Múscids: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs |
+info |
||
Línia 16:
== Característiques ==
Les antenes són de tres segments i amb aresta sovint plomosa en tota la seva longitud, hi ha una sutura frontal, i els caliptres estan ben desenvolupats. L'hipopleura no sol tenir cerdes; en general, hi ha més d'una cerda esternopleural. La vena R té dues branques, la cel·la R5 és paral·lela o s'estreta distalment, i la vena 2A és curta i no arriba al marge de l'ala.
== Història natural ==
Les larves es desenvolupen principalment en matèria orgànica en descomposició i es poden trobar en diversos [[Hàbitat|hàbitats]], incloent [[fem]], vegetació en descomposició, sòl, nius d'ocells i insectes i carronya.
Els adults poden ser depredadors, [[Hematofàgia|hematòfags]], [[Saprotrofia|sapròfags]] o s'alimenten d'exsudats de plantes i animals. Són atrets per nombroses substàncies, incloent [[sucre]], [[suor]], [[llàgrimes]] i [[sang]]. La mosca comuna (''[[Musca domestica]]'') és l'espècie més coneguda. Altres mosques, pertanyents als gèneres ''[[Hydrotaea]]'' i ''[[Muscina]]'', són importants a causa que s'utilitzen en estudis de casos forenses.<ref>[http://digital.bl.fcen.uba.ar/Download/Tesis/Tesis_4740_Patitucci.pdf Patitucci, Luciano Damián: ''Muscidae (Insecta: Diptera) de la provincia de Buenos Aires. Composición específica y estacionalidad''.] Tèsi doctoral, 2010.</ref>
Molts múscids són vectors passius de [[patògens]] de malalties com la [[Febre tifoide|febre tifoidea]], [[disenteria]], [[Carboncle (malaltia)|àntrax]], etc.
|