Diferència entre revisions de la pàgina «Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic»

m
cap resum d'edició
m ({{Referències|2}} --> {{Referències}})
m
 
== Biografia ==
A principis de 1506 Felip i Joana van tornar a la península Ibèrica per reclamar la corona, ja que la reina [[Isabel I de Castella]] havia mort. Van regnar poc temps perquè Felip va morir al setembre d’aquell mateix any i [[Joana I de Castella|Joana]] va ser tancada pel seu pare [[Ferran el Catòlic|Ferran]] al convent de Tordesillas al·ludint que estava boja. Carles fou designat hereu, però a causa de la seva minoria d’edat el seu avi [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I d’Habsburg]] va prendre la regència dels [[Disset Províncies|Països Baixos]], i al cap de poc temps la va cedir a la seva filla Margarida d’Àustria junt amb el tutela de Carles i els seus germans. L'educació del jove Carles va ser tota feta aal [[comtat de Flandes]], basada per tant en la cultura flamenca.
 
El 5 de gener del 1515 Guillem de Croy va aconseguir que l'emperador MaximilianMaximilià declarés la majoria d’edat de Carles. Els Estats Generals van nomenar-lo Senyorsenyor dels Països Baixos. Així va acabar la regència de la seva tia, Margarida, però qui veritablement tenia les regnes del govern era el Senyorsenyor de Chièvres, home de tota la seva confiança. Aquell mateix any, Adrià d'UtrechUtrecht va viatjar a Espanya per assegurar-se que el rei Ferran el Catòlic no li donava la corona de Castella i Aragó a Ferran I d'Habsburg, el qual havia estat tota la seva vida al seu costat i era el seu nét preferit. Poc abans de la seva mort encara volia fer rei a Ferran en comptes de Carles, però els seus consellers el van fer canviar d’opinió.
 
Al maig, els tres estaments del Regne de Navarra, reunits per requeriment del virrei Antoni Manrique de Lara, van jurar fidelitat a Carles com a rei i senyor natural.
 
etCarles aetrnumva consolidar-se com a rei gràcies al reconeixement del papa Lleó X en la butlla ''Pacificus et aeternum'' de l'1 d’abril del 1517. Va embarcar cap a la península Ibèricaibèrica el 8 de setembre del 1517. El 4 de novembre va visitar breument la seva mare, la reina Joana, dita la Boja. Allí el Senyorsenyor de Chièvres va obtenir de la reina l'acta on reconeixia al seu fill Carles que governés en nom seu. D’aquesta manera es donava aparença de legitimat a la presa de poder de Carles. Quan estava a Valladolid va rebre la notícia que el cardenal Cisneros havia mort, de manera que deixava el camí obert al govern de Castella.
Carles va consolidar-se com a rei gràcies al reconeixement del papa Lleó X en la butlla ''Pacificus
et aetrnum ''de l'1 d’abril del 1517. Va embarcar cap a la península Ibèrica el 8 de setembre del 1517. El 4 de novembre va visitar breument la seva mare, la reina Joana, dita la Boja. Allí el Senyor de Chièvres va obtenir de la reina l'acta on reconeixia al seu fill Carles que governés en nom seu. D’aquesta manera es donava aparença de legitimat a la presa de poder de Carles. Quan estava a Valladolid va rebre la notícia que el cardenal Cisneros havia mort, de manera que deixava el camí obert al govern de Castella.
 
El 9 de febrer del 1518 les Corts de Castella, junt amb la seva mare Joana, a Valladolid van fer jurament a Carles com a rei. En aquest acte també li van concedir 600.000 ducats i a més les
* De [[Maria de Borgonya]]: [[Borgonya]], [[Artois]], [[Luxemburg]], els [[Països Baixos]], [[Països Baixos espanyols|Flandes]], el [[Franc Comtat]].
 
Tant a la Corona d'Aragó com a Castella, Carles I va haver d'acceptar un cogovern teòric amb la seva mare [[Joana I de Castella|Joana la Boja]], la qual, però, a causa de la seva suposada alienació mental, va viure allunyada del govern dels regnes, reclosa a Tordesillas.
 
Per mantenir tot aquest imperi, Carles I i els seus successors van haver de fer llargues i costoses guerres durant els seus respectius regnats. També les guerres i l'absorció de totes les riqueses que arribaven d'Amèrica, van provocar l'esgotament i decadència de Castella.
== Política interior ==
[[Fitxer:Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|esquerra|thumb|230px|Carles V a Mühlberg, per [[Ticià]]]]
Carles I va ser educat a [[Països Baixos espanyols|Flandes]] fins que el [[1517]], amb disset anys, va traslladar-se a Castella per governar. HaventPer estatla educatseva aeducació l'estrangerfora de Castella i venint amb una cort estrangera, de seguida es va trobar amb l'oposició de la noblesa davant el seu ascens al tron: a les primeres corts (Valladolid, 1518), els nobles li van exigir un jurament de respecte a les lleis del regne.
 
