|
[[Categoria:Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici| ]]
{{indret
|zoom=10
|gestor= Patronat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
|especies= [[Isard]], [[Gall fer]], [[Àliga daurada]], [[Trencalòs]], [[Perdiu blanca]], [[Mussol pirinenc]], [[Perdiu xerra]], [[Pela-roques]], [[Milà reial]], [[Ermini]], [[Almesquera]], [[Tritó pirinenc]], [[Iberolacerta cyreni|Sargantana pirinenca]]
}}
El '''Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici''' és un [[parc nacional]] de l'[[Pirineus|Alt Pirineu]], l'únic que hi ha a [[Catalunya]].<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.93512201aa2411c0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=beaf3b3c19532210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=beaf3b3c19532210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Generalitat de Catalunya. ''Aigüestortes i Estany de Sant Maurici'']</ref> Administrativament està dividit entre les comarques de l'[[Alta Ribagorça]], el [[Pallars Sobirà]], la [[Vall d'Aran]] i el [[Pallars Jussà]].
Fou declarat parc nacional el [[21 d'octubre]] de [[1955]], el segon parc nacional dels Pirineus després del d'[[Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut|Ordesa i Mont Perdut]].<ref>{{ref-web|url=http://www.magrama.gob.es/es/red-parques-nacionales/nuestros-parques/aiguestortes/aigues_creacion_tcm7-251464.pdf|consulta=7 maig 2014|títol=DECRETO de 21 de octubre de 1955, de creación del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.|editor=BOE, nº 325, de 21 de noviembre de 1955}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes/coneixeu-nos/historia_de_proteccio_del_parc/|títol = Història de protecció del Parc|consulta = 21 octubre 2015|llengua = català|editor = Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Generalitat de Catalunya|data = }}</ref> Amb una superfície total de 40.852 ha, és el tercer espai protegit més gran de Catalunya i el cinquè parc nacional més gran d'Espanya.
Destaca el seu relleu abrupte, amb valls en forma d'U, [[Circ glacial|circs glacials]], [[Estany (embassament)|estanys]], [[Congost (hidrografia)|congostos]] i [[Tartera|tarteres]], que són l'herència de l'acció erosiva de les [[Glacera|glaceres]] del [[quaternari]], majoritàriament sobre [[granit]], però també [[Pissarra|pissarres]], [[Esquist|esquists]] i roques [[Pedra calcària|calcàries]]. La major part del parc es troba damunt dels 1.000 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]], amb alguns pics que superen els 3.000 msnm, entre els quals el més alt és el [[Pic de Comaloforno|Comaloforno]] (3.033 m).
La [[vegetació]] forma un mosaic divers típicament pirinenc, compost per [[Faig|fagedes]], boscos mixtos caducifolis, [[Bedoll|bedollars]], [[Pi (arbre)|pinedes]], [[Matollar|matollars]] i [[Torbera|torberes]]. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents [[Ecosistema|ecosistemes]]: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'[[alta muntanya]] a les cotes més altes. El parc conté també una elevada riquesa [[Criptogàmic|criptogàmica]] i [[Briofitins|briofítica]], amb espècies artic-alpines úniques a la península Ibèrica i algunes relíquies terciàries. En total sumen 1.940 espècies de flora, 54 de les quals estan protegides.
La [[fauna]] és la pròpia de l'alta muntanya pirinenca, tot i que a les zones més baixes penetra la fauna mediterrània. La componen un total de 340 espècies de vertebrats, de les quals 173 es troben protegides, algunes d'elles amenaçades. D'entre les espècies amenaçades o rares destaquen el [[trencalòs]], l'[[Àguila daurada|àliga daurada]], el [[gall fer]], la [[perdiu blanca]], el [[mussol pirinenc]], la [[perdiu xerra]], el [[pela-roques]], el [[milà reial]], l'[[ermini]], l'[[almesquera]], el [[tritó pirinenc]] i la [[Iberolacerta cyreni|sargantana pirinenca]]. D'entre els animals més habituals destaca l'[[isard pirinenc]].
