Cromat d'argent: diferència entre les revisions

El cromat d'argent fou observat per primer cop pel químic francès [[Louis Nicolas Vauquelin]] (1763-1829) el 1789 en el transcurs de la recerca que el dugué a descobrir el [[crom]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Works of the Cavendish Society: Gmelin, Leopold. Hand-book of chemistry. 18 v. & index. 1848-72|url=https://books.google.es/books?id=E94JAAAAIAAJ&pg=PA185&lpg=PA185&dq=Silver+chromate+vauquelin+teschemacher&source=bl&ots=WODgy86wW1&sig=4APpMFctwPu8ZelJz4jZB-J3vGk&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwieuL7v95bXAhWHfhoKHTsvCa4Q6AEIJTAA#v=onepage&q=Silver%20chromate%20vauquelin%20teschemacher&f=false|llengua=en|data=1846}}</ref> LaEll primera síntesi fou1827 el 1827 pel químic anglès [[E. F. Teschemacher]] mitjançantobtingué precipitaciócristalls fentde reaccionar<chem>Ag2CrO4</chem> per reacció de nitrat d'argent i cromat de potassi i en pogué determinar els angles entre cares dels cristalls.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Teschemacher|nom=E.F.|article=On Chromate of Silver|publicació=Philosophical Magazine|url=https://books.google.es/books?id=S9s_AQAAMAAJ&pg=PA345&lpg=PA345&dq=teschemacher+silver+chormate&source=bl&ots=JfLRAUVVy0&sig=fhdlbtohxfwStE4q2gVYD02yqKs&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwir17Sn0JXXAhUBWxQKHbZLAuIQ6AEIJzAA#v=onepage&q=teschemacher%20silver%20chormate&f=false|volum=1|exemplar=5|data=Maig 1827|pàgines=345}}</ref> Robert Warington el 1839 analitzà la seva composició.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Warington|nom=R.|article=On the action of chromic acid upon silver, and its combinations with the oxide ot that metal|publicació=Phil. Mag.|url=|volum=11|data=1837|pàgines=489-492}}</ref> El 1896 el químic alemany [[Raphael E. Liesegang]] (1869-1947) descobrí que si s'impregnava amb cromat de potassi un gel estès damunt d'un vidre i a continuació s'hi tirava una gota de dissolució de nitrat d'argent apareixia un precipitat de cromat d'argent en cercles concèntrics, partint del punt on es diposita la gota, i separats una distància regular, que foren anomenats [[anells de Liesegang]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Henisch|nom=Heinz K.|títol=Crystals in Gels and Liesegang Rings|url=https://books.google.es/books?id=821PCzQ-rhcC&pg=PA2&dq=Silver+chromate+Liesegang+1896&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjI2rGh7pbXAhXFVhQKHS7IC84Q6AEIJTAA#v=onepage&q&f=false|llengua=en|data=2005-08-22|editorial=Cambridge University Press|isbn=9780521018180}}</ref>

