Revisió del 22:43, 3 nov 2017 modifica Bradoman (discussió \| contribucions) 3.098 edits Adaptació al parlar de la Ribera d'Ebre, Viquipèdia:Llibre d'estil/Variants lingüístiques ← Edició anterior		Revisió del 22:53, 3 nov 2017 modifica desfés Bradoman (discussió \| contribucions) 3.098 edits Darrera una vocal s'escriu la forma reduida (https://books.google.es/books?id=ccGWuOIdj4cC&pg=PA29#v=onepage&q&f=false) Edició següent →
Línia 4: Des que era jove col·laborà en diversos diaris tradicionalistes, essent secretari de redacció de ''La Trinchera'' (1912-1915), redactor i director d'''El Correo de Lérida'' (1915-17) i redactor d'<nowiki/>''[[El Correo Catalán]]'' (1917-1927).<ref name="Saura33">{{ref-llibre\|cognom=Saura\|nom=Víctor\|títol=Carlins, capellans, cotoners i convergents: història d'"El Correo Catalán" (1876-1985)\|pàgines=33\|editorial=Diputació de Barcelona\|any=1998\|url=https://books.google.es/books?id=TRFlAAAAMAAJ&q=%22Bru,+que+a+m%C3%A9s+de+treballar+al%22&dq=%22Bru,+que+a+m%C3%A9s+de+treballar+al%22&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjn56CJ1avUAhVRElAKHd5dAo8Q6AEIIzAA}}</ref> Al novembre de 1917 Bru va participar en lo Congrés de Joves tradicionalistes catalans al Círcol Tradicionalista de Barcelona amb [[Vicenç Carbó i Oliveras\|Vicenç Carbó]], [[Francesc Aizcorbe i Oriol\|Francesc Aizcorbe]], [[Joan Baptista Roca i Caball\|Joan Baptista Roca]], [[Àngel Marquès i Batllevell\|Àngel Marquès]], [[Pere Roma i Campí\|Pere Roma]] i Bernardí Ramonell.<ref>{{ref-publicació\|títol=Coses del partit: Congrés de Joves tradicionalistes catalans\|publicació=L'Amic del Poble\|data=24/11/1917\|pàgines=1\|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Bages;publication_id=ac.bages.manresa.l.amic.del.poble;place=Manresa;publication=L%27Amic%20del%20Poble;day=24;month=11;year=1917;page=001;id=0000076721;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Bages/Bages/Manresa/L%27Amic%20del%20Poble/1917/191711/19171124/19171124.pdf-001.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Bages;encoding=utf-8}}</ref> Este congrés, organitzat amb lo propòsit de reorganitzar lo tradicionalisme català i revisar-ne loel seu programa, va ser criticat pels periòdics afectes a [[Juan Vázquez de Mella\|Mella]] com ''El Norte'' de [[Girona]], que loel va acusar de fer maneigs per a afavorir l'aliança amb la [[Lliga Regionalista]] i trencar la unitat del partit,<ref>{{ref-publicació\|títol=¡Ja hi som!\|publicació=L'Amic del Poble\|data=24/11/1917\|pàgines=1\|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Bages;publication_id=ac.bages.manresa.l.amic.del.poble;place=Manresa;publication=L%27Amic%20del%20Poble;day=24;month=11;year=1917;page=001;id=0000076721;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Bages/Bages/Manresa/L%27Amic%20del%20Poble/1917/191711/19171124/19171124.pdf-001.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Bages;encoding=utf-8}}</ref> un any abans que fossen los dirigents mellistes qui finalment se'n separessen. Fou membre de la Confederació Regional de Catalunya dels [[Sindicats Lliures]]<ref>{{ref-llibre\|cognom=Fabre i Fornaguera\|nom=Jaume\|títol=La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar\|pàgines=245\|any=2003\|isbn=84-688-1007-X}}</ref> i vicepresident del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona. Lo novembre del 1927 va presidir a Madrid lo III Congrés de la Confederació de Sindicats Lliures al saló d'actes de la societat mercantil «La Única».<ref>{{ref-publicació\|títol=III Congreso de la Confederación de Sindicatos Libres\|publicació=La Nación\|data=11/11/1927\|pàgines=8\|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026245734&page=8}}</ref> L'any 1928 lo govern d'Espanya de la [[Dictadura de Primo de Rivera]] lo nomenà assembleista com a representant de la vida nacional.<ref>{{ref-web\|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28BRU+JARDI%29.DIPU.\|títol=Histórico de diputados 1810-1977: Bru y Jardí, José}}</ref> Línia 13: Després de la guerra fou lo primer soci fundador de l'[[Associació de la Premsa de Barcelona]] i redactor en cap de ''[[Diario de Barcelona]]'' hasta la seua jubilació en 1961.<ref>{{ref-notícia\|títol=Necrológicas: José Bru Jardí\|publicació=ABC\|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1983/04/07/039.html\|data=07/04/1983}}</ref> Dins del carlisme va ser, juntament amb [[Pere Roma i Campí\|Pere Roma]] i d'altres, un dels principals representants a Catalunya del corrent carlooctavista, que defensava los drets de [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]] a la corona d'Espanya.<ref>{{ref-llibre\|títol=El franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 3: La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural (1959-1968)\|pàgines=114\|editorial=Edicions 62\|any=2006\|isbn=84-297-5574-8}}</ref> Com a funcionari municipal, Josep Bru va ser sotsdirector en cap negociat d'Estadística Administrativa i sotsdirector de l'Institut Municipal d'Estadística. Va rebre la Medalla d'Argent de la Ciutat de Barcelona i era comendador de l'[[Orde d'Isabel la Catòlica]]. En morir, la seua família va rebre loel condol del president de la Generalitat [[Jordi Pujol]], l'alcalde de Barcelona [[Pasqual Maragall]] i lo president de l'Associació de la Premsa de Barcelona [[Roger Jiménez i Monclús\|Roger Jiménez]].<ref name="Pais">{{ref-notícia\|títol=José Bru Jardí, periodista\|publicació=El País\|url=http://elpais.com/diario/1983/04/07/agenda/418514401_850215.html\|data=07/04/1983}}</ref> Lo seu germà, [[Lluís Bru i Jardí]], fou diputat d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] al Parlament de Catalunya durant la Segona República.<ref name="Pais" />

Josep Bru i Jardí: diferència entre les revisions