Cada any el parc és visitat per una mitjana de 400.000 persones, i l'any [[2015]] aquesta xifra va ser de 525.067 persones,<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/20160212_visitants-00001|títol=Més de 500.000 persones visiten el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el 2015|consulta=5 de maig de 2016|llengua=|editor=Generalitat de Catalunya|data=12/02/2016}}</ref> amb un increment del 8% respecte de l'any anterior. Pel que fa a la procedència, un 80% correspon a [[turisme]] nacional mentre que el 20% restant es representat majoritàriament per visitants d’Israel, França, Holanda i Alemanya entre d’altres.<ref name=":0" />
== Situació i àmbit del parc ==
[[Fitxer:Espais d'interés natural de l'Alt Pirineu i Aran.svg|thumb|esquerra|200px|Espais d'interés natural de l'Alt Pirineu i Aran
{{llegenda|#004953|Aigüestortes i Estany de Sant Maurici}}
{{llegenda|#355E3B|Alt Pirineu (al nord)}}
{{llegenda|#355E3B|Cadí-Moixeró (a l'est)}}]]
[[Fitxer:NASA Satellite Limits of Parc Nacional Aiguestortes.jpg|thumb|esquerra|200px|Límits del parc:<br />-En {{color|#da251c|vermell}} la zona interna<br />-En {{color|#e5ad1c|groc}} la zona perifèrica.<br />Compareu els 408 km² del parc amb el 453 km² d'[[Andorra]] ]]
El Parc té 40.852 ha. de superfície, dividides en dues zones de protecció diferenciades, la zona interna i la zona perifèrica. La zona interna és la que té la categoria de parc nacional pròpiament dit, i té 14.119 ha. Les 26.733 ha. de la zona perifèrica envolten la zona interna i estan destinades a crear un nivell de protecció gradual entre la part interna, més estrictament protegida, i l'exterior.
La zona interna és íntegrament als municipis de [[Vall de Boí]] i [[Espot]]. En el vessant de Boí, hi hem de distingir la vall del [[Riu de Sant Nicolau]] i la capçalera de la vall de la [[Noguera de Tor]]. Entre els estanys [[Estany Llong (la Vall de Boí)|Llong]] i [[Estany de Llebreta|Llebreta]], el riu de Sant Nicolau forma els característics [[meandre]]s que donen el nom d''''Aigüestortes''', aquests meandres, que no són exclusius d'aquest lloc, es formen en llocs plans, on antigament havia existit un estany, i que s'han anat omplint a poc a poc de sediments.
En el vessant d'Espot es troba el [[riu Escrita]] i l''''estany de Sant Maurici'''. En aquest estany, com molts altres dels Pirineus, es va construir una presa per poder-ne treure més rendiment hidroelèctric. El llac es troba sota els imponents [[Els Encantats|Encantats]]. Aquest conjunt format per l'[[estany de Sant Maurici]] i els Encantats és l'altra de les estampes característiques de la bellesa del Parc, i és el motiu que apareix al logotip del Parc.
La zona perifèrica inclou els municipis de [[Vielha e Mijaran]] i [[Naut Aran]] a la [[Vall d'Aran]]; de [[Vilaller]] i la [[Vall de Boí]] a l'[[Alta Ribagorça]]; [[la Torre de Cabdella]] al [[Pallars Jussà]]; i [[Espot]], [[Alt Àneu]], [[Esterri d'Àneu]], [[la Guingueta d'Àneu]] i [[Sort]] al [[Pallars Sobirà]].
En aquesta zona perifèrica es troben indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la [[Mata de València]], les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, el circ de Saboredo, la ribera de Valarties, la vall de Besiberri, els estanys de Cabdella, el pic de [[Montardo]] i molts d'altres.
== Història ==
El poblament humà de l'Alt Pirineu es va anar produint a mesura que reculava l'última [[glaciació]]. Dintre dels límits del Parc no s'hi va establir mai cap poblament estable. Però recents estudis arqueològics han trobat restes d'assentaments humans temporals ocupats fa més de 8.500 anys, en el període [[neolític]].
Durant el [[segle XIX]], coincidint amb el període de major desenvolupament demogràfic de les valls que envolten el Parc, la pressió humana sobre el Parc va ser màxima, amb una intensa explotació forestal, ramadera, agrícola i piscícola. Durant la primera meitat del [[segle XX|XX]] va iniciar-se l'explotació hidroelèctrica dels Pirineus. Aquest fet va suposar una gran alteració del paisatge que s'havia mantingut força inalterable fins llavors.
