Insectes: diferència entre les revisions

* '''Tipus mastegador'''. En aquest tipus d'aparell bucal els apèndixs són essencialment les mandíbules, les maxil·les i el llavi. Les mandíbules tallen i trituren els aliments sòlids i les maxil·les i el llavi els empenyen cap a l'esòagesòfag. L'aparell bucal de tipus mastegador és el més generalitzat entre els insectes i, a partir d'ell, s'han desenvolupat els altres tipus. Aquest punt de vista se sustenta en dues classes de proves importants. En primer lloc, aquest aparell bucal és el més semblant en la seva estructura al dels [[miriàpodes]], per alguns els parents més propers dels insectes. En segon lloc, l'aparell bucal mastegador es troba en gairebé tots els ordres d'insectes com els [[ortòpters]], els [[coleòpters]] i les larves de [[lepidòpters]].

* '''Tipus tallador-xuclador'''. Aquest tipus d'aparell bucal es troba en els [[tàvec]]s (''[[Diptera]]'', ''[[Tabanidae]]'') i alguns altres dípters; les mandíbules es presenten en forma de fulles esmolades i les maxil·les en forma de llargs estilets. Ambdues tallen i esgarren el tegument dels [[mamífers]], fent fluir la sang de la ferida. Aquesta [[sang]] és recollida per la protuberància esponjosa del llavi i conduïda a l'extrem de la hipofaringe. La hipo i l'epifaringe s'ajusten per a formar un tub a través del qual la sang és aspirada cap a l'esòfag.

Els primers [[hexàpodes]] coneguts són el [[col·lèmbol]] ''[[Rhyniella]]'' i l'insecte ''[[Rhyniognatha]]'', del [[Devonià]] inferior (fa uns 400 milions d'anys); però la [[radiació adaptativa|diversificació]] inicial dels insectes es va produir segurament molt abans, potser al [[Silurià]]; les ales fossilitzades més antigues són del [[Carbonífer]] però, atès que hi ha indicis que ''[[Rhyniognatha]]|''Rhyniognatha'']] podria haver tingut ales, la [[radiació adaptativa|radiació]] dels insectes alats (''[[Pterygota]]'') deuria ocórrer al Devonià.<ref>[http://www.nhm.ku.edu/ksem/Paleoent/rhyniognatha.html Engel, M. S. & Grimaldi, D. 2004. New light shed on the oldest insect. ''Nature'', 427: 627-630.]</ref><ref>[http://www.cambridge.org/us/catalogue/catalogue.asp?isbn=9780521821490&ss=fro Grimaldi, D.; Engel, M. S. 2005. ''Evolution of the Insects''. Cambridge University Press, Cambridge, etc.] {{ISBN|978-0-521-82149-0}}</ref> En el [[Carbonífer mitjà]] ja existien nombrosos insectes, com els [[Palaeodictyoptera]], [[Diaphanopterodea]] i [[Megasecoptera]], que recorden als [[odonats]] actuals i que en alguns casos van assolir envergadures de 75 cm.

* '''(Subclasse) ''[[Apterygota]]'''''[[parafilètic|*]]. Són un grup [[parafilètic]] que inclou els insectes més primitius que en el curs de l'[[evolució biològica|evolució]] mai han estat proveïts d'[[ala (animal)|ales]] ni experimenten [[metamorfosi]] (són [[ametabolia|ametàbols]]). A part d'aquestes dues característiques, clarament [[plesiomorfia|plesiomòfiques]], no comparteixen cap caràcter derivat ([[apomorfia]]) que justifiqui l'existència d'aquest grup com a entitat [[taxonòmica]]. Els grups parafilètics d'aquesta índole no són acceptats per l'actual [[cladística|taxonomia cladística]].

::: Ordre ''[[Archaeognatha]]'' (=''[[Microcoryphia]]'' + ''[[Monura]]'' [[extinció|†]]).

::: Ordre ''[[Zygentoma]]''.

* '''Subclasse ''[[Pterygota]]'''''. Són els insectes alats, que es caracteritzen per presentar ales en el segon ([[mesotòrax]]) i tercer ([[metatòrax]]) segment [[tòrax (artròpodes)|toràcic]]. La presència d'ales sempre va acompanyada d'un reforç de l'[[exosquelet]] (esclerotització) en aquests segments toràcics, els quals usualment es troben units formant una estructura coneguda com a [[pterotòrax]]. Tots realitzen una [[metamorfosi]] més o menys complicada.

:* '''(Infraclasse) ''[[Palaeoptera]]'''''[[parafilètic|*]]. És el grup on han estat tradicionalment inclosos els insectes alats més primitius. La majoria estan [[extints]] i es caracteritzen pel fet que no poden plegar les ales sobre l'[[abdomen (artròpodes)|abdomen]] i ser [[hemimetàbol]]s ([[metamorfosi]] incompleta).

