Gilles Perrault: diferència entre les revisions

Amb ''Le Secret du Jour J'' ([[1964]]) guanya un premi del [[Comitè d'action de la Résistance]] i es ven bé internacionalment. ''[[Orquestra Roja|L'Orchestre Rouge]]'' ([[1967]]) té encara més èxit.<ref name="véritable">[http://www.rdv-histoire.com/edition-2015-les-empires/la-veritable-histoire-de-l-orchestre-rouge La véritable histoire de l'orchestre rouge], rdv-histoire.com, 9 octobre 2015</ref> En [[1969]] Perrault publica una novel·la, ''Le Dossier 51''. En 1978 publica ''[[Le Pull-over rouge]]'', una enquesta sobre l'[[afer Christian Ranucci]] sobre la culpabilitat del qual n'expressa dubtes. El 1990 va ser condemnat, després d'una denúncia per difamació presentada pels agents de policia que van realitzar la investigació, a pagar 40.000 francs en concepte de danys a cada reclamant, sentència confirmada per la Cort de Cassació i augmentada fins 70.000 francs per policia difamat.<ref>[http://legimobile.fr/fr/jp/j/c/crim/1992/2/4/90-86069/ Cour de cassation, Chambre criminelle, du 4 février 1992, 90-86.069, Inédit].</ref>. En [[2008]] torna a ser condemnat per difamar la policia en els seus escrits sobre el cas Ranucci (incloses en el seu tercer llibre sobre el cas, ''L'Ombre de Christian Ranucci'', publicat en 2006) a pagar 5.000 euros a cadascun dels quatre policies difamats.<ref>[http://www.laprovence.com/articles/2008/01/14/229405-Region-en-direct-L-ecrivain-Gilles-Perrault-condamne-pour-diffamation.php L'écrivain Gilles Perrault condamné pour diffamation.] sur le site de ''[[La Provence]]'' (consulté le 23 mars 2010)</ref>, sentència confirmada en apel·lació en 2009 i augmentada fins a 10.000 euros per cada reclamant.<ref>[http://www.laprovence.com/actu/gilles-perrault-et-son-editeur-condamnes-pour-diffamation Gilles Perrault et son éditeur condamnés pour diffamation], ''La Provence.com'', 27 janvier 2009.</ref>.

En 1980 va crear la sèrie de TV [[Julien Fontanes, magistrat]] amb Jean Cosmos. En 1991 va publicar ''[[El nostre amic el rei]]'', en el qual descriu el règim de terror, les tortures i les desaparicions al [[Marroc]] de [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]. El llibre va ser objecte d'una gran polèmica atès que fins llavors a França se solia transmetre una imatge positiva del rei del Marroc, principal aliat en el [[món àrab]] (d'aquí el títol del llibre). El Marroc va emprendre infructuoses accions judicials per impedir la publicació i la difusió de l'obra, que òbviament va ser objecte d'una fulminant [[censura]] al Marroc, on malgrat tot va circular. A la revolada generada per aquesta obra, que desvetllava davant el gran públic l'existència de presons secretes, centres de tortures i centenars de detinguts desapareguts, es va afegir aquest mateix any un informe de d'[[Amnistia Internacional]] sobre desaparicions. La pressió que tots dos documents van exercir sobre la classe política francesa, nord-americana i d'altres països aliats del règim de Hassan II es va traduir en l'alliberament de centenars de detinguts desapareguts supervivents i el tancament de les presons secretes, donant fi així a l'època de la història marroquina coneguda com ''[[anys de plom]]''.<ref>[https://www.diagonalperiodico.net/panorama/nuestro-amigo-rey.html ¿Nuestro amigo el Rey?], diagonalperiodico.net, 11 de desembre de 2009</ref><ref>[http://www.bibliomonde.com/livre/notre-ami-roi-12.html Notre ami le roi] a bibliomonde</ref> En 1992 va participar com a testimoni de la defensa en el judici a França del militant d'[[ETA]] José Javier Zabaleta Elósegui, ''Baldo''.<ref>[https://elpais.com/diario/1992/06/28/espana/709682403_850215.html Nuestro amigo Gilles Perrault], El País, 28 de maig de 1992</ref><ref>[https://elpais.com/diario/1992/06/26/espana/709509605_850215.html El eurodiputado de HB Carmelo Landa cree que la represión en Euskadi es ahora "peor que con Franco"], El País, 26 de juny de 1992</ref>