Filosofia de la llengua: diferència entre les revisions

 

== Preocupacions de la filosofia del llenguatge ==

Un tercer àmbit rellevant, proper a la [[sociolingüística]], és l'anàlisi de la relació entre llenguatge i món, per mirar de delimitar les mancances dels llenguatges naturals (que porten al desenvolupament de la [[lògica]] i llengües formals artificials com a alternativa), quina relació hi ha entre la paraula i el seu [[referent]], com les llengües configuren els grups culturals i com es relacionen amb la [[semiòtica]].

 

El llenguatge pot tenir diferents concepcions,<ref>Abbagnano, N., ''Diccionario de filosofía,'' FCE, 1961</ref> que esclareixen les diverses postures històriques dels filòsofs d'aquesta disciplina:

* En primer lloc, destaca la concepció que el llenguatge és una simple convenció social, tradició inaugurada per [[Plató]] en el seu diàleg ''Cràtil''. Hi ha una relació arbitrària entre el signe i la [[realitat]] que representa, com prova el fet que diferents llengües usin diferents paraules per a designar una mateixa idea. Per tant, el llenguatge s'ha d'estudiar des del punt de vista social, tant per analitzar la seva utilitat (com feien els sofistes) com per analitzar què té de propi cada cultura segons la llengua que usi (en la línia de [[Franz Boas]]).

 

== Història ==

 

Posteriorment, amb [[Aristòtil]], va iniciar-se la polèmica sobre el [[nominalisme]],<ref>Steven K. Strange, (1992) Porphyry: On Aristotle, Categories. Ithaca: Cornell University Press</ref> que va desenvolupar-se durant tota l'edat mitjana. Així com sembla evident la relació entre un terme concret i el seu referent, com per exemple una taula, no queda clara la relació entre els termes abstractes i la realitat. Al mateix temps, sorgeixen els primers intents per formalitzar el llenguatge, amb el naixement de la lògica per a resoldre les possibles ambigüitats de la llengua. Una nova línia de recerca es va inaugurar amb aquesta: la seva relació amb la [[veritat]].