Francisco Guerrero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Francisco Guerrero''' ([[Sevilla]], [[4 d'octubre]] de [[1528]] - [[8 de novembre]] de [[1599]]) és, al costat de [[Tomás Luis de Victoria]] i [[Cristóbal de Morales]], un dels grans noms de la [[música sacra]] espanyola del [[Renaixement]] i amb això, un dels majors [[compositor]]s espanyols de tots els temps. Va compondre 18 misses i unes 150 peces litúrgiques diverses, incloent-hi [[salm]]s, motets, a més de cançons sacres i profanes.
 
Va rebre la seva formació musical inicial, com a membre del cor de la [[catedral de Sevilla]], pel seu germà [[Pedro Guerrero|Pedro]] i per Fernández de Castilleja. També va rebre instrucció de Cristóbal de Morales. Als 17 anys ([[1546]]), va ser nomenat [[mestre de capella]] de la [[catedral de Jaén]]. Abans de complir els trenta, havia consolidat una excepcional reputació i la seva obra es publicava a l'estranger. Fou nomenat mestre de capella de la catedral de [[Màlaga]], encara que mai va arribar a residir en aquesta ciutat, abans de ser emprat pel cor de la catedral de [[Sevilla]]. Va viatjar extensament per [[Espanya]] i [[Portugal]], al servei de l'emperador [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II del Sacre Imperi romanogermànic]] i va passar després a [[Itàlia]] un any ([[1581]]-[[1582]]).
 
Anys més tard va decidir visitar [[Terra Santa]], cosa que va fer l'any [[1589]]. Va ser fet captiu per pirates durant el viatge de retorn i va haver de ser rescatat, com era comú a l'època, pel pagament d'una considerable quantitat. L'aventura va ser narrada per ell en un llibre publicat el [[1590]] que va tenir un gran èxit popular. L'endeutament subsegüent el va dur a presó, fins que va ser contractat de nou per al cor de la catedral de Sevilla, on va acabar els seus dies, com a mestre de capella, quan la pesta de 1599 va posar fi a la seva vida.
 
Guerrero va passar més temps a Espanya que [[Tomás Luis de Victoria|Victoria]] o Morales, residents molt de temps a Itàlia, i també va compondre una major proporció d'obres profanes. També es distingeix d'ells per una abundant obra instrumental, a més del cos principal, format per obres vocals sacres. Destaca per la varietat d'emocions que va ser capaç de posar en la seva música, des del recolliment místic fins a l'exaltació, des de la major alegria fins a la desesperació. La seva obra, molt popular, va seguir interpretant-se molt de temps, especialment a les catedrals americanes.
 
Com els seus contemporanis espanyols, preferia les teixidures homofòniques, amb una veu dominant i les altres subordinades a aquesta. Va anticipar l'harmonia funcional, cosa que va donar lloc que un dels seus ''[[Magnificat]]'', la partitura anònima del qual va ser trobada a [[Lima]], fos considerat molt de temps una obra del [[segle XVIII]].