Revisió del 19:03, 27 oct 2017 modifica 88.13.58.171 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:08, 27 oct 2017 modifica desfés 88.13.58.171 (discussió) Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 12: \| MeshNumber = C06.552.241 }} L''''esteatosi hepàtica''',<ref name="Termcat">{{TERMCAT\|esteatosi hepàtica}}</ref> també coneguda com a '''lipoïdosi hepàtica''',<ref name="Termcat"/> és una condició patològica potencialment reversible amb ~~grans~~ [[vacúol]]s de [[triacilglicerol]]s de mida diversa que s'acumulen en les [[Hepatòcit\|cèl·lules del fetge]] a través del procés d'esteatosi (emmagatzematge excessiu de greix). Si bé té múltiples causes, el fetge gras pot ser considerat una sola malaltia que es produeix a tot el món en aquells amb consum excessiu d'alcohol i en els quals són obesos (amb efectes de la [[resistència a la insulina]] o sense).<ref>{{ref-publicació\|cognom=Buqué, X; Aspichueta, P; Ochoa, B\|títol=Fundamento molecular de la esteatosis hepática asociada a la obesidad\|publicació=Rev Esp Enferm Dig\|pàgines=pp: 565-578\|volum=2008; 100 (9)\|issn=1130-0108\|pmid=\|doi=\|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000900007\|llengua=castellà\|consulta= 6 juliol 2017\|}}</ref> La malaltia també s'associa amb altres procesos que influeixen en el metabolisme dels greixos. Morfològicament és difícil distingir l'esteatosi hepàtica alcohòlica de la no alcohòlica, ja que totes dues mostren canvis grassos micro i macrovesiculars en diferents etapes de la seva evolució. Pel diagnòstic de l'esteatosi són fonamentals els estudis ultrasonogràfics i/o de [[Imatgeria per ressonància magnètica\|RM]], la qual determina la relació aigua-greix en el fetge amb una bona especificitat (~93%) i alta sensibilitat (~96%) i detecta bé l'esteatosi quan és >20% del parènquima.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Gaillard, F\|títol=Diffuse hepatic steatosis\|publicació=Radiopaedia.org\|pàgines=pàgs: 9\|volum=2015, Nov\|doi=\|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000900007\|llengua=anglès\|consulta= 8 juliol 2017\|}}</ref> La [[espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear]] és un procediment de molta fiabilitat, si bé no és una tècnica a l'abast de la majoria de centres mèdics.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Szczepaniak LS, Nurenberg P, Leonard D, Browning JD, ''et al''\|títol=Magnetic resonance spectroscopy to measure hepatic triglyceride content: prevalence of hepatic steatosis in the general population\|publicació=Am J Physiol Endocrinol Metab\|pàgines=pp: E462-8\|volum=2005 Feb; 288 (2)\|pmc=\|pmid=15339742\|doi=10.1152/ajpendo.00064.2004\|url=http://ajpendo.physiology.org/content/288/2/E462.full\|llengua=anglès\|consulta= 19 setembre 2017\|}}</ref> La [[Tomografia computada\|TC]] d'energia única quantitativa també és una eina diagnòstica vàlida, ja que diferencia la densitat del teixit hepàtic sa i la del esteatòsic.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Cheng X, Blake GM, Brown JK, Guo Z, ''et al''\|títol=The measurement of liver fat from single-energy quantitative computed tomography scans\|publicació=Quant Imaging Med Surg\|pàgines=pp: 281–291\|volum=2017 Jun; 7 (3)\|pmc=5537127\|pmid=28811994\|doi=10.21037/qims.2017.05.06 \|url=http://qims.amegroups.com/article/view/15189/15534\|llengua=anglès\|consulta= 26 agost 2017\|}}</ref> A banda de les habituals analítiques de perfil hepàtic i lipídic, les proves d'alè amb metacetina tenen utilitat a l'hora de diferenciar les esteatosis simples de les esteatohepatitis no alcohòliques.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Bernal-Reyes, R\|títol=Hígado graso, esteatohepatitis alcohólica y esteatohepatitis no alcohólica\|publicació=Rev Gastroenterol Mex\|pàgines=pp: 84-86\|volum=2012 Ag; 77 Supl. 1\|issn=0375-0906 \|pmid=22939493\|doi=10.1016/j.rgmx.2012.07.032\|url=http://www.revistagastroenterologiamexico.org/es/higado-graso-esteatohepatitis-alcoholica-esteatohepatitis/articulo/S0375090612000729/\|llengua=castellà\|consulta= 8 juliol 2017\|}}</ref>

Esteatosi hepàtica: diferència entre les revisions