|
Aquesta sòlida base de suport, però, aviat es va veure fragmentada. Tot i la naturalesa de la victòria, que s'havia produït gràcies a la col·laboració dels estats, Esparta va ser l'única que va rebre el botí obtingut dels estats derrotats i el pagament dels tributs acordats amb el que havia estat l'Imperi atenès.<ref name=fine546549>John V. A. Fine, ''The Ancient Greeks: A Critical History'', p.546-549 {{en}}</ref>
Els aliats d'Esparta es van veure encara més discriminats quan, el [[402 aC]], Esparta va atacar a [[Elis|Elis,]] que va quedar sota el seu control,. sentElis aquestahavia ciutatformat un membrepart de la [[Lliga del Peloponès]] que s'havia enfrontat a Esparta durant el curs de la guerra. Corint i Tebes es van negar a enviar tropes per ajudar a Esparta en la seva campanya contra Elis.<ref>Xenofont, ''Hellenes'' [[s:Hellenes/Book 3/Chapter 2#2:25|3.2.25]]</ref>
Tebes, Corint i Atenes també van rebutjar participar en l'expedició espartana contra [[Jònia]] a [[398 aC]], arribant els tebans fins i tot a interrompre un [[sacrifici]] que el rei espartà [[Agesilau II]] va intentar dur a terme en el seu territori abans de marxar.<ref>Pausànies, '' Descripció de Grècia '' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Paus.+3.9.1 3.9.2-4]</ref> No obstant això, tot i l'absènciala renuncia d'aquests estats a participar, Agesilau es va enfrontar amb èxit als perses ena [[Satrapia de Lídia|Lídia]], arribant a penetrar terra endins fins [[Sardis]]. El [[sàtrapa]] [[Tisafernes]] va ser executat per la seva incapacitat deper deteniraturar les tropes d'Agesilau, i el seu reemplaçamentsubstitut, [[Titraustes]], va pagar als espartans perquè es dirigissin al nord, cap a la satrapia de [[Farnabazos II|Farnabazos]]. Agesilau ho va fer, però al mateix temps va començar a preparar una important flota naval de bastant mida.<ref>Xenofont, ''Hellenes'' [[s:Hellenes/Book 3/Chapter 4#4:25|3.4.25-29]]</ref>
Incapaç de derrotar l'exèrcit d'Agesilau, Farnabazos va decidir obligar els espartans a emprendre la retirada mitjançant l'atac a les terres continentals gregues. Va enviar a [[Timòcrates de Rodes]], un grec asiàtic, a distribuir diners a les principals ciutats del continent per incitar a enfrontar-se contra Esparta.<ref name=fine546549/><ref>Xenofont ([http://www.perseus.tufts.edu/cgi- bin/ptext? lookup = Xen.+Hell.+3.5.1 3.5.1]) diu que Titraustes, i no Farnabazos, va enviar a Timòcrates, però la '' [[Helena d'Oxirrinc]] '' explica que va ser Farnabazos el que el va fer.</ref> Els tebans, que ja havien demostrat la seva antipatia contra Esparta, es van encarregar de començar la guerra.
== Primeres etapes de la guerra (395 aC) ==
=== Primers enfrontaments ===
{{AP|Batalla d'Haliartos}}
Els tebans, que no desitjaven en un primer moment desafiar Esparta de forma directa, van preferiroptar per una via indirecta per començar la guerra. DonarVan donar suport als seus aliats de la [[Lòcrida]] per tal que portessin a terme la recaptació de tributs en un territori que estava a la vegada reclamat per Lòcrida i per [[Fòcida]]. En resposta, els ciutadans de Fòcida van envair Lòcrida, que al seu torn va anar a Tebes trobara cercar ajuda. Els tebans van envair el territori Foci que, d'altra banda, va apel·lar al seu aliat, Esparta, que es va trobar per fi amb l'anhelada excusa per disciplinar els tebans.<ref>Xenofont, ''Hel·lèniques'' [[s:Hellenes/Book 3/Chapter 5#5:3|3.5.3-5]]</ref> Esparta va ordenar la mobilització general, mentre que una ambaixada tebana va ser enviada a Atenes a la recerca de suport. Els atenencs van votar ajudar a Tebes i es va signar una aliança perpètua entre Atenes i la confederació de [[Beòcia]].<ref name=fine546549/>
El pla espartà era mobilitzar dos exèrcits, un sota el comandament de [[Lisandre]] i l'altre dirigit per [[Pausànies d'Esparta|Pausànies]], perquè es trobessin i ataquessin la ciutat de [[Haliartos]].<ref>Xenofont, '' Hel·lèniques '' [[s:Hellenes/Book 3/Chapter 5#5:6|3.5.6-7]]</ref> Lisandro va arribar abans que Pausànies i va aconseguir persuadir a la ciutat d'[[Orcomen (Beòcia)|Orcomen]] perquè es van revoltar contra la confederació de Beòcia, avançant cap a Haliartos amb les seves pròpies tropes i una força d'Orcomen. Va morir a la [[Batalla d'Haliartos]] després d'haver portat les seves tropes massa a prop de les muralles de la ciutat. La batalla va acabar sense decantar-se per cap dels dos bàndols, amb els espartans patint moltes baixes a l'inici per després acabar derrotant a un grup de tebans que els perseguien cap a terreny més escarpat. Pausànies va arribar un dia tard, va acordar un alto el foc i va recuperar els cossos dels caiguts espartans, amb els quals va tornar a Esparta. A Esparta es va trobar amb un judici en el qual s'exigia la seva mort, pel que va fugir a [[Tegea]] abans que pogués ser condemnat.<ref>Xenofont, ''Hel·lèniques'' [[s:Hellenes/Book 3/Chapter 5#5:17|3.5.17-25]]</ref>
|
