|
|data_esdeveniment_tris4= [[1716]]
}}
El '''Principat de Catalunya''', per antonomàsia '''el Principat''' o també '''[[Catalunya]]''', fou l'[[estat]]<ref name="SESMA02">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref> creat per la unió de tots els [[comtats catalans]] que estaven sota la jurisdicció del rei [[Alfons el Cast|Alfons I el Trobador o el Cast]] des del [[1162]]. Els sobirans del Principat de Catalunya ostenten la [[dignitat (títol)|dignitat]] de ''[[Comte de Barcelona]]''.
Catalunya fou definida inicialment com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus''»)<ref name="SESMA">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 60</ref> i la seva definitiva configuració territorial no es completà fins al [[1491]], amb la incorporació del [[Comtat de Pallars Sobirà]]. Políticament, l'heterogeni grup de comtats agrupats sota la denominació unitària de Catalunya fou cohesionat mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els ''[[Usatici Barchinonae]]'' (Usatges de Barcelona), el ''[[Liber feudorum maior|Liber domini regis]]'' (Llibre del domini del rei), i la ''[[Gesta Comitum Barchinonensium]]'' (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval, amb unes fronteres definides, un corpus legislatiu i judicial unificat, i uns referents culturals comuns. Administrativament, Catalunya fou articulada mitjançant una estructura jurisdiccional d'àmbit territorial, les [[vegueries]],<ref name="SESMA01">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 62</ref> al capdavant de les quals hi hauria un representant de l'autoritat reial, el veguer, nomenat personalment pel sobirà i amb plens poders en nom del rei en matèria fiscal i militar.
A Catalunya no se li associà inicialment cap denominació nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament ''Catalunya''. A partir del [[segle XIV]] s'associà la dignitat de ''Principat'' a Catalunya, esdevenint a partir d'aleshores la denominació oficial de l'estat. Catalunya fou conjuntament amb el [[regne d'Aragó]] estat constituent i fundacional de la [[Corona d'Aragó]], el sobirà de la qual tenia per corona i títol principal ser [[rei d'Aragó]].
==Denominació de Principat==
[[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|esquerra|thumb|[[Corts Catalanes]] segons una miniatura d'un incunable del segle XV ]]
El Principat de Catalunya és un terme jurídic (en [[llatí]] ''principatus'') que aparegué al [[segle XIV]] per indicar el territori sota jurisdicció de les [[Corts Catalanes]], el sobirà del qual (en llatí, ''princeps'') era el [[rei]] del [[Casal d'Aragó]], sense ser formalment un [[Monarquia|regne]] sinó una agrupació de [[comte|comtats]] amb unes lleis uniformades per les Corts. Prèviament ja s'utilitzava ''princeps'' per denominar al sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i ''principatus'' per indicar el seu domini format per diversos comtats: [[Borrell II]], ''per consensum principis Borrellum''; [[Ramon Borrell]], ''inclutus princeps Raimundus''; [[Berenguer Ramon I]], ''principis nostri Berengarii''; [[Ramon Berenguer I]], ''principis Barchinonensis'';<ref>Frederic Udina i Antoni Maria Udina, ''Consideracions a l'entorn del nucli originari dels "Usatici Barchinonae"'', Estudi General, núm. 5-6 any 1986, [http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43399 disponible en línia].</ref> [[Ramon Berenguer IV]], «lo Comte e princep de Catalunya».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2091.html Referència bibliogràfica de l'arxiu de San Lorenzo de El Escorial]</ref>
En l'[[Usatges de Barcelona|usatge]] 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a [[Almodis de la Marca]] com a ''principes'' del ''principatus'' que consistia en els comtats de [[Comte de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]] (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris).<ref>* {{ref-llibre|títol =Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 6|autor= Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano Manrique|editor =Imprenta nacional|data= 1863|url=http://books.google.cat/books?id=7T40AAAAIAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false| llengua=castellà}}, pàg. 513. Resum Corts catalanes 1064.</ref> En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del [[cap de Creus]] fins a [[Salou]], incorporant per tant el [[comtat d'Empúries]]. En la [[Constitucions catalanes|constitució]] XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de [[Salses]] fins a [[Lleida]] i [[Tortosa]] i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de [[Jaume el Conqueridor]] estableix el límit amb Aragó definint ''Cathalonia universa'' des de Salses fins al [[Cinca]].
