Diferència entre revisions de la pàgina «Abbas I el Gran»

m
+ enllaços
m (+ enllaços)
m (+ enllaços)
A Ismail II el va succeir Sultan Muhammad Shah ([[Muhammad Khodabanda]]), el pare d'Abbas, el qual era ja gran i patia de manca de vista; estava dominat per la seva dona Mahd-e Olya i després per un grup de caps de les tribus torkman i takkalu; l'abril/maig del [[1581]] les tribus ostajlu i shamlu es van revoltar al [[Gran Khorasan |Khurasan]] i van jurar fidelitat a Abbas i fins i tot van emetre moneda en nom seu, però l'exèrcit reial va anar al Khurasan i va desfer la revolta ràpidament i el seu cap, Ali Kuli Khan Shamlu, el governador d'Herat i preceptor d'Abbas, va jurar fidelitat al xa i al seu hereu designat Hamza Mirza (germà d'Abbas).
 
El [[1583]] el [[visir]] Mirza Salman fou mort a Gurian quan va intentar eliminar el poder de les tribus [[Kizilbaix|kizilbaixi]], que de fet governaven el país.
 
El [[1585]] el cap [[Kizilbaix|kizilbaixi]], Murshid Kuli Khan Ustadjlu, governador de Kvaf i Bakarz, es va apoderar de [[Mashad]]. Ali Kuli Khan Shamlu fou enviat a reprimir la revolta, es va lliurar batalla, i Abbas va caure presoner de Murshid. Mentre les tribus torkman i takkalu es van revoltar a [[Qazwin]], la capital del país, en favor de Tahmasp, un altre germà d'Abbas, però la revolta fou sufocada immediatament per Hamza Mirza. Aquest va morir al cap d'uns mesos en la campanya contra els [[otomans]] del [[1586]], i la tribu ostadjlu va donar suport a la reclamació al tron d'Abu Talib, un altre germà d'Abbas, però el seu intent de proclamar-lo [[xa]] immediatament, fou avortat.
 
Llavors Murshid Kuli Khan Ostadjlu va sondejar a altres [[Amir|amirs]] de Qazwin per veure el suport que tindria Abbas, al que tenia en el seu poder, i que sempre havia estat afavorit pels ustadjlu i shamlus. Els amirs en general li van donar suport. Murshid estava considerant de marxar cap a Qazwin per proclamar a Abbas quan es va produir una invasió del Khurasan (que des del 1585/1586 dominava Murshid) per part dels uzbeks (desembre del 1587). Pensant que podia perdre el Khurasan i quedar-se sense cap domini, Murshid no va defensar el territori i va marxar cap a [[Qazwin]] per proclamar a Abbas; pel camí es va assegurar el suport dels torkmans de Semnan, Kashan i [[Hamadan]], dels afshars de [[Yadz]], [[Abarkuh]] i [[Kerman]] i dels dhu l-kadars de [[Fars]]; va arribar a Qazwin on es va produir una manifestació popular en favor d'Abbas. L'[[1 d'octubre]] de [[1588]] Sultà Muhammad Shah va entregar al seu fill (17 anys) les insígnies de la reialesa, i fou coronat. Murshid fou nomenat ''wakil-i diwan-i ali'' el que el convertia en el segon poder de [[Pèrsia]].
 
Abbas pensava secretament eliminar el poder dels kizilbaixi, però aquestos eren la força de l'exèrcit persa, i per això va ordenar formar un nou exèrcit reclutat entre els ''golaman-e kassa-ye sarifa'' ("servidors de la corona") coneguts com els ghulam o golams (golam = jove, servidor, esclau) dels quals molts eren [[georgians]], [[Armenia|armenis]] i circassians cristians capturats en les expedicions safàvides al [[Caucas]] (alguns georgians eren voluntaris) i s'havien convertit a l'islam sent entrenats pel servei de al corona. La lleialtat dels golams era al xa i no a la tribu.
 
