Esquerra Catalana dels Treballadors: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'organització}}
Línia 24:
El 1975 participaren en la campanya nuclear a Port la Nouvelle i de defensa de Les Bulloses contra la invasió turística, alhora que també se solidaritzaren amb les protestes occitanes de [[Larzac]]. Es presentaren en algunes eleccions però només van obtenir l'1,2% a les eleccions generals franceses de 1978, i l'1,35% a les legislatives franceses de 1981, mentre que a les municipals de 1977 formaren part de la Llista d'Unitat Popular Catalana. El 1977 se solidaritzaren amb els pagesos d'[[Illa de Tet]] que s'oposaven a les expropiacions de terres per a explotar [[urani]], i amb els treballadors de [[Paulilles]], alhora que iniciaren una campanya de catalanització dels noms dels pobles. Poc després patiren l'escissió de [[Pere Iu Baron]] que originà l'[[Organització Socialista d'Alliberament Nacional]].
 
El 1978 redactaren un programa on reclamaven l'autonomia per a la Catalunya del Nord, i per primer cop commemoraven l'[[Diada Nacional de Catalunya|onze de setembre]] com a jornada reivindicativa. El 1979 celebraren el seu II Congrés i redactaren una declaració comuna amb [[EHAS]] i PTQ, alhora que se solidaritzaven amb els patriotes corsos. També organitzaren campanyes contra el turisme i el treball a [[Vallcebollera]], [[Banyuls de la Marenda|Banyuls]], Illa i Paulilles. El 1980 organitzaren amb militants d'[[Independentistes dels Països Catalans|IPC]] l'ocupació del castellet de [[Perpinyà]] en solidaritat amb els presos corsos.
 
== La fi del partit ==