La primera referència explícita a la denominació de Principat de Catalunya es troba en la convocatòria a les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts]] de [[Perpinyà]], del [[1350]], feta pel rei [[Pere el Cerimoniós]].<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=13|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> A les següents corts generals de la Corona, celebrades a [[Corts de Montsó (1362)|Montsó]] el 1362, se saluda al rei com «''illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus [[dei gratia]] rex Aragonum […] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.''».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2045.html Referència bibliogràfica de les ''Constitucions, capítols i actes de cort'' de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]</ref> En el conflicte entre [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume III de Mallorca]] sobre els comtats de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], el primer li recorda «que los dits comtats et terres són de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya».<ref>Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", ''Boletín de la Real Academia de la Historia'', 1902, versió en línia a [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 Cervantes Virtual].</ref> Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació ''els Comtats'' en oposició al Principat.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019159 |títol=Els Comtats |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del [[1283]] és el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominació de [[comú]] per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'[[Eivissa (municipi)|Eivissa]], de [[Mallorca]] i de [[Perpinyà]]. Els [[Regne de Mallorca|reis de Mallorca]] participaven en les corts catalanes com a feudataris, i els seus habitants s'integraven en el braç respectiu del Principat. Les illes Balears eren considerades una prolongació del Principat, igual que els comtats de Cerdanya i Rosselló. Però a partir del segle XIV, els balears van deixar de concórrer a les Corts despatxant directament amb el rei per mitjà d'ambaixadors.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0153034 |títol=cort general |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de Príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la [[corona d'Aragó]] l'hereu portava el títol de Duc de Girona, més tard canviat a [[Príncep de Girona]]. El Principat de Catalunya no es tracta d'un títol nobiliari sinó d'una denominació jurídica equivalent a domini o sobirania.
El nom de Principat es va seguir utilitzant en els [[Decrets de Nova Planta]] de l'administració [[Dinastia borbònica|borbònica]], amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al [[segle XIX]]. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de Principat, però, en canvi, els moviments [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la [[Països Catalans|Catalunya Gran]]. Avui el terme Principat no està recollit en l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]], però continua vigent com a denominació tradicional.
==Etimologia de Catalunya==
El nom de Catalunya es va començar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la [[Marca Hispànica]] que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins a esdevenir sobirans. L'origen del mot, ''Catalunya'', encara és incert i obert a interpretacions. La teoria més acceptada és que es deriva de "terra de castells",<ref>[http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia2.htm La formació de Catalunya]</ref> i que hagi evolucionat del terme ''castlà'', el governador d'un castell.<ref>[http://neni.galeon.com/aficiones1345631.html Curiositats sobre Catalunya i el català]</ref> D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que ''Catalunya'' prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels [[gots]]; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a [[Gòtia]]. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, [[Otger Cataló]], o del mot ''[[lacetans|laketani]]'', tribu que habitava les terres del que avui són el [[Vallès]] i el [[Barcelonès]], i que per influència [[italià|italiana]] va evolucionar a ''katelans'' i d'aquí a ''catalans''.<ref>[http://www.histocat.cat/pdf/talaiotic_1.pdf El Misteri de la Paraula Cathalunya]</ref>
La primera referència documental del terme ''Catalunya'' apareix en la ''[[Liber Maiolichinus|Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus]]'', una epopeia llatina que narra la [[Croada pisano-catalana]] de l'any [[1113]]-[[1114]] contra Madina [[Mayurqa]] cabdellada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte [[Ramon Berenguer III de Barcelona]]. Aquesta obra fou redactada entre [[1115]] i [[1120]] i es refereix al comte de Barcelona com «''Dux Catalanensis''», al seu territori com a «''Catalania''», i als seus homes com a «''Catalanenses''». Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula «català» i «Catalunya», així com tampoc s'entén per què apareix primer en un document [[pisà]] i no en la documentació catalana. Tot i així, es constata que Catalunya tenia una connotació eminentment geogràfica, i que durant els governs de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]] no responia a cap estructura política, ja que continua sense aparèixer en la mateixa documentació comtal. El comte dels barcelonins («''comes Barchinonensis''») Ramon Berenguer IV exercia el seu ''principatum'' i ''dominatum'' sobre diversos comtats, que només a partir de la data del [[1114]] i basant-se en la realitat històrica documentada, es poden qualificar correctament de ''catalans'': [[comtat de Barcelona]], el [[comtat de Girona]], el [[comtat d'Osona]], el [[comtat de Manresa]], el [[comtat de Besalú]], el [[comtat de Cerdanya]], el [[comtat de Berga]] i el [[comtat de Conflent]]. Per altra banda, el [[comtat d'Urgell]], el [[comtat de Pallars Jussà]], el [[comtat de Pallars Sobirà]], el [[comtat de Rosselló]] i el [[comtat d'Empúries]] continuaven governats per dinasties pròpies.