El cromat d'argent cristal·litza en el grup espacial ''Pnma'', en el sistema [[Sistema ortoròmbic|ortoròmbic]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Hackert|nom=Marvin L.|cognom2=Jacobson|nom2=Robert A.|article=The crystal structure of silver chromate|publicació=Journal of Solid State Chemistry|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/0022459671900727|volum=3|exemplar=3|data=1971-08-01|pàgines=364–368|doi=10.1016/0022-4596(71)90072-7}}</ref> És molt poc soluble en aigua, només 0,028 g/l a 25 °C i 0,64 g/L a 100 °C. És soluble en àcid nítric i amoníac.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Perry|nom=Dale L.|títol=Handbook of Inorganic Compounds, Second Edition|url=https://books.google.es/books?id=SFD30BvPBhoC&pg=PA366&lpg=PA366&dq=silver+chromate+light-sensitiveness&source=bl&ots=uqGtfAtNNq&sig=ybZxdci26AmCodvqF8VvTdjofv0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwikhN3L6pbXAhVHVBQKHVuyDiMQ6AEISjAF#v=onepage&q=silver%20chromate%20light-sensitiveness&f=false|llengua=en|data=2016-04-19|editorial=CRC Press|isbn=9781439814628}}</ref> Presenta una coloració roig porpra o vermell totxo. És sensible a la llum i ennegreix en exposar-se a ella per reducció de l'argent a argent metàl·lic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wijnekus|nom=F. J. M.|cognom2=Wijnekus|nom2=E. F. P. H.|títol=Dictionary of the Printing and Allied Industries: In English (with definitions), French, German, Dutch, Spanish and Italian|url=https://books.google.es/books?id=VQghBQAAQBAJ&pg=PR28&dq=silver+chromate+pigment+uses&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiVuayf6pbXAhVPkRQKHdrRBYcQ6AEIPDAD#v=onepage&q=silver%20chromate%20pigment%20uses&f=false|llengua=en|data=2013-10-22|editorial=Elsevier|isbn=9781483289847}}</ref>

A les piles de liti-cromat d'argent formant part del [[càtode]] juntament amb [[grafit]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Harthorne|nom=J. W.|cognom2=Thalen|nom2=Hilbert J. Th|títol=Boston Colloquium on Cardiac Pacing|url=https://books.google.es/books?id=0UxTBQAAQBAJ&pg=PA73&dq=silver+chromate&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj7mLrM7JPXAhUJVRQKHcNnDuQ4HhDoAQgqMAE#v=onepage&q=silver%20chromate&f=false|llengua=en|data=2012-12-06|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=9789401011006}}</ref> Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm³. Degut a la toxicitat del cromar d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadi <chem>Ag2V4O11</chem>.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Garche|nom=Jürgen|cognom2=Dyer|nom2=Chris K.|cognom3=Moseley|nom3=Patrick T.|cognom4=Ogumi|nom4=Zempachi|cognom5=Rand|nom5=David A. J.|títol=Encyclopedia of Electrochemical Power Sources|url=https://books.google.es/books?id=TAi_QBsTz5UC&pg=PA879&lpg=PA879&dq=silver+chromate+applications&source=bl&ots=1-NRQANrpF&sig=ZwTm_pgVBjEw4WNct4kmhtKibiw&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiS4cD81ZXXAhVDWBQKHQCZB_IQ6AEIXjAH#v=onepage&q=silver%20chromate%20applications&f=false|llengua=en|data=2013-05-20|editorial=Newnes|isbn=9780444527455}}</ref>

En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs, <chem>Cl^-</chem>, són precipitats addicionant [[Nitrat de plata|nitrat d'argent]], <chem>AgNO3</chem>, precipitant [[Clorur de plata|clorur d'argent]], <chem>AgCl</chem> de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pataki|nom=L.|cognom2=Zapp|nom2=E.|títol=Basic Analytical Chemistry|url=https://books.google.es/books?id=QjoXBQAAQBAJ&pg=PA266&dq=silver+chromate+analytical+chemistry&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiX2rKv7ZPXAhWE6xQKHb4rDf8Q6AEIJTAA#v=onepage&q=silver%20chromate%20analytical%20chemistry&f=false|llengua=en|data=2013-10-22|editorial=Elsevier|isbn=9781483280738}}</ref>

Fou emprat el 1873 perpel metge italià [[Camillo Golgi]] (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia|Premi Nobel de Medicina i Fisiologia]] del 1906 juntament amb [[Santiago Ramón y Cajal]]. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Winlow|nom=William|títol=Neuronal Communications|url=https://books.google.es/books?id=MuBRAQAAIAAJ&pg=PA21&dq=silver+chromate+golgi&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj98bHL7ZPXAhWF1RQKHcDfA18Q6AEIWTAH#v=onepage&q=silver%20chromate%20golgi&f=false|llengua=en|data=1990|editorial=Manchester University Press|isbn=9780719028298}}</ref>