Catarisme: diferència entre les revisions

Els orígens del [[cristianisme dualista]], observable a Orient i a Occident des de finals del [[segle X]], no són gaire coneguts. Tradicionalment, s'havia considerat els càtars com a resultat de la difusió entre grups cristians de les doctrines de [[Manes]], filòsof persa del [[segle III]] dC, basades en la confrontació dels principis del Bé i del Mal, d'ací que alguns escriptors catòlics denominessin ''maniqueus'' els càtars; segons aquesta visió tradicional, el coneixement de la filosofia maniquea hauria originat grups de cristians dualistes, com serien els paulicians, establerts a [[Tràcia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]] al [[segle VIII]], i els [[Bogomils|bogomilites]] [[Bulgària|búlgars]] de finals del segle X, antecessors directes dels càtars o dualistes occidentals. Aquesta idea, recollida per Rafael Dalmau el 1960,<ref>{{ref-llibre|cognom=Dalmau|nom=Rafael|any=1996|títol=L'heretgia albigesa i la batalla de Muret|lloc=Barcelona|editorial=Dalmau Editors|edició=2a ed. de la 2a reimp}} (Episodis de la Història, 8)</ref>, darrerament, l'ha qüestionada Anne Brenon basant-se en la manca de proves sobre el coneixement de les obres de Manes pels càtars, l'única font doctrinal dels quals era el Nou Testament, i considerant el dualisme no pas com una influència aliena –de Manes o [[Zoroastre]]- sinó com una de les possibles respostes a un important problema teològic cristià: com pot existir el Mal al món, si Déu és bo?.