==Dignitat dels sobirans de Catalunya==
Els sobirans de Catalunya ostentaren la [[dignitat (títol)]] de ''Comte de Barcelona''. Per bé que les jurisdiccions nobiliàries durant l'edat mitjana rebia la qualificació del seu senyor, de manera que un comte regia un comtat, un duc regia un ducat, i un rei un regne, i malgrat que la fundació i estructuració de Catalunya com un estat medieval<ref name="SESMA02"/> fou obra del rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast», la [[dignitat (títol)]] que aquest ostentà com a sobirà de Catalunya fou el [[reputat]] i prestigiós títol que el seu pare [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser ''Comte de Barcelona''. Denominacions com la de «rei de Catalunya-Aragó», «rei catalano-aragonès» o «comte-rei», van ser creades a les darreries del [[segle XIX]] i no responen als usos històrics ni a l'ordenament protocol·lari tradicional del Principat de Catalunya. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» fou el primer que va rebre i unir els títols de ''rei d'Aragó'' i ''comte de Barcelona'', intitulant-se el [[1166]]: «''Ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium et comes Barchinonensium''»; aquestes dignitats foren heretades pels seus successors, a les quals s'anaren afegint la resta de [[dignitat (títol)|dignitats (títols)]] de sobirania sobre els territoris conquerits, arribant el [[1405]] al rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Humà», que s'intitulava: «''En Marti, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e Corsega, e Comte de Barchinona, de Rossello, e de Cerdanya''». La corona i títol principal dels monarques del [[Casal d'Aragó]]<ref>[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació2|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona fou la de ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]],<ref>[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> raó per la qual la dignitat de [[rei d'Aragó]] sempre ocupà la posició jeràrquica primera i principal. La [[dignitat (títol)]] de ''Comte de Barcelona'' pel sobirà de Catalunya quedà segellada jurídicament durant el regnat de [[Pere el Gran]]; en iniciar aquest el seu regnat, modificà el costum dels seus antecessors i optà per emprar només el títol de ''Rei d'Aragó'', renunciant a utilitzar els títols de ''Rei de València'' i ''Comte de Barcelona''; així mateix creà un nou símbol com a distintiu personal, la [[Creu d'Alcoraz]]. Aquest estil tan sols es modificà després de la conquesta de l'illa de Sicília el [[1282]], quan el rei passà a utilitzar el títol de ''Rei d'Aragó i Sicília'' (''Aragonum et Sicilie rex''). Aquestes decisions crearen polèmica tant al Regne de València com a Catalunya, i en les [[Corts de Barcelona (1283)|Corts Catalanes de 1283]] s'aprovà la [[Constitució (llei)]] catalana núm. XXIX, que obligava al rei i als seus successors incloure aquest títol en totes les seves cartes i segells, i que en la pràctica obligava al rei d'Aragó a intitular-se ''Comte de Barcelona'' a Catalunya.<ref name="SABATE-2007">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|Esta visión unitaria desde el inicio del territorio catalán en torno al titular de Barcelona tiene un punto de sujeción jurídica en la constitución de las cortes de 1283 que limita al rey de Aragón a intitularse conde de Barcelona en Cataluña}}</ref>
{{cita|[Constitució] '''XXIX'''. ''Item volumus et concedimus quod deinceps tam in litteris quam cartis et sigillis nostris scribamus nos et successores nostri Comitem Barchinone''.}}
==Símbols del Principat de Catalunya==
