Additiu alimentari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
[[Fitxer:Vanilla extract.JPG|250px|thumb|Flascons d'un additiu alimentari, extracte de [[vainilla]]]]
Els '''additius alimentaris''' són substàncies que s'afegeixen intencionadament a les begudes i als aliments elaborats perquè es puguin conservar, perquè en millorin les característiques o per a dotar-los de noves propietats organolèptiques o altres pròpies que s'hagin perdut durant l'elaboració; també serveixen per millorar o facilitar el seu procés d'elaboració o conservació. Els additius poden ser d'origen natural o sintètics i s'hi afegeixen en quantitats molt petites i, en general, no modifiquen significativament les seves propietats nutritives..<ref>Norma general del Còdex per als additius alimentaris. FAO. CODEX STAN 192-1995, Rev.7-2006.</ref><ref>Reial Decret 3177/1983, de 16 de novembre, por en el que s'aprova la Reglamentació tècnico-sanitària d'additius alimentaris. Presidència del Govern. 1983. Butlletí Oficial de l'Estat nº 310: 34692 - 34696.</ref>
 
Des del punt de vista [[toxicologia|toxicològic]], els additius no es poden considerar dolents ni bons ''per se''. El perill potencial d'un additiu es relaciona amb la concentració (o quantitat) ingerida en un període. Per a establir aquest perill hi ha un índex capaç de mesurar-ne la perillositat, aquest índex és l'[[ANADA]]: [[ingesta diària admissible]] i que es defineix com la quantitat aproximada d'un additiu alimentari, expressada en relació amb el pes corporal, que es pot ingerir diàriament, durant tota la vida, sense que representi un risc apreciable per a la salut. Algunes vegades els efectes creuats dels additius no són avaluats, la qual cosa pot provocar efectes nocius a llarg termini.
 
A Europa els additius alimentaris aprovats per la [[Unió Europea]] es recullen en llistes positives (és a dir, que només es poden usar com additius les substàncies legalment acceptades expressament) i es codifiquen mitjançant una I seguida d'un nombre. Perquè pugui adjudicar-se un nombre I a un additiu el Comitè Científic o l'[[Autoritat Europea de Seguretat Alimentària]] ha d'avaluar si la substància additiva és segura per a la salut. El sistema de nombres I s'utilitza a més com una manera pràctica d'etiquetar de forma estàndard els additius permesos en tots els idiomes oficials de la Unió Europea..<ref>Guidance on submissions for food additive evaluations by the Scientific Committee on Food. Scientific Committee on Food. 2001. Opinion expressed on 11 July 2001. Health & Consumer Protection Directorate-General. European Commission. Brussel - Belgium</ref>