Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears: diferència entre les revisions

Canvis menors, neteja AWB
(Canvis menors, neteja AWB)
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.jpg|thumb|Seu al carrer Major de Can Caralleu, al barri de [[Sarrià (Barcelona)]]]]
L{{'}}'''Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears''' és una institució mèdica cultural fundada a [[Barcelona]] el [[5 d'abril]] de [[1878]], que pretén ser una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l'estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes. Té la seu al carrer Major de Can Caralleu, de [[Barcelona]]. L'òrgan és ''Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña'', editat en català des del 1907.
 
== Història ==
[[Fitxer:Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears - 2.jpg|thumb|Entrada a l'edifici]]
Es va crear de la fusió de dues entitats independents. Per una part, ''El Laboratorio'', fundat el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de Medicina (entre ells [[Salvador Cardenal Fernández|Salvador Cardenal]] i Josep A. Barraquer) decebuts per l'ensenyament rutinari i excessivament teòric; i per l'altra, l'Academia de Ciencias Médicas, fundada el 1876 o 1877 per [[Jaume Pi i Sunyer]], [[Lluís de Góngora]], [[Joaquim Bonet i Amigó]] i Agustí Prió.<ref>{{ref-web|url= http://www.academia.cat/files/204-843-FITXER/Presentacio_Academia_Parlament.pdf| consulta=2 setembre 2015|títol=Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears| editor=Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears}}</ref> Ambdues entitats es fusionaren el 5 d'abril de [[1878]]. El seu primer president fou [[Lluís de Góngora]].
 
Aviat es va fer ressò de la medicina experimental de [[Claude Bernard]], i impulsar treballs d'investigació, i cursos de bacteriologia i d'[[histologia]]. Per suggeriment de [[Manuel Salvat i Espasa]] i [[Enric Ribas i Ribas]], va promoure la celebració del Primer [[Congrés de Metges de Llengua Catalana]] el 1913, presidit per [[Miquel A. Fargas]]. El 1927, quan els centres ja disposaven de bons [[laboratori]]s, es dedicaren a l'engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80.000 volums i a les 500 revistes; des del 1984 és regida per un Patronat conjuntament amb el [[Col·legi Oficial de Metges de Barcelona]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] li canviaren el nom d{{'}}''Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya'' pel d{{'}}''Academia de Ciencias Médicas''; el 1967 recuperà la seva denominació actual.
 
Ha promogut les dues edicions del ''Vocabulari mèdic'' (1974 i 1979), la col·lecció [[Monografies Mèdiques]] (des del 1969), l{{'}}''Índex farmacològic'' (1980 i 1984) i, el 1990, un ''Diccionari Enciclopèdic de Medicina''. A començaments dels anys 1980 la biblioteca passà a anomenar-se Centre de Documentació Mèdica (CDM), centre peoner en la teledocumentació biomèdica. El 1983 va rebre la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].
 
== Societat Catalana de Sexologia ==
La ''Societat Catalana de Sexologia'' és una societat científica de professionals de la salut. Com a tal, forma part de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, tot i tenir entitat jurídica pròpia.<ref name="DGEJ">{{ref-web |url= http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/?accion=detalle&pag=1&identitat=13464&idtipus=2&v_tipent=&v_classif=&v_final=&v_prov=&v_comarca=&v_poblacio=&v_nom=Sexologia&v_partit=cap&v_nombrecensal=&v_dataaltacens=|títol= Fitxa de la SCS al Directori d'associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya| consulta=20 gener 2016 |obra= | editor= Gencat|data= |llengua= català}}</ref> A finals dels anys 80, la Societat va ser fundadora amb diverses societats de sexologia de l'Estat Espanyol de la [[Federación Española de Sociedades de Sexologia]] (FESS).<ref name="FESS1">{{ref-web |url= http://fess.org.es/sociedades#|títol= LlistatLlista d'entitats Federades a la FESS| consulta=20 gener 2016 |obra= | editor= FESS|data= |llengua= castellà}}</ref>
 
== Vegeu també ==
396.836

modificacions