[[Fitxer:Apoteosi-heràldica-barcelona-1668-1681.jpg|thumb|200px|esquerra|Apoteosi heràldica ([[Barcelona]], [[1681]]) <br/>(Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, MHCB-447)]]
{{principal|Senyal Reial|Bandera de Catalunya|Escut de Catalunya}}
El símbol principal del Principat de Catalunya era el [[senyal reial]]. Si bé en un principi, aquestes armes heràldiques eren pròpies dels [[comtes de Barcelona]], des de [[Ramon Berenguer IV]], més tard també [[reis d'Aragó]], essent el seu [[símbol]] principal tant com a sobirà del Principat, de la [[Corona d'Aragó]], així com, de la seva [[Casal de Barcelona|família]], amb el temps s'anaren territorialitzant. Aquest fet es produeix ja a finals del segle XIV i inicis del XV, com es pot veure per les declaracions de:
La reina [[Maria de Luna]], a les [[corts catalanes]] de 1396, on disposà que les galeres solament portessin: "Armes del comtat de Barcelona, ço és, barres grogues e vermelles". O a les del seu marit, el rei [[Martí l'Humà]], en el seu parlament a les [[Corts Catalanes|Corts Generals de Catalunya]], celebrades a [[Perpinyà]] el 1406, recordant les paraules que [[Jaume el Just]] digué al seu fill [[Alfons el Franc|Alfons]], en partir aquest vers [[Regne de Sardenya|Sardenya]], el 1323: "Fill, jo us dó la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya".<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0083412 barres catalanes (les quatre barres)] enciclopedia.cat.</ref>
Al llarg de [[edat moderna|l'edat moderna]], el [[senyal reial]], continuà essent, essent el símbol principal del Principat, a través de la declaració que feren els diputats catalans a l'[[Isabel de Portugal i d'Aragó|emperadriu Isabel]] el 1528: «Car jatsia lo nom e Rey sia de Aragó, les armes emperò que aquell fa són del Principat de Catalunya»,<ref>Àngel Casals. Del nom i la identitat de la Corona d'Aragó a l'edat moderna. L'Avenç num 275. desembre 2002. pàg.31{{cita|Pels catalans aquesta preeminençia (la del regne d'Aragó on es produïa la coronació) es compensava amb l'adopció de l'escut de Catalunya com a comú per la Corona: «Car jatsia lo nom e Rey sia de Aragó, les armes emperò que aquell fa són del Principat de Catalunya», van dir els diputats a l'emperadriu Isabel el 1528}} </ref> apareix en algunes obres pictòriques com l'escut del Principat de Catalunya, de 1637, que decora el Saló dels regnes al [[Palau del Buen Retiro]] a [[Madrid]], o a l'Apoteosi heràldica de Barcelona, de 1681, on apareix escrit en llatí amb l'[[Senyal Reial|escut de les quatre barres]] el ''Principat de Ghotolonia''.
== Història ==
{{Caixa Història de Catalunya|Cataloniae principatus 1608.jpg}}
[[Fitxer:Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum.jpg|thumb|220px|En les [[Pau i Treva de Déu|assemblees de Pau i Treva de Déu]] de [[1214]], [[1218]] i [[1225]] s'ampliaren els límits de Catalunya definint-los «des de [[Salses]] fins al [[Cinca]]». Amb motiu de les resolucions testamentàries de [[Jaume I d'Aragó]], el [[1243]] i el [[1244]] el rei ratificà novament els límits entre Catalunya i el regne i terra d'Aragó, quedant aquest «des del [[Cinca]] fins a [[Ariza]]»: «''Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum (…) predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus (…) Regnum autem terram Aragonum a Cincha usque ad Ferizam consituimus''»<ref>[[#UDINA-1985|Udina 1985]], pàg. 69</ref><br/>(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Canc. Perg. Jaume I, n. 935 d.'') ]]
:''Vegeu [[Història de Catalunya]] per una exposició més completa, i [[Cronologia de la Història de Catalunya]] per una relació de fets històrics rellevants.''
