Usuari:Robertseara/proves: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula de músic
|imatge =
Linha 17 ⟶ 14:
== Vida ==
Paule Maurice neix el [[1910]] a [[París]], filla de Raoul Auguste Alexandre Maurice, un treballador d'oficina, i de Marguerite Jeanne Lebrun.<ref name=":0" /> Realitza els seus estudis al [[Conservatoire de Paris|Conservatori de París]], on cursa [[Harmonia musical|harmonia]] amb [[Jean Gallon]] del [[1929]] al [[1933]], obtenint el primer premi del Conservatori, [[contrapunt]] i [[fuga]] amb [[Noël Gallon]] del [[1931]] al [[1935]], obtenint el segon premi de la institució en fuga, i [[Composició musical|composició]] amb [[Henri Büsser]] del [[1935]] al [[1939]], guanyant-ne el primer premi el [[1939]]. <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Umble|nom=James C.|títol=Jean-Marie Londeix: Master of the Modern Saxophone|url=https://books.google.es/books?id=E0YIAQAAMAAJ&q=jean+marie+londeix+master&dq=jean+marie+londeix+master&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjb1Jvj3ZrXAhXKPCYKHStXCPMQ6AEIJzAA|edició=William H. Street, Editorial Consultant|llengua=Anglès i francès|data=2000|editorial=Roncorp Publications|lloc=Estats Units d'Amèrica|pàgines=264-266|isbn=0-0-939103-06-0}}</ref>
Als vint-i-tres anys, es converteix en la professora assistent de [[Jean Gallon]]. El [[1942]], entra a formar part del cos de professorat del [[Conservatoire de Paris|Conservatori de París]] dins l'assignatura de lectura a vista, treball que realitzarà fins la seva mort el [[1967]]. Els dos últims anys de la seva vida també imparteix classes d'anàlisi harmònica a l'[[École Normale de Musique]] de París.<ref name=":0" />
Linha 24 ⟶ 21:
== Maurice i el saxòfon ==
El principal reconeixement de Paule Maurice com a compositora prové de la seva suite per a [[saxòfon]] i [[orquestra]], ''Tableaux de Provence'', escrita entre [[
=== Tableaux de Provence ===
L'obra consta de cinc escenes provençanes que representen imatges pintoresques i atractives, amb una clara influència de la [[cançó]] i la [[dansa]]. El llenguatge descriptiu també hi és molt present, combinat amb una orquestració colorida i un caràcter desenfadat. L'únic moviment que no entronca amb aquest to despreocupat i juganer és el quart: ''Des Alyscamps l'âme soupire''. En una carta de la compositora a Londeix de [[1960]] s'explica el perquè:
== Referències ==
|