El [[1519]], després de la mort de Maximilià I d'Àustria, el seu avi, Carles hagué de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l'accés a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petició va ser la que va provocar la '''[[revolta de les Comunitats de Castella]]''' protagonitzada sobretot per classes urbanes, comerciants, artesans i petita noblesa de la majoria de ciutats de Castella. [[Juan de Padilla]], [[Juan Bravo]] i [[Pedro Maldonado]] van ser els dirigents dels comuners, que foren derrotats el [[1523]] a [[Villalar de los Comuneros]] i tots ells executats.
[[Juan de Padilla]], [[Juan Bravo]] i [[Pedro Maldonado]] van ser els dirigents dels comuners, que foren derrotats el [[1523]] a [[Villalar de los Comuneros]] i tots ells executats.
 
A la corona d'Aragó, els primers anys del regnat de Carles I, [[València]] i [[Mallorca]] van ser les regions de més conflicte social, perquè estaven afectats per un malestar social i una crisi econòmica.
Carles va organitzar dues operacions de diferent fortuna contra ells. La primera va ser la coneguda com la [[Jornada de Tunis]], el 1535, per la qual se li va arrabassar Tunis a [[Arudj|Barba-rossa]] i la segona, la Jornada d'Alger, en 1541, que va fracassar a causa del mal temps.
 
Carles I va mantenir vint-i-cinc anys de guerra amb [[Francesc I de França]]. El [[1525]] el va vèncer i el va fer presoner, però un any després, com que el rei francès va renunciar a [[Ducat de Milà|Milà]] (que va ocupar el [[1535]]), [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[República de Gènova|Gènova]], el va deixar anar. El 1539-40 es va veure confrontat amb la [[Revolta de Gant]] a la seva ciutat natal. Les seves represalies van ser vehements, va executar vint i cinc edils de la ciutat, va reduir l'autonomia, i imposar una processó humiliant de «[[Portador de dogal|portadors de dogals]]» als altre resistents. El [[1538]] es va firmar la [[Treva de Niça]], fins que el [[1542]] esclatà [[Guerra d'Itàlia de 1542–46|una nova guerra]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jedin |nom=Hubert |títol=A History of the Council of Trent |volum=vol.1 |url= http://books.google.cat/books?id=-_TYAAAAMAAJ&q=july+1542+declaration+war&dq=july+1542+declaration+war&hl=ca&sa=X&ei=Ic0XUqWdJ6aB7QawnYHABQ&ved=0CEgQ6AEwAw |llengua=anglès | editorial=B. Herder Book Co. |data=1957 |pàgines=456 |isbn=}}</ref> El [[1544]] la [[Pau de Crepy]], que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que es van aliar contra els otomans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rovira i Virgili |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Rovira i Virgili |títol=Història Nacional de Catalunya |url= |llengua= | editorial=Edicions Pàtria |data=1934 |pàgines=592 |isbn=}}</ref>
 
== Lluita contra el protestantisme ==
La Monarquia Catòlica o Monarquia Hispànica del rei Carles I es va fer realitat quan el monarca va ser proclamat Emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. L'Emperador va prendre uns compromisos  entre d’altes el de convocar reunions o Dietes.
Carles I es va fer realitat quan el monarca va ser proclamat Emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. L'Emperador va prendre uns compromisos  entre d’altes el de convocar reunions o Dietes.
 
En elEl 1520, ena la Dieta de Worms, el seu germà Ferran va ser nomenat regent de l'Imperi i ascendir al rang d’arxiduc. Al mateix temps el monjo [[Martí Luter]] va ser declarat proscrit, i així es va iniciar l'enfrontament religiós entre catòlics i luterans, posteriorment coneguts com a protestants: els seguidors de la doctrina de Luter es van reunir com a ordes reformades en la Segona Dieta d’Espira de 1529, on van protestar contra la decisió de l'emperador de restablir l'[[Edicte de Worms]], que havia estat suspès en la precedent [[Dieta d'Espira (1526)|Dieta d'Espira]] de [[1526]].
 
El [[1530]], durant la [[Dieta d'Augsburg]] se li va presentar la [[Confessió d'Augsburg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William Frank |títol=Catholic Church Milestones: People and Events That Shaped the Institutional Church |url= http://books.google.cat/books?id=WM8c8VdqCV8C&pg=PA52&lpg=PA52&dq=1530+charles+V+german+heresy&source=bl&ots=4P1HPay9Yl&sig=ik_8FAH5HarV8Itud3msn6N6Ygo&hl=ca&sa=X&ei=tv8nUNjxG46IhQeKsIH4CQ&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1530%20charles%20V%20german%20heresy&f=false |llengua=anglès | editorial=Dog Ear Publishing |data=2010 |pàgines=p.52 |isbn=1608448215 }}</ref> a la que es va respondre amb el [[Concili de Trento]] i la [[Contrareforma]].
 