===Antecedents: els comtats de la Gòtia===
{{principal|Gòtia|Marca Hispànica}}
La formació de l'[[Imperi Carolingi]] (768-814) és l'origen de la [[Gòtia]] (o [[Marca Hispànica]]), que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquereix Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Peralada i Rosselló. El [[897]] és la data d'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, [[Guifré el Pilós|Guifré I el Pelós]], donat que reuní els [[comtat d'Urgell|comtats d'Urgell]] i [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] ([[870]]-897) i de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] i [[Comtat de Girona|Girona]] ([[878]]-[[879]]). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran [[herència|hereditaris]], primer pas vers la independència vassallàtica de l'Imperi. [[Borrell II]], comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona ([[947]]-[[992]]), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'[[Almansor]] el [[985]]. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels [[Dinastia Carolíngia|carolingis]] pels capets, [[Hug Capet]] demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "''de facto''" de Catalunya respecte als francs. Durant els segles [[segle X|X]] a [[segle XII|XII]], el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el [[comte de Barcelona]] es declara ''prínceps'' de la jerarquia nobiliària.
===La forja de Catalunya: estat de la Corona d'Aragó ===
{{principal|Corona d'Aragó}}
Amb la [[unió dinàstica]] pel matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]] es va concebre la Corona d'Aragó. Amb el seu fill [[Alfons el Cast]], successor comú d'ambdós conjunts territorials, nasqué la Corona d'Aragó. El conjunt territorial que aquest va rebre però presentava notables diferències; d'una banda el regne d'Aragó havia nascut com una part integrant del [[regne de Pamplona]], sent governat així mateix per una branca de la dinastia navarresa que primerament va buscar fugir del vassallatge pamplonès declarant-se vassalls del Papa i que finalment va acabar governant tant a Aragó, Ribagorça i Sobrarbe, com al regne de Pamplona. La separació definitiva entre el regne d'Aragó i el regne de Pamplona no va succeir fins al [[1134]] arran del procés successori ocasionat per la mort del rei [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]]. Per la seva part el comte de Barcelona exercia la seva [[potestas (poder)]] sobre un conjunt de comtats que des dels temps de [[Borrell II]] havien buscat fugir del vassallatge francès, i que de la mateixa manera que en el cas aragonès s'havien declarat vassalls del Papa amb aquest objectiu. L'inici del regnat d'[[Alfons el Cast]] suposa el naixement de la Corona d'Aragó l'any [[1162]], moment a partir del qual ambdós conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú.
Amb l'inici del regnat d'[[Alfons el Cast]], i que suposa el naixement de la Corona d'Aragó l'any [[1164]], ambdós conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» es trobà amb dos conjunts territorials diferents entre si, tant en la seva estructuració política, com econòmica i social, com per la seva tradició legislativa i la seva herència cultural i lingüística. Així mateix aquests dos conjunts territorials no eren un corpus unitari, sinó que formaven un conglomerat heterogeni i divers. La prioritat del rei Alfons fou la de cohesionar internament els dos blocs, així com la d'articular els dos components sota la seva Corona en la unitat de la monarquia. De fet, només el rei i els seus consells reials eren comuns a Aragó i Catalunya, que per la resta, mantingueren la seva pròpia estructura de poder. Aquest canvi es veié reflectit en la intitulació del rei, que abandonà els tradicionals títols de ''rei dels Aragonesos'' («''rex Aragonensium''») i ''comte Barceloní'' («''comes Barchinonensis''»), per passar a intitular-se ''rei d'Aragó'' («''regis Arogone''») i ''comte de Barcelona'' («''comitis Barchinone''»).