Ja el [[1932]], el Pla Macià va contemplar la creació d'un parc nacional de l'Alt Pirineu. Però va ser en un decret del Ministeri d'Agricultura que fou declarat parc nacional el [[21 d'octubre]] de [[1955]] segons la llei de Parcs Naturals de [[1916]], amb una extensió inicial de 9.851 ha. En aquell moment fou el cinquè parc nacional d'Espanya i el segon dels [[Pirineu]]s després del [[Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut]].
El [[6 d'abril]] de [[1957]] s'aprova el primer reglament d'Aigüestortes. Aquest reglament prohibeix la caça i regula la pesca i els aprofitaments forestals que seguien estant permesos a l'interior del parc.
Amb l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut de Catalunya]] la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] obté competències en la gestió i legislació dels parcs naturals.
L'any [[1980]], amb els traspassos de l'[[Estat espanyol|Estat]] a la [[Generalitat de Catalunya]] en matèria d'agricultura comença una època de cogestió entre les dues administracions. En aquesta època comencen a fer-se algunes inversions: s'arreglen els accessos, s'incrementa la guarderia, es contracta personal de manteniment i d'informació durant els mesos d'estiu.
El [[30 de març]] de [[1988]] la Generalitat de Catalunya promulga la Llei (7/1988, de 30 de març) de reclassificació del Parc Nacional, d'acord amb la Llei Catalana d'espais naturals de 1985, i no de la llei estatal de 1975. Un aspecte important d'aquesta llei és la creació de la zona perifèrica de protecció amb la finalitat de garantir una completa protecció dels recursos naturals i evitar els possibles impactes ecològics i paisatgístics procedents de l'exterior.
A partir d'aquest moment, s'endureix la normativa i es prohibeixen la pesca, l'acampada, les explotacions forestals i de qualsevol altre recurs natural, excepte les pastures i les hidroelèctriques que tenen concessions en vigor. A la zona perifèrica només es permeten els usos i aprofitaments tradicionals compatibles amb les finalitats de protecció i conservació del medi.
Aquesta llei comporta el final de la cohabitació entre l'administració central i l'autonòmica. L'Estat deixa de reconèixer Aigüestortes com a parc nacional.
Amb la Llei 22/90, del [[28 de desembre]], es modifiquen parcialment els límits de la zona perifèrica, la composició del Patronat de gestió del Parc i les activitats d'explotació permeses.
El [[5 de juliol]] de [[1996]], es produeix una nova ampliació del Parc, que abasta les actuals 14.119 ha de superfície.
El de 5 de novembre de [[1997]], a instàncies d'un recurs de la Generalitat de Catalunya, es fa una modificació de la llei 4/1989 dels Espais Naturals de l'estat espanyol que possibilita la gestió dels parcs nacionals per part de les Comunitats Autònomes i la tornada d'Aigüestortes a la xarxa de parcs nacionals de l'Estat.
== Geografia ==
[[Fitxer:ValldeColieto.jpg|thumb|250px|La Vall de Colieto forma part del Parc Nacional]]
[[Fitxer:Catalonia Estany Colomers.jpg|thumb|250px|Llac major de Colomers a 2.130 m d'alçada]]
[[Fitxer:Aiguestortes lake.JPG|thumb|right|250px|Estany]]
=== Rius ===
De la conca de la [[Noguera de Tor]]:
* [[riu de Sant Nicolau]]
* [[riu de Sant Martí]]
De la conca de la [[Garona]]:
* [[riu de Valarties]]
* [[Aiguamoix]]
* [[Garona de Ruda]]
De la conca de la [[Noguera Pallaresa]]:
* [[riu Cabanes]]
* [[riu Escrita]]
* [[Riu de Pamano|Pamano]]
* [[Flamisell]]
=== Estanys ===
A dintre del Parc Nacional es poden comptar fins a 80 estanys. Els principals són:
[[Estany de Llebreta|Llebreta]], [[Estany de Sarradé|Sarradé]], [[Estany de Contraix|Contraix]], [[Estany Llong (la Vall de Boí)|Llong]], [[Estany de les Mussoles|Mussoles]], [[Estany de la Ribera|Ribera]], [[Estany Major de Morrano|Major de Morrano]], [[Estany de Dellui|Dellui]], [[Estany del Bergús|Bergús]], [[Estany Redó (Colomers d'Espot)|Redó]], [[Estany Nere|Nere]], [[Estanys dels Gavatxos|Gavatxos]], [[Estany de Ratera|Ratera]], [[Estany dels Barbs|Barbs]], [[Estany de la Munyidera|Munyidera]], [[Estany Gran d'Amitges|Gran d'Amitges]], [[Estany de Sant Maurici|Sant Maurici]], [[Estany de Subenuix|Subenuix]], [[Estany Negre de Peguera|Negre de Peguera]], [[Estany Tort de Peguera|Tort de Peguera]], [[Estany de Trescuro|Trescuro]], [[Estany Negre (la Vall de Boí)|Negre de Cavallers]], [[Estany de Monges|Monges]], [[Estany de Mangades|Mangades]], [[Estany de Travessani|Travessani]], [[Estanys de Tumeneia|Tumeneia]]...