Carles V, defensor de la unitat religiosa cristiana[[Catolicisme|catòlica]], va veure distorsionada la seva tasca a causa del [[luteranisme]] que estava sorgint a Alemanya. Intentà negociar amb els protestants, però no va ser possible i finalment, va combatre'ls. Malgrat que ena la [[Guerra de Smalkalda]] va derrotar la [[Lliga Smalkalda]] en la{{què}} el [[1547]] ena la [[Batalla de Mühlberg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bancroft |nom=George |títol=History of the political system of Europe, and its colonies |url= http://books.google.cat/books?id=xQcMAAAAYAAJ&pg=PA60&dq=muhlberg+1547+april&hl=ca&sa=X&ei=UtkgUpakN8jy7AaEvYAo&ved=0CDgQ6AEwATgK#v=onepage&q=muhlberg%201547%20april&f=false |llengua=anglès | editorial=S. Butler and Son |data=1829 |pàgines=60 |isbn=}}</ref> va proclamar l'[[Interim d'Augsburg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stuckenberg |nom=John Henry Wilbrandt |títol=The history of the Augsburg Confession: from its origin till the adoption of the Formula of Concord |url= http://books.google.cat/books?id=CKYTAAAAYAAJ&pg=PA250&lpg=PA250&dq=augsburg+interim&source=bl&ots=sizI7NU9EE&sig=SGqdzzAZ7YPJMcWJP5F99tSeMPs&hl=ca&sa=X&ei=bxImUJm6B8S1hAfO_4DgCA&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=augsburg%20interim&f=false |llengua=anglès | editorial=Lutheran Board of Publication |data=1869 |pàgines=p.250 |isbn= }}</ref> una mena de compromís entre catolicisme i protestantisme peròque nogensmenyus donantdonava prioritat al catolicisme. El luteranisme, però, s'havia afermat a gran part de l'imperi i aquest compromís va ser rebutjat per molts prínceps. La resolució de les tensions religioses només es va aconseguir el [[1555]] en la [[Dieta d'Augsburg]].
 
== Abdicació i herència ==
[[Fitxer:Habsburg_Map_1547.jpg|thumb|Possessions de Carles I a Europa en el moment d'abdicar]]
Pel [[Tractat de Chambord]] dedel [[1552]], [[Enric II de França]] va aconseguir l'aliança dels prínceps protestants d'Alemanya contra l'emperador, i fou autoritzat a prendre [[Metz]], [[Toul]] i [[Comtat de Verdun|Verdun]]. Carles, que estava preparant la seva abdicació, amb el [[Tractat de Vaucelles]]<ref name=MCA/> va buscar la pau amb França, concloenti concoure una treva de cinc anys. iEl estracta reconeixienva reconèixer les noves possessions franceses (els bisbats de Metz, Toul i Verdun, moltes places fortes entre Luxemburg i Flandes, i possessions diverses en elal Piemont, al centre de la Itàlia i Còrsega).
 
Cansat de les nombroses guerres, endurant les [[abdicacions de Brussel·les]] de [[1555]]-[[1556]], Carles I deixava deixar la corona Imperial del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] al seu germà [[Ferran I, emperador romanogermànic|Ferran I d'Àustria]] i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran [[Felip II de Castella]]. Va retornar a [[Castella]] i el dia [[3 de febrer]] de [[1557]] es va recloure al monestir de Yuste, [[província de Càceres|Càceres]], on va morir el [[21 de setembre]] de [[1558]].
 
En elAl seu testament va reconèixer alel seu fill, [[Joan d'Habsburg i Blomberg|Joan d’Àustria]] com a fill seu nascut de la relació extramatrimonial  amb [[Bàrbara Blombrg]] enBlomberg el 1545.
 
En elEl 1573 el rei [[Felip II de Castella|Felip II]] va disposar el trasllat de les restes de Carles V i de la infanta Leonor d’Àustria, reina de Portugal, al Monestir de El Escorial, feina que va ser realitzada pel 5è comte d’Oropesa, [[Joan Álvarez de Toledo i de Monroi]].
 
El taüt de Carles V va ser situat ena la Cripta Reial del Monestir de El Escorial conegut com el Panteó del Reis.
 
[[Fitxer:Escudos de Aragón León y Castilla en las exequias de Carlos I.jpg|thumb|center|400px|Estendards durant els funerals de Carles I. Jérôme Cock, ''Funerals de Carles I'', Amberes, Cristóbal Plantino, 1559.]]
89.557

modificacions