Un [[golam]], Allahverdi Khan, va acceptar matar Murshid Kuli Khan, que havia esdevingut massa poderós. Progressivament els golams van substituir als kizilbaixis. El nou exèrcit plantejava però problemes: els kizilbaixis estaven manats per caps tribals que eren governadors de província i utilitzaven les taxes i recursos provincials per mantenir als seus homes; el xa va crear noves províncies com a terres de la corona per mantenir al seu exèrcit. La influència dels golams es va accentuar: el ''qollar-aqasi'' (comandant dels regiments de golams), i el ''tofangci-aqasi'' (comandant dels regiments de mosqueters) van arribar a ser dels principals càrrecs de l'estat; el ''amir al-omara'' (comandant en cap dels kizilbaixis) en canvi, va perdre importància fins a desaparèixer, quedant només el ''qurci-basi'', el comandant de les forces kizilbaixis que restaven. Abbas va crear el càrrec de ''sardar-i lashkar'' (comandant en cap de l'exèrcit) que va donar al georgià Allahverdī Khan. Després es va crear el títol de ''sepahsalar'' (comandant en cap de les forces armades) que va ser per l'armeni Qarshaqay Khan. El càrrec de ''wakil'' va desaparèixer mentre es reforçava el de visir (cap de l'administració).
 
Al començament del seu regnat els uzbeks es van apoderar de [[Mashad]] i [[Herat]] i van saquejar [[Sistan]] ([[1588]]). Poc després, el [[1590]]/[[1591]] els moguls ocupaven [[Kandahar]] que els perses dominaven des del [[1537]]. Abbas per tenir el camp lliure a orient, va signar amb els otomans un tractat de pau desfavorable el [[1589]]/1590 en el que Azerbaidjan, Karabagh, Gandja, Karadjadagh i part de Geòrgia, de Luristan i de Kurdistan restaven en mans dels turcs.
El [[1598]] l'uzbek Abdallah Khan va morir i la dinastia va entrar en conflictes interns. Abbas va iniciar l'ofensiva i va derrotar els uzbeks (agost [[1598]]) reconquerint Herat i entrant a Mashad, ciutats que feia deu anys que Pèrsia havia perdut. A [[Merv]], [[Balkh]] i [[Gorgan (ciutat)|Astarabad]] es van instal·lar khans uzbeks vassalls. La capital de Pèrsia fou traslladada de Qazwin a [[Esfahan]] que va esdevenir una gran ciutat. El [[1600]]/[[1601]] el khan uzbek de [[Transoxiana]] Baki Muhammad, va reconquerir [[Balkh]]. Abbas hi va enviar un exèrcit però una epidèmia el va obligar a retirar-se ([[1602]]/[[1603]]). El [[1601]]/[[1602]] els perses van ocupar [[Bahrayn]].
 
Reorganitzat l'exèrcit sota la direcció d'Allahvardi khan, i amb els consells del britànic Robert Sherley, va iniciar l'ofensiva contra els [[otomans]]: el [[1603]]/[[1604]] va atacar als otomans a l'[[Azerbaidjan]] i va ocupar [[Naxçıvan |Nakhitxevan]] i [[Erevan]]. Després ([[1605]]/[[1606]]) va vèncer a l'otomà Cigalazade Pasha a Sis o Sufian, prop de [[Tabriz]] i va ocupar [[Gandja]] i [[Tbilisi]]; els otomans van contraatacar però la política persa de la terra cremada a Cukhur Sad i Nakhitxevan i l'evacuació dels habitants, va fer l'ofensiva poc eficaç. La campanya va continuar, ocupant [[Xirvan]] ([[1607]]/[[1608]]) i recuperant els perses totes les posicions perdudes feia anys fins als límits dels tractat d'[[Amàsia]] del [[1555]]. La pau es va signar a Sarab el [[1618]]. El [[1614]]/[[1615]] Abbas I va enviar un fort exèrcit a [[Kakhètia]] sota comandament d'Isa Khan que va ocupar el país; el rei [[Teimuraz I de Kartli|Teimuraz]] va fugir a [[Imerètia]] ([[1616]]), però assassinat Isa Khan va retornar, i va demanar ajuda a [[Rússia]] i [[Polònia]] i ell mateix va anar a l'[[imperi Otomà]] a demanar ajuda. Abbas va enviar un altre exèrcit ([[1617]]) i va fer milers de presoners i va repoblar el país amb turcmans i tàtars (uns 130.000 habitants de Kakhètia foren portats a Pèrsia el 1617).
 
El [[1620]] Abbas es va posar malalt i va designar hereu al seu fill Imam Kuli, però quan es va posar bo el va fer cegar.
36.537

modificacions