A la zona perifèrica:
Cap al nord hi ha [[Lac de Rius|Rius]], [[Lac Tort de Rius|Tort de Rius]], [[Lac de Mar|de Mar]], [[Era Restanca|Restanca]], [[Estanh major de Colomèrs|Major de Colomers]], [[Estanh Obago|Obago]], [[Estany Major de Saboredo|Major de Saboredo]], [[Estany de Saboredo de Dalt|Saboredo de Dalt]], [[Estany de Gerber|Gerber]], [[Estany Negre de Cabanes|Negre de Cabanes]], [[Estany de Besiberri|Besiberri]], etc.
Cap al sud hi ha [[Estany de Pessó|Pessó]], [[Estany de Castieso|Castieso]], [[Estany Morto|Morto]], [[Estany d'Eixerola|Eixerola]], [[Estany de Cubieso|Cubieso]], [[Estany de Nariolo|Nariolo]], [[Estany Tort|Tort]], [[Estany de Saburó|Saburó]], [[Estany Vidal|Vidals]], [[Estany de Colomina|Colomina]], [[Estany de la Frescal|Frescau]], [[Estany de Reguera|Reguera]], [[Estany Fosser|Fosser]], [[Estany de Ribanegra|Ribanegra]], [[Estany Salat|Salat]], [[Estany Morera|Morera]], [[Estany Gento|Gento]] i [[Estany de la Mainera|Mainera]], entre altres.
=== Cims ===
{{AP|Llista de muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici}}
{| class="wikitable wikitable sortable"
|+
! Cims del parc !! Altura (m)<ref name="icc">{{cita altitud icc}}</ref>
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Comaloforno]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 3.029,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Besiberri Sud]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 3.023,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Punta Alta de Comalesbienes]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 3.014,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Besiberri Nord]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 3.008,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Punta de Passet]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.997,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Besiberri del Mig]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.995,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de la Pala Alta de Sarradé]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.983,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic d'Abellers]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.983,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Peguera]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.982,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Punta de Lequeutre]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.966,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Contraix]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.958,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Punta Senyalada]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.952,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Subenuix]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.950,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Sarradé]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.942,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Gran Tuc de Colomers|Gran Tuc de Colomèrs]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.933,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de la Mainera]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.909,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Saburó]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.905,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pics de Bassiero]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.903,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic Morto]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.902,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Creu de Colomèrs]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.894,9
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Montsaliente]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.890,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Punta d'Harlé]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.885,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Fonguero]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.884,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic Inferior de Subenuix]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.881,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Sobremonestero]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.879,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc Blanc]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.879,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Monestero]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.877,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic des Mussoles]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.876,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Bony d'Aigüissi]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.876,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de la Pala Gespadera]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.875,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Baserca]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.872,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pui de Linya]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.869,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[el Pa de Sucre]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.862,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Ratera]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.861,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Nariolo]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.856,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic d'Amitges]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.848,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc Inferior de Saburó]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.847,9
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Bergús]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.843,8
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Montardo]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.833,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Mussol de Tumeneia]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.832,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pui Pla]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.831,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pics de Comalespada]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.830,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Saboredo]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.829,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic del Cap d'Estany Roi]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.827,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Morrano]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.813,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Coma les Torres]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.811,9
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Dellui]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.802,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Cap de Reguera]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.800,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tossal des Mussoles]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.800,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Carants]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.791,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Cap de la Pala Alta d'Estany Llong]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.790,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc dera Humenèja]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.783,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc deth Pòrt]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.783,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Muntanyó]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.781,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Comaltes]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.781,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Lluçà]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.777,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tossal de la Montanyeta]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.771,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Agulles de Monestero]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.766,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Bony Blanc]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.755,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Travessani]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.754,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de la Tallada Llarga]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.752,8
