Diferència entre revisions de la pàgina «Rex bellator»

m
+ enllaços
m (+ enllaços)
m (+ enllaços)
 
== Antecedents històrics ==
Va respondre a la pèrdua de les romanalles del [[Regne de Jerusalem]] des de [[1291]]. Disminuït territorialment amb la [[Setge de Jerusalem (1187)|caiguda de la ciutat]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Smail |nom=R. C. |títol=Crusading warfare, 1097-1193 |url= http://books.google.cat/books?id=GZ08AAAAIAAJ&printsec=frontcover&dq=Siege+of+Jerusalem&hl=ca&ei=zqAnTP2KBN6nsQaV7vHEBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDkQ6AEwAw#v=onepage&q=Siege%20of%20Jerusalem&f=false | editorial=CUP Archive |data=1972 |pàgines=p.37 |isbn=0521097304 }}</ref> de [[Jerusalem]] el 1187, havia tingut com a capital [[Sant Joan d'Acre]], i depenia cada vegada més de la força dels ordes militars-religiosos i de la benvolença de les repúbliques italianes per sobreviure, especialment des del fracàs de la croada del rei francès [[Lluís IX de França|Lluís IX]] (Sant Lluís).
 
Les ofensives del soldà [[Bàybars I]] havien deixat el regne reduït a una petita franja costanera i el soldà [[Qalàwun]] va decidir eliminar l'enclavament. Tot i la seva mort, el seu fill [[al-Àixraf Khalil]] va culminar l'obra el 28 de maig de l'any 1291.
El pla consistia, sempre, en la unificació dels ordes militars en un de sol (en els dos primers, deixant clara la preeminència de [[templers]] i [[hospitalers]], i en el tercer, distingint l'orde dels hospitalers i els ordes de la península Ibèrica), situades sota el poder d'un ''rex bellator'', un rei guerrer, vidu o solter.
 
Es preveia, també, una ofensiva espiritual", de frares ensinistrats en els idiomes dels [[àrabs]] i [[tàrtars]]; un bloqueig naval i una progressió per terra, partint de [[Múrcia]], passant per [[Almeria]], [[Granada (Andalusia)|Granada]], [[Ceuta]], el Nord d'Àfrica, [[Egipte]] i, finalment, [[Jerusalem]]. Com que Múrcia pertanyia al rei Jaume II "el Just", i com que el seu fill primogènit, l'infant Jaume, va renunciar al matrimoni i a la corona per vestir la túnica blanca i la creu roja (malgrat la dissolució del Temple, va acabar per ingressar a l'Orde de Muntesa), hom pot deduir que tot el projecte comptava amb el vistiplau de la cort catalana i que responia als interessos de Jaume II, que ja era capità general, gonfanoner i almirall de l'Església, des de l'època del Papa [[Bonifaci VIII]], enemic del rei de França [[Felip IV de França]] "el Bell".
 
== Influència del projecte de Ramon Llull en les corts de Jaume II i de Felip IV ==
36.614

modificacions