Alà-ad-Din Muhàmmad: diferència entre les revisions

El seu pare [[Alà-ad-Din Tekix]] havia donat el cop de gràcia als [[seljúcides]] de [[Pèrsia]] occidental i s'havia apoderat dels seus dominis: el [[1192]] es va dirigir a [[Rey]] i va exigir als [[atabeg]]s seljúcides i ildegízides de la Pèrsia occidental de fer la ''khutba'' (oració) en el seu nom (després del nom del [[califa]] [[abbàssida]]). El [[1193]] va tornar a Pèrsia occidental. El [[1194]] va derrotar a [[Togrul ibn Arslan]], darrer [[soldà]] de la línia dels grans seljúcides, posant fi a la dinastia a Pèrsia. Va ocupar llavors tot el [[Jibal (Mèdia)|Jibal]], fins a [[Hamadan]] a l'oest i les seves possessions van esdevenir frontereres amb les del [[califa]]. El [[1199]] el califa va considerar prudent de conferir-li el soldanat de l'[[Iraq Adjemi]] (Pèrsia occidental), del [[Gran Khorasan |Khurasan]] i de [[Turquestan]].

El [[1210]] es va revoltar contra els kara khitai d'acord amb [[Kuchtlug]], el cap [[naiman]] refugiat al país; a l'atac de Muhammad els kara khitai van contestar ocupant el khanat de Samarcanda, que ara era vassall de Khwarizm. El general kara khitai Tayanqu fou derrotat pel ''khwarizmshah'' prop de Talas. L'exèrcit kara khitai va replegar-se cap a [[Balasagun]] però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, el khan Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug ([[1211]]) que ''de facto'' va assolir el poder.

El [[1212]] el ''khwarizmshah'' va ocupar el khanat de [[Samarcanda]], i va matar el darrer khan Uthman Khan. Per un temps la capital es va instal·lar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhànides a [[Transoxiana]] van passar també a Khwarizm. Muhammad va conservar el títol de ''khwarizmshah'' però hi va ajuntar el de sultà. Entre [[1211]] i [[1213]] Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del [[Sirdarià]] cap a [[Otrar]], Chah ([[Taixkent]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.

El [[1219]] els [[mongols]] van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtix]]. A la tardor Genguis Khan va arribar a Qayaligh al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el rei Arslan khan dels karlucs, amb les seves forces; després se li van unir Suqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels [[uigurs]]. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però va repartir-les en tota la línia del [[Sirdarià]] i les fortaleses de la Transoxiana i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis Khan va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodai]], fills del gran khan;<ref>la ciutat fou capturada només després d'un llarg setge</ref> una altra divisió sota comandant de [[Jotxi]],el fill gran de Genguis Khan va baixar pel Sirdarià i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Djand]] (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sirdarià, a l'oest de Tashkend i van assetjar [[Khodjend]], on era governador Timur Malik, que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu; i el mateix Genguis Khan amb el seu fill [[Tului]] va avançar cap a [[Bukharà]] on va arribar el febrer de [[1220]]; la guarnició turca va intentar escapar, però fou descoberta i massacrada. La població es va rendir (10 o [[16 de febrer]] de 1220); la ciutadella, defensada per 400 homes, fou conquerida i tots els defensor massacrats. La ciutat fou saquejada metòdicament però la vida dels habitants fou respectada excepte la dels que intentaven resistir a la violència i saquejos (generalment clergues musulmans). La ciutat fou finalment destruïda per un incendi que [[Djuweyni]] pensa que fou involuntari.