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic Roi (la Vall de Boí)]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.750,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Gran Encantat]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.748,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Agulles de Bassiero]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.747,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Cap de les Pales del Planell Gran]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.745,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Petit Encantat]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.734,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic del Portarró]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.734,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Bony Negre]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.724,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc des Costes]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.723,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Sudorn]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.711,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Cap de Crabes]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.709,8
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc des Monges]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.698,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic dels Feixans del Prat]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.696,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Cap de Pleta Mala]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.692,9
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Cap des Cometes]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.681,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Ribereta]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.675,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Agulla del Portarró]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.675,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de la Montanyeta]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.674,8
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.671,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Agulles d'Amitges]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.661,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[lo Pinetó]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.646,9
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Bony del Graller]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.645,8
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tossal Esbonllat]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.637,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tossal Esbonllat*]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.601,4
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Agulles de Travessani]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.599,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic de Fenerui|Pic Roi ( o Pic de Fenerui)]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.584,9
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic del Ferro]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.578,6
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Pic d'Estany Gémena]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.553,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Agulles de Dellui]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.544,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Llebreta]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.523,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Cap de Copiello]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.508,3
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Roca de l'Estany]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.508,1
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tuc de Roques Negres]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.488,5
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Bony dels Estanyets de Colieto]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.418,7
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Bony de l'Orri]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.363,2
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Bony Cremat]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 2.281,0
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Roca de la Cremada]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 1.885,9
|-
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | [[Tossal de Sant Esperit]]
| align="center" bgcolor="#F5DEB3 " | 1.832,7
|}
* '''Dos cims s'anomenen ''Tossal Esbonllat''. El més alt es troba al Sud/Sud-est del [[Gran Tuc de Colomers|Gran Tuc de Colomèrs]], el més baix en canvi es troba a l'est del [[Besiberri Nord]]'''.
== Patrimoni biològic ==
[[Fitxer:GoldenEagle-Nova.jpg|thumb|200px|Àliga daurada "Aquila chrysaetos", aquest exemplar no pertany al parc]]
El patrimoni biològic del Parc és molt important. L'acusat desnivell i la diferent orientació de les valls dels Pirineus fa que la [[climatologia]] canviï sensiblement d'un indret a un altre i que els [[ecosistema|ecosistemes]] que es poden trobar dins del parc siguin molt variats.
Dins del marc climatològic global, en una escala més reduïda podem trobar alguna petita variació o [[microclima]] que provoca l'aparició de comunitats diferents, més especialitzades, ja sigui en tarteres assolellades o obagues, marges de rius ràpids o llacs d'aigües tranquil·les. Aquest factor també fa augmentar la [[biodiversitat]] del Parc.
=== La vegetació ===
A les [[vall]]s baixes, fins a uns 1.500 m, trobaríem majoritàriament [[boscos]] [[caducifoli]]s amb [[roure martinenc]] "Quercus humilis", [[freixe]] "Fraxinus excelsior", [[faig]] "Fagus sylvatica" o [[avellaner]] "Corylus avellana". Aquests llocs, però, són els que han estat més alterats secularment per la mà de l'home i moltes vegades estan ocupats per prats de dall o de pastura, matollars dominats pel [[boix]] "Buxus sempervirens" o boscos secundaris de [[pi roig]] "Pinus sylvestris".
Amb l'alçada, des dels 1.500 m fins més amunt dels 2.000 m, entrem al domini de les pinedes de [[pi negre]] "Pinus uncinata". A l'estrat arbustiu de les parts més obagues viuen el [[neret]] "Rhododendrum ferrugineum" i el [[nabiu]] "Vaccinium myrtillus". La [[bruguerola]] "Calluna vulgaris" i el [[ginebró]] "Juniperus communis" prefereixen indrets més assolellats. Als vessants obacs o humits, per sota dels 2.000 m creixen importants boscos d'[[avet]] "Abies alba". La Mata de València és l'avetosa més important dels Pirineus.
En els [[prat]]s alpins, per sobre dels 2.300 m on ja no poden créixer els boscos, es pot trobar nombroses espècies de la flora alpina, per exemple la [[genciana]] alpina "Gentiana alpina".
Una part de les espècies del Parc (aproximadament un 8%) són [[endemisme]]s pirenaics en sentit ampli. Al voltant del 7% tenen distribució estrictament bòreo-alpina o àrtico-alpina, i van arribar als Pirineus durant les darreres glaciacions. El grup més important d'espècies de la flora del Parc pertany al tipus eurosiberià, és a dir, les plantes pròpies de l'Europa central humida.
