Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
m puntuació
Línia 1:
{{Infotaula de legislació}}
[[Fitxer:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|thumb|L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica del país.]]
L’'''Estatut d'Autonomia de Catalunya''' és la norma institucional bàsica de [[Catalunya]] desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la [[Constitució espanyola de 1978]]. Té, doncs, caràcter i rang de [[llei orgànica]]. Se l'anomena també informalment '''Estatut de Miravet''' perquè va ser a [[Miravet]], a la [[Ribera d'Ebre]] on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial. En canvi, alguns dels seus detractors l'anomenen '''Estatut de la Moncloa''', ja que va ser allà on es va pactar el redactat final del text que modificava substancialment el text aprovat al Parlament de Catalunya. El [[Parlament de Catalunya]] aprovà el [[30 de setembre]] de [[2005]] la '''Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya''', que fou acceptada a tràmit pel [[Congrés de Diputats]] el [[2 de novembre]] de [[2005]]. Fou aprovat pel Congrés de Diputats el 30 de març 2006 i pel [[Senat d'Espanya]] el 10 de maig de [[2006]] després d'una substancial modificació i fou aprovat en referèndum pel poble de [[Catalunya]] el [[18 de juny]] de 2006. Promulgat i publicat oficialment, per l'aprovació de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol. És vigent des del [[9 d'agost]] de 2006. Però va ser modificat per la sentència de [[28 de juny]] de [[2010]], del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]],.
 
== Estructura ==
Línia 74:
El mateix dia de la seva acceptació a tràmit, el [[2 de novembre]] de [[2005]], el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], va presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el [[Tribunal Constitucional d'Espanya]]. Més tard es rebutjà, ja que el tribunal considerà que no es pot presentar un recurs d'inconstitucionalitat per una llei no aprovada. Un dia abans, el Partit Popular havia engegat una campanya publicitària en contra de l'Estatut, en què el presentava com una reforma encoberta de la [[Constitució Espanyola de 1978]] i pretenia sotmetre'l a referèndum a tot l'Estat; una possibilitat, de fet, no contemplada a la Constitució ni a l'Estatut vigent.
 
Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d'aquesta comissió, el Govern d'Espanya, integrat pel [[PSOE]], presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d'articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ser en la línia de garantir la constitucionalitat de l'Estatut. Alguns exemples de punts que el govern espanyol considerà que havia de modificar en aquest sentit, van ser la definició de Catalunya com a "nació" dins l'articulat del text, i els articles referents al finançament.
 
Els partits catalans van rebre amb fredor o rebuig aquesta proposta i en van constatar la gran distància que, al seu parer, la separava de la proposta original. Les setmanes van anar succeint-se amb noves negociacions, multilaterals i de partit a partit, en què es van llimar algunes diferències, però l'acord, tot i així, semblava difícil. (L'aprovació a les Corts generals, lògicament, no es podia produir només amb els vots dels diputats catalans, demogràficament minoritaris; calia l'acord i el suport d'una majoria a Espanya, i davant el rebuig frontal del [[PP]] aquesta majoria només podia venir donada pels diputats del partit al govern, el [[PSOE]]).
Línia 95:
L'Estatut del 1979 establia, finalment, la necessitat que la seva reforma fos ratificada en referèndum pels ciutadans de Catalunya. El President de la Generalitat de Catalunya, [[Pasqual Maragall]], convocà aquest referèndum un cop aprovat el text a les Corts, l'Estat hi donà el seu vistiplau, i la consulta se celebrà finalment el [[18 de juny]] del [[2006]].
 
En aquest referèndum, CiU, PSC i ICV varen demanar el Sí a la nova llei, mentre que ERC i PP varen demanar el No, per raons diferents: el PP, mantenint el seu rebuig a la proposta original per considerar-la inconstitucional; i ERC, en entendre que les modificacions al text introduïdes en el seu pas per les Corts espanyoles n'havien afectat aspectes fonamentals i per tant l'havien desvirtuat.
 
El resultat del referèndum va ser d'un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc. Els vots nuls van ser menys d'un 1%. La participació va ser de poc més del 49% del cens electoral de Catalunya, una xifra considerada excessivament baixa per tots els partits (tot i així, l'Estatut del 1979 no establia cap percentatge mínim de participació per donar validesa a la consulta).
 
Així doncs, un cop aprovat en referèndum, el [[Joan Carles I d'Espanya|Rei]] sancionà la llei i aquesta fou publicada al [[BOE]], com a Llei Orgànica 6/2006 del 19 de juliol de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Entrà en vigor el [[9 d'agost]] de 2006. Però va ser modificat pel [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], que va dictar sentència el [[28 de juny]] de [[2010]].
 
== Recursos al Tribunal Constitucional ==