Els '''cenomans''' (llatí ''cenomaniCenomani'' o ''cenomanesCenomanes'' o ''commoniCommoni'', també ''segobriiSegobrii'' o ''sebrogigiiSebrogigii'', o sigui -segobris o segobrigis-) foren un poble gal de la [[Gàl·lia Cèltica]] que Cèsar esmenta com [[aulercis]] cenomans. Vivien a l'est dels [[carnuts]] entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]] a la regió del [[Maine (França)|Maine]]. Tot i que considerats lígurs el seu nom era celta (''sego'' i ''brigos'' : "(els de) la forta tribu"; brigos es transcriu ''briges'' en grec. En territori dels segobrigis es diu que els foceus van fundar [[Massàlia]].
La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a [[Vercingètorix]] el [[52 aC]] i van enviar cinc mil homes a [[Alèsia]].
