Diferència entre revisions de la pàgina «Dragó»

29 octets eliminats ,  fa 2 anys
| periode = Ypresià – actualitat
(Robot normalitza infotaula d'ésser viu)
(| periode = Ypresià – actualitat)
{{vegeu|el rèptil|Dragó (desambiguació)}}
{{Infotaula ésser viu
| fossil_Rangeperiode = [[Ypresià]] – actualitat
| imatge = Geco Tarentola mauritanica.JPG
| peu = [[Dragó comú]]
Els '''dragons'''<ref>{{diec|dragó|text=dragó}}</ref> són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 950 espècies repartits en 51 [[gènere (biologia)|gèneres]],<ref>The Reptile Database http://www.reptile-database.org</ref><ref>Han, D., K. Zhou, & A. M. Bauer. 2004. Phylogenetic relationships among gekkotan lizards inferred from c-mos nuclear DNA sequences and a new classification of the Gekkota. Biological Journal of the Linnean Society 83: 353– 368.</ref><ref>Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Out of the blue: A novel, trans-Atlantic clade of geckos (Gekkota, Squamata). Zoologica Scripta 37: 355-366.</ref><ref>Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Evidence for Gondwanan vicariance in an ancient clade of gecko lizards. Journal of Biogeography 35: 88-104</ref><ref>Gamble, T., A. M. Bauer, G. R. Colli, E. Greenbaum, and T.R. Jackman, L. J. Vitt and A. M. Simons. 2011. Coming to America: Multiple Origins of New World Geckos. Journal of Evolutionary Biology 24:231-244.</ref><ref>[http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0039429 Gamble, T., E. Greenbaum, T.R. Jackman, A.P. Russell, and A.M. Bauer. 2012. Repeated origin and loss of adhesive toepads in geckos. PLoS ONE 7:e39429]</ref> distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre [[espècies]] a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets són recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten d'enfilar-se per superfícies llises.
 
== Espècies autòctones dels Països Catalans ==
Als [[Països Catalans]] hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (''[[Tarentola mauritanica]]'') i el dragó rosat (''[[Hemidactylus turcicus]]''). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart [[dit]]s de cada [[peu]], mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències|2}}
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}
 
{{ORDENA:Drago}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Drago}}
[[Categoria:Dragons| ]]
746.310

modificacions