Per altra banda, el [[1172]] el [[comtat de Rosselló]], i el [[1192]] el [[comtat de Pallars Jussà]], van recaure sota la sobirania d'Alfons el Cast, que ja exercia el seu ''principatum'' sobre els comtats heretats del seu pare: el comtat de Barcelona, el comtat de Girona, el comtat d'Osona, el comtat de Manresa, el comtat de Besalú, el comtat de Cerdanya, el comtat de Berga i el comtat de Conflent. Així mateix hi havia la [[marca de Tortosa]] i la [[marca de Lleida]], conquerides en vida del seu pare. Aquest conjunt heterogeni fou cohesionat internament sota la '''denominació conjunta i legal, per primera vegada, de Catalunya''',<ref name="SESMA"/> definint-se els seus límits territorials com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus''»).<ref name="SESMA"/> A aquest bloc no se li associà cap denominació nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament Catalunya, mantenint el rei el reputat i prestigiós títol que el seu pare sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser ''Comte de Barcelona''. Aquest heterogeni grup de comtats emparat sota la denominació unitària de Catalunya fou cohesionat i articulat internament entre el [[1170]] i [[1195]] mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural, que han estat definits com els '''tres monuments de la identitat política catalana''':<ref name="LANI">Cingolani, Stefano Maria: [http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4 «Seguir les vestígies dels antecessors»]</ref> els ''[[Usatici Barchinonae]]'' (Usatges de Barcelona), el ''[[Liber feudorum maior|Liber domini regis]]'' (Llibre del domini del rei), i la ''[[Gesta Comitum Barchinonensium]]'' (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que constitueixen, més enllà de la denominació geogràfica, '''el naixement de Catalunya com un estat medieval''', amb unes fronteres definides, un corpus legislatiu i judicial unificat, i uns referents culturals comuns.
Aquesta articulació política de Catalunya com a estat medieval es veu representada per l'aparició del terme ''Cathalonia'',<ref name="SESMA"/> terme que mai no havia emprat [[Ramon Berenguer IV]], per a referir-se a un espai polític, social i ètnic definit. Aquesta aparició del terme es veu refermada pel principi d'oposició, davant la necessitat de definir els orígens ètnics diferenciats dels barons que constitueixen la cúria reial, de manera que es parla de «''cum consilio et voluntate baronum curie mee, scilicet, Catalanorum et Aragonensium''»,<ref name="SESMA"/> així com per la necessària definició jurídica, que subsitueix a l'anterior referència barcelonina, per la nova de «''ad forum et consuetudinem Catalonie''».<ref name="SESMA01"/>
Així mateix tres dates representen simbòlicament aquest naixement polític: d'una banda el [[1173]], data en què d'una banda es féu la primera recopilació dels ''[[Usatici Barchinonae]]'' amb la voluntat de convertir-los en la llei de Catalunya «''Consuetudinem Cathalonie''».<ref name="SESMA01"/> També en aquell any el rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» convocà a [[Fondarella]] una [[Pau i Treva de Déu|assemblea de Pau i Treva de Déu]]. Per bé que la Pau i Treva de Déu fou inicialment un instrument jurídic de l'església catòlica per tal de defensar els més febles de la violència feudal, el poder comtal barceloní les instrumentalitzà progressivament per tal de convertir-les en una eina d'afermament del seu poder sobre els barons. L'assemblea de Fondarella marca la culminació d'aquest procés polític d'afermament de la superioritat del poder comtal, en aquest cas ja reial, i on hi foren convocats els magnats catalans més poderosos d'aleshores; entre d'altres, [[Ramon I de Montcada]], [[Ramon Folc III de Cardona]], [[Hug IV de Mataplana]], [[Ponç III de Cabrera]].<ref name="SESMA01"/> El rei [[Alfons II d'Aragó]] aconseguí el reconeixement de la seva [[potestas (poder)]] reial amb la concessió per part dels barons d'accedir a la convocatòria dels caps de llinatge quan el rei ho considerés convenient, a fi de combatre els malfactors en «''totius terre mee''».<ref name="SESMA01"/> Així mateix el rei defineix la unitat de l'espai territorial català sota la seva sobirania com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus''»), i per bé que en aquest cas concret de [[1173]] no s'explicita la paraula ''Catalunya'',<ref name="SESMA01"/> el terme sí que quedarà explícitament definit en ratificacions posteriors.
A fi de fer efectiu el poder reial sobre aquest espai polític definit anomenat Catalunya, el rei articulà una estructura jurisdiccional territorial, les [[vegueries]],<ref name="SESMA01"/> al capdavant de les quals hi hauria un representant de l'autoritat reial, el veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons. Així mateix el Veguer seria el responsable de mantenir la Pau a la terra i els homes, comptant amb la capacitat de convocar assemblees veïnals per tal de perseguir els malfactors, i amb plens poders en nom del rei en matèria fiscal i militar. Però el naixement polític de Catalunya com un estat medieval unificat i homogeneïtzat per sobre la fragmentació baronial no fou pacífica. El rebuig dels barons als acords anomenats [[constitucions de Pau i Treva]] fou frontal i violent. El [[1176]] fou assassinat un dels que havia acatat els acords, el vescomte [[Ramon Folc III de Cardona]]; tot seguit es donà tal caos als seus dominis que l'abat de Cardona no va poder assistir a un sínode a Urgell; i també morí violentament el [[1194]] l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, un altre dels que havia acatat la superioritat reial.