=== La fauna ===
La fauna del Parc, encara que és molt interessant, es comporta discretament i no és gens fàcil d'observar. Cal molta paciència i una mica de sort per poder observar a les espècies més emblemàtiques que hi viuen. De les aproximadament 200 espècies de vertebrats que tenen el seu hàbitat en el parc, n'hi ha gairebé dues terceres parts que són [[aus]]. Algunes de les més importants són el [[gall fer]] "Tetrao urogallus", la [[perdiu blanca]] "Lagopus muta" l'[[àliga daurada]] "Aquila chrysaetos", el voltor "[[Gyps fulvus]]" i el [[trencalòs]] "Gypaetus barbatus". Però també s'hi poden veure [[pàrids|mallerengues]], el [[picot negre]] "Dryocopus martius", la [[gralla de bec vermell]] "Pyrrhocorax pyrrhocorax", el [[pela-roques]] "Tichodroma muraria", la [[merla d'aigua]] "Cinclus cinclus" entre moltes d'altres.
Els [[mamífers]] més representatius són l'[[isard]] "Rupicapra pyrenaica", l'[[ermini]] "Mustela erminea", la [[marmota alpina]] "Marmota marmota" (encara que no n'és autòctona) o la [[daina]] i el [[cabirol]] que també van ser introduïts durant la segona meitat del segle XX.
Entre els [[amfibis]], el [[Tritó pirinenc|tritó]] pirinenc "Euproctus asper" és significatiu per la seva raresa, en canvi la [[granota roja]] "Rana temporaria" és molt abundant. Cal anar amb compte de no molestar a l'[[escurçó pirinenc|escurçó]] "Vipera aspis", un [[rèptil]] de mossegada verinosa però que no ataca mai si no se'l provoca.
En les aigües del parc la [[truita de riu|truita]] comú "Salmo trutta fario" ha de compartir l'espai amb altres espècies [[peix|piscícoles]] al·lòctones (procedents d'un indret diferent d'on es troben) que van ser alliberades anys enrere pels pescadors.
== Geologia i climatologia ==
L'interior del parc ofereix una magnífica representació de la [[geologia]] dels [[Pirineus]]. Les [[roca|roques]] predominants, [[granit]]s i [[pissarra|pissarres]], són molt antigues i es van formar durant l'[[Paleozoic|Era Primària]]. Aquests materials tan antics van aixecar-se del fons del mar durant l'orogènia alpina, a l'[[Era Terciària]], donant lloc als Pirineus actuals.
Però sense cap mena de dubte qui imprimeix el caràcter geològic del Pirineu central són les successives [[Glaciació|glaciacions]] del [[Quaternari]] que van cobrir aquestes muntanyes d'extenses [[glacera|glaceres]] que davallaven desenes de quilòmetres avall. Els [[llac|estanys]], les [[cascada|cascades]], els pics esmolats i les crestes vertiginoses, així com la forma en U de les valls són el record de l'acció erosiva d'aquestes antigues glaceres, de les quals avui en dia només en resten uns petits i relictuals exemples en el Pirineu aragonès.
En l'actualitat l'aigua és la principal protagonista, tant pels característics meandres d'alta muntanya, com per la gran concentració de llacs, riuets i cascades. Aquest parc conté la zona lacustre més important dels Pirineus.
La temperatura mitjana en el Parc oscil·la entre zero i cinc graus. L'hivern d'alta muntanya és molt fred, a les parts altes durant més de quatre mesos les temperatures no pugen de 0 graus.
Les precipitacions anuals estan entre 900 mm i 1.300 mm, repartides en uns 150 dies de precipitacions. D'aquests 150 dies com a mínim 100 la precipitació és en forma de neu.
== Explotació ==
Les terres que formen el Parc són de propietat estatal (un 44% que inclou sobretot el sector occidental de l'Alta Ribagorça), comunal (la majoria dels terrenys del municipi d'Espot) i particular (algunes petites finques existents a l'interior que suposen un 6% de la superfície total). Tot i això, l'explotació dels [[recursos naturals]] està prohibida en general a l'interior del Parc Nacional estricte, Es manté l'activitat tradicional de la [[ramaderia]] i les explotacions [[Central hidroelèctrica|hidroelèctriques]] que encara tenen concessions vigents. A la zona perifèrica de protecció es permeten els usos i aprofitaments tradicionals compatibles amb les finalitats de protecció i conservació del medi.
