Basidiomicots: diferència entre les revisions

}}

Els '''basidiomicots''' (en anglès '''''Basidiomycota'''''; també anomenats '''basidiomicets''' en referència a una classe actualment obsoleta)<ref name=":0" /> constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels [[fongs]], els quals es caracteritzen per produir [[basidi]]s on hi ha les [[basidiòspores]]. Aquest [[fílum]] és el més complex i el més conegut, ja que comprèn nombrosos i variats tipus de fongs. Quan són de caràcter heterotàlic, el [[miceli]] primari pateix una ''dicariotització'' (somatogàmia o espermatització) produint hifes dicariòtiques que corresponen al miceli secundari. En els fongs de caràcter ''homotàlic'' una basidiòspora produeix el miceli dicariòtic. Hi ha presència de [[quitina]] en les parets cel·lulars, i apareixen unes estructures anomenades fíbules, molt semblants als uncinuls dels [[Ascomicets]]. En aquest grup estan inclosos els fongs de barret, els xampinyons, les neules, els bolets, etc. Els basidiomicots estan caracteritzats per [[Espora (micologia)|espores]] ([[basidiòspora]]) formades en l'extremitat de [[cèl·lules]] especialitzades, els [[basidi]]s. En aquesta ramificació es troba la majoria de les espècies que produeixen dels [[esporocarp|carpòfors]] comestibles o no. Molts d'ells quan arriba l'època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers que coneixem com [[bolet]]s.