Casa de Correus i Telègrafs (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 13:
| designacio1_data =
}}
'''Correus i Telègrafs''' és l'edifici on es troba la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona, prestat per l'empresa estatal espanyola ''Correos'' <ref>{{Ref-web|url=http://www.correos.es/ss/Satellite/site/pagina-grupo_empresarial_informacion_corporativa/sidioma=ca_ES|títol=Presentación|consulta=2017-10-29|llengua=ca}}</ref>. És un edifici protegit com a [[bé cultural d'interès local]] situat al districte de [[Ciutat Vella de Barcelona]]. L'edifici ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada per la Plaça d'Antoni López, els carrers de la Fusteria
L'edifici fou dissenyat l'any 1914 pels arquitectes [[Josep Goday]] i Casals i [[Jaume Torres i Grau]], guanyadors del concurs públic que es realitzà per a la construcció de l'edifici de [[correus]]. Aquest projecte, però, no fou materialitzat fins a la seva construcció, entre els anys 1926 i 1928, a punt d'inaugurar-se l'[[Exposició Internacional de Barcelona|Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. La seva realització s'inscriu també dins de la gran operació urbanística que comportà l'obertura de la [[Via Laietana]]. És, de fet, l'edifici que li fa de portal per la banda de mar, conjuntament amb la seu de la Companyia [[Trasmediterránea|Trasmediterrània]]. Les torres angulars d'ambdós edificis estableixen una certa complicitat visual per tal de realçar l'inici de la Via Laietana.
Amb tot, mentre l'entrada principal de la seu de Trasmediterrànea mira a la Via Lietana, la de Correus s'obre de forma monumental vers la Plaça d'Antoni López, amb escalinata, pòrtic columnat, escultures al·legòriques i gran escut d'Espanya. La decoració escultòrica dels exteriors és obra de [[Pere Jou i Francisco|Pere Jou]], [[Manuel Fuxà i Leal|Manuel Fuxà]] i [[Eusebi Arnau i Mascort|Eusebi Arnau]].<ref name="ipac" />
La ubicació de la seu central del servei de correus a Barcelona en aquest indret estratègic (tocant al port, mirant al mar i encapçalant la Via Laietana) culmina una llarga itinerància de la seu central de correus per diversos indrets de la ciutat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ccma.cat/324/una-ruta-per-descobrir-els-secrets-de-la-historia-del-correu-a-barcelona/noticia/2461294/|títol=Una ruta per descobrir els secrets de la història del correu a Barcelona|consulta=29 octubre 2017|llengua=cat|editor=|data=}}</ref>
==Exteriors==
Linha 21 ⟶ 27:
L'[[ordre jònic]] gegant del pòrtic es repeteix en les torres dels angles i en les façanes de la Via Laietana i del Carrer Fusteria, convertides, en aquests casos, en pilastres gegants. Als intercolumnis es manifesten les obertures del primer i del segon pis, emmarcades amb columnes jòniques i frontons triangulars. L'àtic, que reposa damunt l'[[entaulament]] de l'ordre gegant que recorre tot l'edifici, és el nivell més profusament ornamentat de l'edifici. Efectivament, aquest nivell conté tot de balcons amb barana de forja i portes amb relleus florals esculpits als muntants i les llindes. Sobre aquestes finestres hi corre un cornisament a base de mènsules i garlandes que flanquegen els òculs de ventilació de la coberta, tancada aquesta per una barana de balustres de pedra. Sobre la línia de cornisament les tres torres dels angles trenquen l'horitzontalitat global de l'edifici amb les seves formes. La torre del xamfrà Via Laietana - Pl. Antoni López, és la més alta i consisteix en un llarg tambor estriat amb dobles pilastres que sostenen el mirador en forma de templet circular a base de dobles columnes jòniques tancat per baranes de forja. Sobre aquest cos de secció circular encara hi sobresurt un templet jònic de planta cruciforme i amb pòrtics jònics que sosté un darrer nivell, conformat per un llanternó vuitavat a base de pilastres. Les dues altres torres, més baixes i senzilles, estan configurades per un tambor ornat amb semicolumnes jòniques i quarterons damunt del qual hi reposa un llanternó amb volutes i gerres adossades.<ref name="ipac"/>
Tocant a aquest edifici es troba l'[[Estació de Correus]], estació de metro fora de servei des de l'any 1972,
==Interior==
El gran saló central és l'espai
Els arcs i les voltes, així com els carcanyols i les nervadures de tot aquest sistema de coberta, estan íntegrament revestits de pintures i relleus a base d'estucs. Les guatre grans pintures de les llunetes del saló central són obra de pintors d'estètica noucentista com [[Francesc d'Assís Galí i Fabra|Francesc Galí]], [[Josep Obiols i Palau|Josep Obiols]], [[Francesc Labarta i Planas|Francesc Labarta]] i [[Francesc Canyelles i Balagueró|Francesc Canyelles]].<ref name="ipac" /> Són al·legories d'inspiració classicista que fan referència a les comunicacions.
Per la resta, els murs perimetrals del saló consisteixen en una estructura de pilastres i columnes toscanes i jòniques que contenen els finestrals i les guixetes de fusta i vidre originals.<ref name="ipac" />
A la planta baixa de l'edifici, ocupant la base de la torre angular, hi ha una petita capella dedicada a la [[Mare de Déu del Pilar|Mare de Déu del Pilar.]]
== Notes==
| |||