Revisió del 01:23, 17 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: en que un > en què un ← Edició anterior		Revisió del 10:42, 3 nov 2017 modifica desfés Peprovira (discussió \| contribucions) Autopatrullats 98.952 edits m enllaç Edició següent →
Línia 3: Segons la llegenda del [[Rei Artús]], la '''Taula Rodona''' era la taula mística de [[Camelot]] on Artús i els seus [[cavaller]]s seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne. En algunes versions, el mag [[Merlí]] hi tenia també plaça reservada. La primera aparició d'aquest moble singular és en el ''Roman de Brut'' de Wace, tanmateix, la idea d'un Artús envoltat pels millors cavallers del món es remunta a la ''Historia Regum Britanniae'' de [[Geoffrey de Monmouth]] i a matèria galesa medieval com ara ''[[Culhwch i Olwen'']] i les triades gal·leses. L'origen més popular de la història de la taula apareix en el ''Merlí'' de Robert de Boron] i va ser adoptada pels romanços posteriors. En aquesta versió, el mag va crear la taula a imitació de la taula del [[Sant Greal]] de [[Josep d'Arimatea]], al seu torn una rèplica de la taula de l'[[últim sopar]]. En obres com el cicle de [[Lancelot]], el "post-Vulgata" i ''Le Morte d'Arthur'' de Thomas Mallory, és el pare d'Artús, [[Uther Pendragon]], qui crea la taula, conservada pel vassall d'Uther, [[Leodegrance]], un cop mort el rei. Quan Artús és coronat, rep la taula com a regal de noces en maridar-se amb la filla de Leodegrance, [[Reina Ginebra\|Ginebra]]. No hi ha "cap de taula" en una taula rodona i, per tant, ningú no ocupa una posició de privilegi. D'aquesta manera, els cavallers són tots iguals i no hi ha "líders" com hi havia en tantes altres taules medievals. Hi ha indicis d'altres disposicions circulars per evitar conflictes entre grups celtes antics. No obstant això, es podia deduir la importància segons la posició respecte a la cadira del rei. El ''siège périlleux'' ("el seient perillós") estava reservat als cavallers de cor pur.

Taula Rodona: diferència entre les revisions