La segona data simbòlica que simbolitza el naixement polític de Catalunya com a estat medieval és el [[1180]], any a partir del qual la cancelleria barcelonina deixà de datar els seus documents per l'any de regnat dels monarques francs,<ref name="SESMA"/> pràctica que tenia el seu origen des de la conquesta franca de la [[Gòtia]] el [[805]].<ref name="SESMA"/> La tercera data simbòlica és el [[1194]], any en què es confeccionà el ''[[Liber feudorum maior|Liber domini regis]]'', compilació classificada per llinatges i castells dels convenis establerts entre els barons i els comtes de Barcelona en el passat, i que serví d'instrument jurídic al rei per tal d'abordar l'obtenció i recuperació dels seus drets jurisdiccionals perduts arran de la revolució feudal que havia esclatat en temps de [[Ramon Berenguer I]].<ref name="SESMA01"/> Els barons, que al·legant el caràcter totalment [[alou|aloidal]] dels seus castells, es negaven a obeir el rei, hagueren de confrontar-se amb la constatació de la documentació escrita que detallava els pactes feudovassallàtics.
===El Principat de Catalunya en la Monarquia Catòlica===
[[Fitxer:Nova planta Catalunya 1.jpg|thumb|right|[[Decret de Nova Planta]] ([[1716]]) ]]
{{principal|Monarquia Catòlica}}
[[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]]: unió dinàstica amb [[Castella]] (inicialment el [[1492]], definitivament el 1714)
[[segle XVII]]: [[Guerra dels Segadors]]. [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) i divisió de Catalunya entre França i Espanya
[[segle XVIII]]: [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] i [[Decret de Nova Planta]]. Pèrdua de les llibertats nacionals.
== Règim administratiu ==
Catalunya fou organitzada en [[vegueries]].
== Vegeu també ==
{{Portal de Catalunya}}
{{Portal Historia Militar de Catalunya}}
;Part de la monarquia:
* Unió, sota el [[comte de Barcelona|comte sobirà de Barcelona]], de diversos[[Comtats catalans|Comtats Catalans]] (1065-1162)
* Estat de la [[Corona d'Aragó]] (1162-1641) / (1652-1714)
* Estat de la [[Monarquia Catòlica]] (1479-1516)
* Estat de la [[Monarquia d'Espanya]] (1516-1641) / (1652-1714)
* Estat del [[Regne de França]] (1641-1652)
* Província de la [[Monarquia Absoluta Borbònica]] (1714-1812) / (1814-1820) / (1823-1833)
* Província del [[Regne constitucional d'Espanya]] (1820-1823)
;Règim polític i legislatiu:
* [[Constitucions catalanes]]
* [[Diputació del General de Catalunya]]
* [[Reial Audiència de Catalunya (1493-1716)]]
* [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]]
;Ciutats:
* [[Barcelona]], capital del país.
* Ciutats importants: [[Perpinyà]], [[Girona]], [[Lleida]], [[Manresa]],[[Vic]], [[Tarragona]] i [[Tortosa]].
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |ref= SESMA-2000 |cognom= Sesma Muñoz |nom=José Angel |enllaçautor= José Ángel Sesma Muñoz |títol=La Corona de Aragón. Una introducción crítica |editorial= Caja de la Inmaculada |lloc=Zaragoza |col·lecció= Colección Mariano de Pano y Ruata - Dir. Guillermo Fatás Cabeza |data= '''2000''' |isbn= 84-95306-80-8}}
* {{Ref-llibre |ref= TORRES-2008 |cognom= Torres i Sans |nom=Xavier | títol=Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la monarquía hispánica |editorial= Publicacions de la Universitat de València |lloc=València |data= 2008 |isbn= 978-84-370-7263-0}}
|
