Viquipèdia

Guerra de Corint: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Línia 16:
{{Guerra de Corint}}
{{Agrupació d'elements |end}}
La '''Guerra de Corint '''o''' Guerra Coríntia''' va ser un conflicte que es va produir a la [[Grècia antiga]] i que va transcórrer entre els anys [[395 aC]] i 387/6,. en què esEs trobaven involucrats en aquest conflicte, per una banda [[Esparta]] i per l'altra una coalició de quatre grans estats ([[Tebes (Grècia)|Tebes]], [[Atenes]], [[Corint]] i [[Argos (Argòlida)|Argos]]) que es va conèixer com el ''sinedrio'' (consell) de Corint (en realitat les aliances entre ells tenien un caràcter bilateral). Pèrsia romania a l'ombra, sense participar de manera activa però subvencionant amb or, primer a l'aliança de Corint, i més tard, a la [[lliga del Peloponès]] liderada per Esparta.
 
La causa immediata de la guerra va ser un conflicte local entre [[focis]] i [[locris]] a la Grècia central, encoratjatprovocat per la facció tebana hostil a Esparta. Però la causa subjacent ha de trobar-se, com ja va fer l'anònim historiador d'[[Oxirrinc]] davant del filoespartà [[Xenofont]], a l'hostilitat cap a Esparta provocada per la dominació unilateral que havia exercit en els nou anys que van seguir al final de la [[Guerra del Peloponès]].<ref>Simon Hornblower, "Corinthia War," extret de ''The Oxford Classical Dictionary'', Simon Hornblower i Antony Spawforth, ed.</ref>
 
La guerra es va dur a terme en dos escenaris o fronts successius: primer a l'istme de Corint i la Grècia central, i subseqüentment a l'[[Mar Egeu|Egeu]]. A terra els espartans es van imposar en les batalles hoplites de Nemea i Coronea, de l'estiu de 394, però van ser incapaços d'obtenir avantatges estratègics d'aquestes victòries, de manera que la guerra va entrar en una situació de punt mort, de guerra de desgast o de "trinxeres" en què tots dos bàndols consumien recursos a través del pagament a mercenaris. A la mar la flota espartana va ser aixafada a la rodalia de Cnidos, l'agost de 394, per una flota persa comandada per [[Conó]] (mercenari de luxe d'origen atenès), esdeveniment que va posar fi a l'hegemonia naval d'Esparta. Aprofitant aquest fet, Atenes va llançar diverses campanyes navals en els anys posteriors de la guerra, reconquerint un nombre d'illes que havien estat laformat part de l'antic imperi atenès durant el [[segle V aC]].
 
Alarmats per aquests èxits atenencs, els perses van deixar de donar suport als aliats i van començar a donar suport a Esparta. Aquest canvi de bàndol va obligar els aliats a buscar la pau. La [[Pau d'Antàlcides]], comunamenttambé coneguda com la Pau del Rei, es va signar a [[387 aC]], acabant així la guerra. Aquest tractat va declarar que Pèrsia controlaria tota [[Jònia]] i que les altres ciutats gregues serien independents. Esparta havia de ser el garant de la pau, amb el poder de fer complir les clàusules del tractat.
 
Els efectes de la guerra, per tant, van seratorgar establirpoder laa capacitatPèrsia deper Pèrsiapoder d'interferir satisfactòriament en la política grega i afirmar la posició hegemònica d'Esparta en el sistema polític grec.<ref name=Fine556559>John V. A. Fine, ''The Ancient Greeks: A Critical History'', p.556-559 {{en}}</ref>
 
== Antecedents==
[[Fitxer:Epammap-Vectorial1-es.svg|thumb|esquerra|Territori continental de l'antiga Grècia]]
A la [[Guerra del Peloponès]], que havia acabat en [[404 aC]], Esparta va gaudir del suport de gairebé tots els estats del territori continental de l'antiga Grècia, així com de l'Imperi persa,. iEn desprésel delsperíode mesosposterior ia anysl'acabament que van seguir ade la guerra una sèrie de ciutats -estat de l'Egeu també havienvan caigutpassar sota elal seu control.
 
Aquesta sòlida base de suport, però, aviat es va veure fragmentada després de la guerra. Tot i la naturalesa de la victòria, que s'havia produït gràcies a la col·laboració dels estats, Esparta va ser l'única que va rebre el botí presobtingut dels estats derrotats i el pagament dedels tributs acordatacordats amb el que vahavia serestat l'Imperi atenès.<ref name=fine546549>John V. A. Fine, ''The Ancient Greeks: A Critical History'', p.546-549 {{en}}</ref>
Els aliats d'Esparta es van veure encara més alienatsdiscriminats quan, el [[402 aC]], Esparta va atacar i va prendrea [[Elis|Elis,]] que va quedar sota el seu control, sent aquesta ciutat un membre de la [[Lliga del Peloponès]] que s'havia enfrontat a Esparta durant el curs de la guerra. Corint i Tebes es van negar a enviar tropes per ajudar a Esparta en la seva campanya contra Elis.<ref>Xenofont, ''Hellenes'' [[s:Hellenes/Book 3/Chapter 2#2:25|3.2.25]]</ref>
 
Tebes, Corint i Atenes també van rebutjar participar en l'expedició espartana contra [[Jònia]] a [[398 aC]], arribant els tebans fins i tot a interrompre un [[sacrifici]] que el rei espartà [[Agesilau II]] va intentar dur a terme en el seu territori abans de marxar.<ref>Pausànies, '' Descripció de Grècia '' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Paus.+3.9.1 3.9.2-4]</ref> No obstant això, tot i l'absència d'aquests estats, Agesilau es va enfrontar amb èxit als perses en [[Satrapia de Lídia|Lídia]], arribant a penetrar terra endins fins [[Sardis]]. El [[sàtrapa]] [[Tisafernes]] va ser executat per la seva incapacitat de detenir Agesilau, i el seu reemplaçament, [[Titraustes]], va pagar als espartans perquè es dirigissin al nord, cap a la satrapia de [[Farnabazos II|Farnabazos]]. Agesilau ho va fer, però al mateix temps va començar a preparar una flota naval de bastant mida.<ref>Xenofont, ''Hellenes'' [[s:Hellenes/Book 3/Chapter 4#4:25|3.4.25-29]]</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Corint»