Diferència entre revisions de la pàgina «Àsturs»

8 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
cap resum d'edició
m
m
{{Grup humà}}
Els '''àsturs''' ([[llatí]] ''Astures'') foren un poble de la [[Tarraconense]] de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'[[Astúries]] quasi tota la [[província de Lleó]] i algunes comarques de [[Província de Zamora|Zamora]] i [[Galícia]]. Les muntanyes els van dividir en dues parts: els de la costa, anomenats Àsturs Transmontans, i els de l'interior, anomenats Àsturs Augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (només se'n conserven els noms de 12: Lanciatis, Brigaecinis, Bedunensis, Orniacis, Lungonis, Saelinis, Superatis, Amacis, Tiburis, Egurris o Gigurri, Paesicis i Zoelais).
 
El seu país tenia moltes mines, especialment d'or, i també cavalls de molta qualitat (un cavall astur era un [[asturcó]]). El poble era salvatge i aficionat a la guerra.
 
La capital dels àsturs fou Asturica Augusta (avui [[Astorga]]) que fou seu de convent jurídic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels Cigurris; Nemetobriga capital dels Tiburis; Lància (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea); Bedúnia (potser La Bañeza) capital del Bedunensis; Brigaecium (segurament [[Benavent]]), capital dels Brigaecinis. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (Lugo de Llanera); Noega (Gijón); Flavionavia ([[Aviles]]); Intercàtia, la capital dels Orniacis; Pelontium, la capital dels Lungonis; Nardinium, la capital dels Saelinis; i Petavonium, capital dels Superatis.
 
== Vegeu també ==
*[[Tuburs]]
 
 
{{ORDENA:Asturs}}
98.952

modificacions