Eunus: diferència entre les revisions

569 bytes afegits ,  fa 5 anys
retocs amb referència
(treu foto)
(retocs amb referència)
'''Eunus''' (Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de [[Sicília]] durant la guerra dels esclaus iniciada vers el [[136 aC]].
 
Era nascut a [[Apamea]] de [[Síria]] i va esdevenir esclau d'Antígenes, un ric ciutadà d'[[Enna]] a [[Sicília]]. Va atreure l'atenció, ja que deiasegons que[[Diodor teniade elSicília|Diodor]] dopassava d'interpretarper els somnismag i sabiaera capaç de fer algunsmiracles, jocsi fingia rebre en somnis ordres divines, sobretot de màgiala odeessa treuresíria Atargatis, i era capaç de predir el futur. Quan profetitzava treia flames per la boca, cosa que produïa gran admiració. PerSegons aquestesl'historiador cosesgrec, vaaquest guanyarefecte el feia posant-se una grannou reputacióde entresofre a la poblacióboca. ignorantDurant els seus èxtasis tenia els cabells desordenats i aixecats, com una [[sibil·la]].
 
Un dia fou consultat pels esclaus d'un ric ciutadà d'Enna, Damòfil, que els tractava amb excessiva duresa als esclaus, i havien planejat una revolta. Eunus els va prometre èxit i es va unir al seu intent. Reunits uns 400 esclaus van atacar sobtadament Enna i els esclaus de la ciutat se'ls van unir, quedant elsfent-se amos de la ciutat. Es van cometre grans excessos i els lliberts de la ciutat forenvan ser tots executats excepte alguns que Eunus coneixia i pels que va intercedir. La filla de Damòfil, que s'havia oposat sempre a les crueltats del seu pare, i mare,va fouser tractada amablement i escortada amb seguretat fins a [[Catana]].
 
Eunus havia profetitzat mentre era esclau que esdevindria rei i quan després de la conquesta d'Enna fouva ser escollit líder dels esclaus, va assumir el títol reial i el nom d''''Antíoc'''. En aquest temps Sicília tenia un gran nombre d'esclaus, majoritàriament sirians, molts dels quals ràpidament es van unir al seu compatriota i es van dirigir a Enna. El culte a Atargatis, una deïtat siriana equiparada a [[Demeter]], fouel va establir a establertla perciutat Antíoc. S'ha trobar alguna moneda amb el seu nom.
 
Una revolta separada va esclatar al sud de l'illa dirigida per [[Cleó (esclau)|Cleó]], un cilici, que va reunir cinc mil esclaus armats i va assolar el territori d'[[Agrigent]]; després es va unir Eunus, i va acceptar ser el seu lloctinent. La revolta no va parar de guanyar volada i els esclaus rebels van arribar a ser uns 20.000. Hi van haver altres revoltes a Itàlia del sud i fins i tot a [[Àtica]].
 
Els [[pretor]]s romans enviats amb exèrcits reduïts contra els rebels foren derrotats, i altres forces enviades contra els esclaus acabaren igualment derrotades. El [[134 aC]] fouva ser enviat a l'illa el cònsol [[Gai Flavi Flac]], que tampoc va aconseguir el propòsit (la part principal de l'exèrcit romà estava ocupat a [[Numància (Hispània)|Numància]]), i a l'any següent ([[133 aC]]) fouel enviat[[Senat romà|senat]] va enviar el cònsol [[Luci Calpurni Pisó Frugi (cònsol)|Luci Calpurni Pisó Frugi]] que finalment va aconseguir derrotar els esclaus en una gran batalla prop de [[Messina|Messana]]. Tot seguit es va iniciar el setge d'Enna però no es va acabar perquè era un setge difícil i Roma bullia amb les propostes reformistes de [[Tiberi Grac]].
 
A l'any següent ([[132 aC]]) el cònsol Publi Rutili va aconseguir ocupar [[Tauromenium]] i [[Enna]], els dos principals quarters dels rebels. Quan Enna es va rendir a [[Perpenna]], tribú militar de Rutili, Eunus va fugir amb els seus seguidors i es van refugiar a llocs muntanyosos i rocosos inaccessibles, però finalment fou capturat en una cova i portat davant de Rutili.
 
El cònsol no el va matar probablement per portar-lo a Roma per a celebrar el seu triomf, però va morir de malaltia (anomenada ''morbus pedicularis'') a la presó de [[Morgàntia]].
 
Encara que [[Diodor de Sicília]] el considerava un engalipador i sense cap gràcia personal, els seus èxits i el fet de tenir tants seguidors i tant de temps, així com algunes anècdotes conegudes de la seva vida mostren que era generós, actiu i capaç.
 
La seva lluita fou l'origen d'una revolta posterior entre el [[104 aC]] i el [[101 aC]], dirigida per [[Salvi Trifó]] i [[Atenió (rei)|Atenió]], i més tard de la gran revolta d'[[Espàrtac]] el 73-[[71 aC]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Montero|nom=Santiago|títol=Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad|url=|edició=|llengua=|data=1997|editorial=Trotta|lloc=Valladolid|pàgines=143-144|isbn=8481641618}}</ref>
 
== Referències ==
 
{{ORDENA:Eunus}}
43.727

modificacions