L'ús públic és un dels objectius primordials dels parcs nacionals i, de manera regulada, s'ha de permetre l'accés públic al seu interior. Aigüestortes és un parc obert, on l'accés dels visitants es troba relativament poc limitat, si ho comparem amb altres espais naturals protegits.
=== Gestió ===
El parc es regula d'acord amb un Pla Rector d'Ús i Gestió, aprovat pel [[Parlament de Catalunya]] i que té una vigència de cinc anys. L'òrgan rector és el Patronat del parc i la Comissió Permanent (amb seu als centres de Boí i Espot).
L'òrgan gestor és el Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, Servei de Parcs.
==== Cases del Parc Nacional, centres d'informació ====<!-- hi ha una redirecció que enllaça amb aquest apartat: [[Casa del Parc Nacional]] -->
Hi ha multitud d'activitats que es poden fer al Parc Nacional, però s'ha de tenir present que és un espai muntanyós i escarpat on el temps pot canviar ràpidament i convé estar ben informat. El Parc disposa d'una extensa xarxa de llocs on es pot obtenir informació:
A [[Boí]] es troba una de les dues Cases del Parc Nacional, actua com a centre de documentació i manté un servei de biblioteca a disposició del públic, s'hi pot trobar obres especialitzades o de divulgació sobre aquest territori. També es pot visitar una exposició sobre el poblament dels Pirineus i les adaptacions a l'alta muntanya.
A la Casa del Parc Nacional d'[[Espot]] també s'hi pot trobar informació, i es pot visitar una exposició permanent per conèixer els tres protagonistes principals del parc: la roca, l'aigua i la vida.
A [[Llessui]] hi ha l'Ecomuseu dels Pastors de la Vall d'Àssua, amb una exposició permanent sobre l'ofici i la vida dels [[Pastor (ofici)|pastors]] d'ovelles.
[[Senet]] té un centre d'informació on es pot veure la història de la relació de l'home amb la fauna: una història de [[competència]], explotació i convivència.
Durant els mesos d'estiu, mentre funciona el [[Telefèric de l'Estany Gento]], també està obert un petit centre d'informació a l'estació superior del telefèric, més amunt de la [[Torre de Cabdella]], on s'expliquen algunes coses sobre l'aigua i el Parc Nacional.
Tots aquests centres organitzen també activitats diverses que es poden consultar a la web del Parc.
=== Turisme ===
Aigüestortes és un dels principals destins turístics del Pirineu, especialment a l'estiu.
{| style="background:#efefef;" border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
|+Taula de visitants 1996-2008
|- align="center"
||1996||1997||1998||1999||2000||2001||2002||2003||2004||2005||2006||2007||2008
|- align="center"
||333.734||345.545||349.021||369.223||382.624||410.427||362.822||356.411||341.759||337.484||355.633||322.555||304.605
|-
| colspan="13" | {{mida|85%| * Dades extretes del web del Ministeri de Medi Ambient}}
|}
Les activitats turístiques estan regulades. L'accés a peu hi és lliure però hi està prohibida l'acampada, la recol·lecció de qualsevol tipus de planta, flors o bolets, la caça i la pesca. Està prohibit l'accés amb vehicles privats a l'interior del Parc. Als pobles d'Espot i Boí existeix un servei públic de transport (taxis 4x4) que permet accedir fins als indrets més emblemàtics del Parc: El Planell d'Aigüestortes i l'[[estany de Sant Maurici]].
A l'estiu, a la Vall d'Aran també hi ha un servei de taxis que acosten a les persones que ho desitgen fins a la sortida dels camins dels refugis de Colomers o Restanca. I a la [[Vall Fosca]], l'entrada sud del Parc, un telefèric connecta l'embassament de Sallente amb l'[[estany Gento]], punt de sortida de nombroses caminades.
==== Senderisme ====
Durant l'estiu el parc s'omple de [[Senderisme|senderistes]] que recorren tots els camins. Hi ha moltes possibilitats però cal tenir en compte que molts dels petits senders que de vegades es poden veure als mapes són difícils de trobar o exigeixen una bona forma física. Cal ser prudent a l'hora de planificar la visita i informar-se prèviament de la dificultat de l'opció escollida.
