles terres abans d'hora. Els heràclides van tornar a l'Àtica, a la plana de [[Marató (Grècia)|Marató]], amb l'esperança de tornar més endavant cap al sud. Per resoldre el problema de la còlera celeste, Hil·los va dirigir-se a l'[[oracle de Delfos]], per saber què havia de fer. La [[Pítia]] li va respondre que podrien tornar al Peloponnès "després de la tercera collita". Hil·los estava casat amb Íole, la concubina del seu pare, el qual li havia demanat, just abans de morir, que en tingués cura. Ell era, de tots els germans, l'hereu de la tradició paterna, i també el que havia viscut més temps amb Hèracles, i a qui l'heroi havia educat. Per totes aquestes coses, els germans el consideraven el seu cap i li van encarregar que els portés al seu destí.
Hil·los, al capdavant dels seus germans, va entrar per l'[[istme de Corint]], però va topar amb l'exèrcit d'[[Èquem]], el rei de [[Tegea]], que el va desafiar a un combat singular. Hil·los hi va perdre la vida. El seu nét, Aristòmac, va tornar a consultar l'oracle, que li va respondre "els déus et donaran la victòria si tu ataques pels estrets" o bé "pel camí estret". Aristòmac va entendre que s'havia d'atacar per l'istme, "el camí estret", i el van matar, i altre cop els heràclides van ser vençuts.
| |||