Paule Maurice: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 27:
L'obra consta de cinc escenes provençanes que representen imatges pintoresques i atractives, amb una clara influència de la [[cançó]] i la [[dansa]]. El llenguatge descriptiu també hi és molt present, combinat amb una orquestració colorida i un caràcter desenfadat. L'únic moviment que no entronca amb aquest to despreocupat i juganer és el quart: ''Des Alyscamps l'âme soupire''. En una carta de la compositora a Londeix de [[1960]] s'explica el perquè:
{{Citació|''The mouvement des Alyscamps l'âme soupire was written during a very emotional period when I learned of the death of my husband's cousin, whom we considered a brother. He was a very warm human being, a good man, intelligent, and gregarious. His life completely changed in 1914, when he was seriously wounded. He was living in Provence in a vineyard with peach trees and olive trees in the country. I still remember the hours we shared reading poetry together. Thanks to him, I learned to experience the true charm of Provence, to appreciate the cricket's song and the sound of the waterfall. I cannot express in words how devastating it was lose him. This movement was written within two days at that period. I am very touched that you guessed the emotional pain which inspired this movement and there is abolutely no indiscretion in your request''|Paule Maurice|Carta dirigida al saxofonista Jean-Marie Londeix, 29 de novembre de 1960<ref>{{Ref-llibre|cognom=Umble|nom=James C.|títol=Jean-Marie Londeix. Master of the Modern Saxophone|url=|edició=|llengua=anglès|data=2000|editorial=Roncorp Publications|lloc=Estats Units d'Amèrica|pàgines=264|isbn=0-0-939103-06-0}}</ref>|col2=''El moviment des Alyscamps l'âme soupire va ser escrit durant un període molt emotiu en que vaig conèixer la mort del cosí del meu marit, a qui consideràvem un germà. Era una persona molt carinyosa, un bon home, intel·ligent i sociable. La seva vida va canviar completament el 1914, quan va ser ferit de gravetat. Vivia a una vinya de la Provença on tenia camps de presseguers i olivers. Encara recordo les hores que compartiem junts llegint poesia. Gràcies a ell, vaig aprendre a gaudir del veritable encant de la Provença, a apreciar el cant dels grills i el so de l'aigua caient. No puc expressar en paraules com de devastadora va ser la seva pèrdua. El moviment va ser escrit durant dos dies d'aquest període. Estic molt commoguda que hagis descobert el dolor emocional que va inspirar aquest moviment i no hi ha pas cap indiscreció en el teu requeriment''|llengua1={{en}}|llengua2={{ca}}}}La compositora també va descriute cadascun dels ''Tableaux'' de la següent forma<ref name=":1" />:
==== ''Farandole des Jeunes-filles'' (Dansa de les joves) ====
Està escrita en el mode hipolidi. Expressa l'alegria de la joventut. L'instrument solista té sobretot l'interès rítmic, i comparteix uns diàlegs que s'intercalen amb l'[[oboè]] i la [[flauta]].
==== ''Chanson pour ma mie'' (Cançó per a la meva estimada) ====
S'obre amb les notes basades en les altures d'afinació d'una [[guitarra]]. El saxòfon introdueix llavors una frase tendra i poètica sobre un acompanyament amb reminiscències de [[serenata]].
==== ''La Bohémienne'' (La gitaneta) ====
Un ritme fort i emfatitzat expressa el temperament fogós dels [[gitanos]].
==== ''Des Alyscamps l'âme soupire'' (Des del cementiri dels Alyscamps una ànima sospira) ====
El saxòfon canta una melodia planyívola i nostàlgica. La peça està construida en la forma d'un ''[[lied]]''. Un fons sonor de colors foscos es crea per les cordes. El timbre melancònic del [[corn anglès]] realitza un diàleg amb l'instrument solista.
==== ''Le Cabridan'' (El ''cabridan'') ====
El cabridan és el nom d'un gros i sorollós insecte propi de la regió de la [[Provença]] ([[França]]). L'agilitat del saxòfon s'adequa perfectament per presentar les figures ràpides, arremolinades i agitades que es troben en aquesta peça. Està escrita en la forma d'un moviment perpetu i continu que es veu breument interromput per una curta ''cadenza''. La recapitulació del tema, a cànon entre el solista i l'orquestra, sembla representar la ràpida escapada de l'insecte, que desapareix en un ''diminuendo'' general.
== Referències ==
| |||