Revisió del 21:05, 30 oct 2017 modifica Townie (discussió \| contribucions) Administradors 34.533 edits m Revertides les edicions de 95.21.228.189. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. ← Edició anterior		Revisió del 21:09, 30 oct 2017 modifica desfés EugeniFarre (discussió \| contribucions) 2 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 79: Quan els rics burgesos de París i els diputats de dretes van deixar el Club el [[1789]], va minvar-hi la influència dels antics dirigents com ara Barnave, Duport o [[Alexandre-Théodore-Victor, comte de Lameth\|Alexandre de Lameth]]. Quan aquests sectors, espantats pel curs que prenia la Revolució, van fundar el club dels [[Feuillants]] el [[1791]], l'esquerra, incloent-hi el grup de Robespierre, va passar a dominar el club dels jacobins. ~~El [[15 de maig]] de [[1791]], Robespierre aconseguí que fos aprovada la moció que cap dels diputats de la Constituent fos elegit en la següent assemblea.~~ Després de la [[fugida a Varennes]], al club dels jacobins Robespierre va declarar-se "ni monarchiste ni républicain" una declaració bastant radical perquè aleshores gairebé ningú no es declarava republicà. El [[30 de setembre]] de [[1791]], després de la dissolució de l'Assemblea Constituent, el poble de París coronà Pétion i Robespierre com als dos patriotes incorruptibles en honor a la puresa dels seus principis, les seves modestes condicions de vida i el seu rebuig als suborns. Poc després, Robespierre va visitar Arràs, on tingué una rebuda triomfal. Pel novembre tornà a París per ocupar-hi el càrrec de fiscal. Pel [[febrer]] de [[1792]], [[Jacques Pierre Brissot]], un dels caps dels [[Girondins]] a l'Assemblea legislativa, va proposar que França declarés la guerra a [[Àustria]]; Marat i Robespierre s'hi van oposar perquè temien la possibilitat d'una militarització que afavorís les forces reaccionàries. Robespierre estava convençut que l'estabilitat interna del país era molt més important i, a més, començava a sospitar de l'existència de traïdors i contrarevolucionaris amagats entre el poble. A causa de la seva oposició a la guerra, va començar la rivalitat de Robespierre amb els girondins; per l'[[abril]] de [[1792]], va començar a editar el diari ''Le Défenseur de la Constitution'', on es defensava de les acusacions que li feien els girondins. Per altra banda, a causa de la seva popularitat i de la seva reputació de virtuós, els dirigents de la Comuna de París van estar contents de tenir-lo de la seva banda. ~~== La Convenció Nacional ==~~ === Montagnards === El [[16 d'agost]] de [[1792]], sis dies després de l'assalt al [[Palau des Tuileries]] que va dur a la suspensió de Lluís XVI, Robespierre va presentar la petició de la Comuna de París a l'Assemblea Legislativa demanant l'establiment d'un tribunal revolucionari i la reunió d'una [[Convenció Nacional]]. Poc després, gràcies a la seva popularitat, malgrat que se'l volgués acusar de no haver intentat aturar les matances del 2 de setembre, fou elegit primer diputat per París a la Convenció. Com que en les reunions de la Convenció, Robespierre i els seus seguidors acostumaven a seure als escons de dalt, la seva facció fou dita dels [[montagnards]];<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Slavin \|nom=Morris \|títol=The Making of an Insurrection: Parisian Sections and the Gironde \|url=http://books.google.cat/books?id=r5n-VpJfq6QC&pg=PA21&dq=Robespierre+montagnards+Convention+nationale+danton&hl=ca&sa=X&ei=wVQaUvKoOsG47Abhg4CQCQ&ved=0CEMQ6AEwAg#v=onepage&q=Robespierre%20montagnards%20Convention%20nationale%20danton&f=false \|llengua=anglès \|editorial=Harvard University Press \|data=1986 \|pàgines=21 \|isbn=0674543289}}</ref> les altres faccions eren la dels Girondins i les de la Planura, formada per independents.

Maximilien de Robespierre: diferència entre les revisions