Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 13:
== Biografia ==
A principis de 1506 Felip i Joana van tornar a la península Ibèrica per reclamar la corona, ja que la reina [[Isabel I de Castella]] havia mort. Van regnar poc temps perquè Felip va morir al setembre d’aquell mateix any i [[Joana I de Castella|Joana]] va ser tancada pel seu pare [[Ferran el Catòlic|Ferran]] al convent de Tordesillas al·ludint que estava boja. Carles fou designat hereu, però a causa de la seva minoria d’edat el seu avi [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I d’Habsburg]] va prendre la regència dels [[Disset Províncies|Països Baixos]], i al cap de poc temps la va cedir a la seva filla Margarida d’Àustria junt amb el tutela de Carles i els seus germans. L'educació del jove Carles va ser tota feta
El 5 de gener del 1515 Guillem de Croy va aconseguir que l'emperador
Al maig, els tres estaments del Regne de Navarra, reunits per requeriment del virrei Antoni Manrique de Lara, van jurar fidelitat a Carles com a rei i senyor natural.
▲et aetrnum ''de l'1 d’abril del 1517. Va embarcar cap a la península Ibèrica el 8 de setembre del 1517. El 4 de novembre va visitar breument la seva mare, la reina Joana, dita la Boja. Allí el Senyor de Chièvres va obtenir de la reina l'acta on reconeixia al seu fill Carles que governés en nom seu. D’aquesta manera es donava aparença de legitimat a la presa de poder de Carles. Quan estava a Valladolid va rebre la notícia que el cardenal Cisneros havia mort, de manera que deixava el camí obert al govern de Castella.
El 9 de febrer del 1518 les Corts de Castella, junt amb la seva mare Joana, a Valladolid van fer jurament a Carles com a rei. En aquest acte també li van concedir 600.000 ducats i a més les
Linha 44 ⟶ 43:
* De [[Maria de Borgonya]]: [[Borgonya]], [[Artois]], [[Luxemburg]], els [[Països Baixos]], [[Països Baixos espanyols|Flandes]], el [[Franc Comtat]].
Tant a la Corona d'Aragó com a Castella, Carles I va haver d'acceptar un cogovern teòric amb la seva mare [[Joana I de Castella|Joana la Boja]], la qual, però, a causa de la seva suposada alienació mental, va viure allunyada del govern dels regnes, reclosa a Tordesillas.
Per mantenir tot aquest imperi, Carles I i els seus successors van haver de fer llargues i costoses guerres durant els seus respectius regnats. També les guerres i l'absorció de totes les riqueses que arribaven d'Amèrica, van provocar l'esgotament i decadència de Castella.
Linha 69 ⟶ 68:
== Política interior ==
[[Fitxer:Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|esquerra|thumb|230px|Carles V a Mühlberg, per [[Ticià]]]]
Carles I va ser educat a [[Països Baixos espanyols|Flandes]] fins que el [[1517]], amb disset anys, va traslladar-se a Castella per governar.
El [[1519]], després de la mort de Maximilià I d'Àustria, el seu avi, Carles hagué de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l'accés a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petició va ser la que va provocar la
A la corona d'Aragó, els primers anys del regnat de Carles I, [[València]] i [[Mallorca]] van ser les regions de més conflicte social, perquè estaven afectats per un malestar social i una crisi econòmica.
Linha 86 ⟶ 84:
Carles va organitzar dues operacions de diferent fortuna contra ells. La primera va ser la coneguda com la [[Jornada de Tunis]], el 1535, per la qual se li va arrabassar Tunis a [[Arudj|Barba-rossa]] i la segona, la Jornada d'Alger, en 1541, que va fracassar a causa del mal temps.
Carles I va mantenir vint-i-cinc anys de guerra amb [[Francesc I de França]]. El [[1525]] el va vèncer i el va fer presoner, però un any després, com que el rei francès va renunciar a [[Ducat de Milà|Milà]] (que va ocupar el [[1535]]), [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[República de Gènova|Gènova]], el va deixar anar. El 1539-40 es va veure confrontat amb la [[Revolta de Gant]] a la seva ciutat natal. Les seves represalies van ser vehements, va executar vint i cinc edils de la ciutat, va reduir l'autonomia, i imposar una processó humiliant de «[[Portador de dogal|portadors de dogals]]» als altre resistents. El [[1538]] es va firmar la [[Treva de Niça]], fins que el [[1542]] esclatà [[Guerra d'Itàlia de 1542–46|una nova guerra]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jedin |nom=Hubert |títol=A History of the Council of Trent |volum=vol.1 |url= http://books.google.cat/books?id=-_TYAAAAMAAJ&q=july+1542+declaration+war&dq=july+1542+declaration+war&hl=ca&sa=X&ei=Ic0XUqWdJ6aB7QawnYHABQ&ved=0CEgQ6AEwAw |llengua=anglès | editorial=B. Herder Book Co. |data=1957 |pàgines=456 |isbn=}}</ref> El [[1544]] la [[Pau de Crepy]], que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que es van aliar contra els otomans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rovira i Virgili |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Rovira i Virgili |títol=Història Nacional de Catalunya |url= |llengua= | editorial=Edicions Pàtria |data=1934 |pàgines=592 |isbn=}}</ref>
== Lluita contra el protestantisme ==
La Monarquia Catòlica o Monarquia Hispànica del rei Carles I es va fer realitat quan el monarca va ser proclamat Emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. L'Emperador va prendre uns compromisos entre d’altes el de convocar reunions o Dietes.
El [[1530]], durant la [[Dieta d'Augsburg]] se li va presentar la [[Confessió d'Augsburg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William Frank |títol=Catholic Church Milestones: People and Events That Shaped the Institutional Church |url= http://books.google.cat/books?id=WM8c8VdqCV8C&pg=PA52&lpg=PA52&dq=1530+charles+V+german+heresy&source=bl&ots=4P1HPay9Yl&sig=ik_8FAH5HarV8Itud3msn6N6Ygo&hl=ca&sa=X&ei=tv8nUNjxG46IhQeKsIH4CQ&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1530%20charles%20V%20german%20heresy&f=false |llengua=anglès | editorial=Dog Ear Publishing |data=2010 |pàgines=p.52 |isbn=1608448215 }}</ref> a la que es va respondre amb el [[Concili de Trento]] i la [[Contrareforma]].
Carles V, defensor de la unitat religiosa
== Abdicació i herència ==
[[Fitxer:Habsburg_Map_1547.jpg|thumb|Possessions de Carles I a Europa en el moment d'abdicar]]
Pel [[Tractat de Chambord]]
Cansat de les nombroses guerres,
El taüt de Carles V va ser situat
[[Fitxer:Escudos de Aragón León y Castilla en las exequias de Carlos I.jpg|thumb|center|400px|Estendards durant els funerals de Carles I. Jérôme Cock, ''Funerals de Carles I'', Amberes, Cristóbal Plantino, 1559.]]
|