::: Ordre ''[[Ephemeroptera]]'' ([[efímeres]])

::: Ordre ''[[Odonata]]'' ([[libèl·lules]], [[espiadimonis]])

::: Ordre ''[[Diaphanopteroidea]]'' [[extinció|†]]

::: Ordre ''[[Palaeodictyoptera]]'' [[extinció|†]]

::: Ordre ''[[Megasecoptera]]'' [[extinció|†]]

::: Ordre ''[[Archodonata]]'' [[extinció|†]]

:* '''Infraclase ''[[Neoptera]]'''''. Són una agrupació [[taxonòmica]] que inclou a tots els insectes alats que poden plegar les ales sobre l'abdomen.

::* '''(Superordre) ''[[Exopterygota]]'''''[[parafilètic|*]]. Grup [[parafilètic]] que inclou els insectes [[neòpters]] amb [[metamorfosi]] simple o incompleta ([[Hemimetabolia|hemimetàbols]]).

::: Ordre ''[[Blattodea]]'' ([[escarabat de cuina]])

::: Ordre ''[[Isoptera]]'' ([[tèrmit]]s)

::: Ordre ''[[Mantodea]]'' ([[pregadéu]])

::: Ordre ''[[Dermaptera]]'' ([[tisoreta]])

::: Ordre ''[[Plecoptera]]''

::: Ordre ''[[Orthoptera]]'' ([[saltamartí]], [[Gríl·lid|grill]])

::: Ordre ''[[Phasmatodea]]'' ([[insecte bastó]])

::: Ordre ''[[Embioptera]]''

::: Ordre ''[[Zoraptera]]''

::: Ordre ''[[Grylloblattodea]]''

::: Ordre ''[[Mantophasmatodea]]''

::: Ordre ''[[Psocoptera]]'' (polls dels llibres)

::: Ordre ''[[Thysanoptera]]'' ([[trips]])

::: Ordre ''[[Phthiraptera]]'' ([[phthiraptera|polls]])

::: Ordre ''[[Hemiptera]]'' ([[cigala (insecte)|cigala]], xinxa, [[bernat pudent]])

::* '''Superordre ''[[Endopterygota]]'''''. Inclou tots els insectes amb [[metamorfosi]] completa ([[holometàbol]]s). Sens dubte agrupa els ordres amb major nombre d'espècies.

::: Ordre ''[[Raphidioptera]]''

::: Ordre ''[[Megaloptera]]''

::: Ordre ''[[Neuroptera]]'' ([[rei de formigues]])

::: Ordre ''[[Coleoptera]]'' (escarabats veritables)

::: Ordre ''[[Strepsiptera]]''

::: Ordre ''[[Mecoptera]]'' ([[mosca escorpí]])

::: Ordre ''[[Siphonaptera]]'' (puces)

::: Ordre ''[[Diptera]]'' ([[mosquit]]s, [[tàvec]]s, [[mosques]])

::: Ordre ''[[Trichoptera]]''

::: Ordre ''[[Lepidoptera]]'' ([[papallones]], [[arna (insecte)|arnes]])

::: Ordre ''[[Miomoptera]]'' [[extinció|†]]

::: Ordre ''[[Protodiptera]]'' [[extinció|†]]

Amb l'aparició dels primers estudis basats en dades moleculars i anàlisis combinades de dades morfològiques i moleculars, sembla que l'antiga polèmica sobre [[monofília]] i [[polifília]] dels [[artròpodes]] ha quedat superada, ja que tots ells corroboren que els artròpodes són un grup monofilètic en el qual s'inclouen també els [[tardígrads]] (al [[clade]] se l'ha denominat ''[[Panarthropoda]]''); la majoria també proposen l'existència del clade ''[[Mandibulata]]''. No obstant això, han sorgit noves controvèrsies, sobretot al voltant de dues hipòtesis alternatives mútuament excloents que estan sent debatudes en nombrosos articles sobre filogènia i evolució d'artròpodes: [[atelocerats]] ([[miriàpodes]]+[[hexàpodes]]) (Wheeler)<ref>Wheeler, W. C., 1998. ''Sampling, grounplans, total evidence and the systematics of arthropods''. En: R. A. Fortey & R. H. Thomas (editors): Arthropod Relationships: 87-96. Chapman & Hall, London </ref> (cladograma A) ''versus'' [[pancrustacis]] ([[crustacis]] + [[hexàpodes]]) (Giribert & Ribera)<ref>Giribert, G. & Ribera, C., 1998. The position of arthropods in the animal kingdom: A search for a reliable outgroup for internal arthropod phylogeny. ''Mol. Phylog. Evol''., 9: 481-488.</ref> (cladograma B):

Cal destacar que ''[[Apterygota]]'' (''Archaeognatha'' + ''Zygentoma''), ''[[Palaeoptera]]'' (''Ephemeroptera'' + ''Odonata'') i ''[[Exopterygota]]'' (''Plecoptera'' → ''Grylloblattodea'') apareixen como probables grups [[parafilètic]]s.