El sender de [[Gran Recorregut]] transpirinenc, [[GR-11]], creua el parc de banda a banda.
Als centres d'informació del Parc s'ofereixen uns fulletons d'itineraris destinats especialment als senderistes on es poden trobar excursions fàcils i molt recomanables. Algunes d'elles són:
* A la part de Boí, des de l'Estany de Llebreta fins a l'estany Llong tot seguint el riu Sant Nicolau. En aquest recorregut una passarel·la, adaptada per a persones amb discapacitat física que han de moure's en cadira de rodes, permet contemplar els magnífics prats i meandres del planell d'Aigüestortes.
* A la part de l'estany de Sant Maurici, des de Sant Maurici, passant per la cascada cap a l'estany Ratera i fins al mirador sobre el llac. Des d'aquí es pot contemplar l'estany de Sant Maurici des de la millor perspectiva. Des de l'estany de Ratera, una segona opció permet arribar fins a les Agulles d'Amitges on comença l'ambient de l'alta muntanya.
* Des de l'aparcament del Clot Gran, al costat pallarès del [[Port de la Bonaigua]], a l'estany de Gerber.
* Des dels Banhs de Tredòs, a la Vall d'Aran, arribar al refugi de Colomers i recórrer el circuit dels estanys del circ de Colomers.
* Des de l'Estany Gento es pot visitar l'estany Tort i arribar al refugi de la Colomina o a l'estany de Saburó.
Amb una mica més de dificultat:
* Travessa Espot-Boí pel Portarró d'Espot, amb panoràmiques inoblidables.
* Travessa Arties-Espot pujant cap al Refugi de la Restanca passant després per Colomers, Amitges i baixar cap a l'estany de Sant Maurici.
Pels més agosarats:
* La cursa [http://www.carrosdefoc.com/ Carros de foc]. És un repte que permet completar un recorregut circular per alguns dels refugis guardats d'aquesta àrea. Encara que en la versió competitiva pot completar-se en menys de 24 hores, es recomana destinar-hi un mínim de quatre dies.
* Actualment s'està acabant de senyalitzar una nova proposta: "Camins Vius" que és un camí que dóna la volta al Parc passant per les poblacions de fora i que ha significat la recuperació d'una bona colla dels antics camins que recorrien aquestes valls quan encara no hi eren les carreteres.
Altres activitats de muntanya com l'[[alpinisme]], l'[[escalada]], les raquetes de neu o l'esquí de travessa també es poden fer a l'interior del Parc Nacional i ofereixen moltes possibilitats per als esportistes. Els refugis de muntanya, on necessàriament cal dirigir-se per poder pernoctar, són espais que faciliten poder assolir objectius més ambiciosos.
==== Bicicleta tot terreny ====
Es permet pujar en bicicleta per les carreteres pavimentades que arriben al Planell d'Aigüestortes o a l'estany de Sant Maurici, dins de la zona central del Parc nacional. A la Zona Perifèrica hi ha algunes pistes on es pot circular amb BTT, encara que la majoria de trajectes presenten certes dificultats (fort pendent i trams tècnicament difícils)
* [[Pedals de Foc]]: Ruta per a [[BTT]] que encercla el parc i es pot completar en 4 o 5 dies.
==== Refugis ====
[[Fitxer:Catalonia refugi colomers.jpg|thumb|250px|Un helicòpter abasteix l'antic refugi de Colomers. Actualment hi ha un refugi nou]]
Dintre del límit del parc es pot pernoctar en els següents refugis:
* [[Refugi del Pla de la Font]]
* [[Refugi de la Restanca]]
* [[Refugi de Colomers]]
* [[Refugi de Saboredo]]
* [[Refugi d'Amitges]]
* [[Refugi Ernest Mallafré]]
* [[Refugi Josep Maria Blanc]]
* [[Refugi de Ventosa i Calvell]]
* [[Refugi d'Estany Llong]]
* [[Refugi de Colomina]]
* [[Refugi de Besiberri|Refugi bivac de Besiberri]]
* [[Refugi Gerber "Mataró"|Refugi bivac Gerber "Mataró"]]
=== Ramaderia ===
[[Fitxer:Catalonia pastures dins el parc nacional aiguestortes.jpg|thumb|250px|Pastures estiuenques d'alta muntanya]]
L'ús ramader dels prats d'alta muntanya que avui pertanyen al Parc es remunta a molts segles enrere, quan era l'activitat econòmica principal d'aquestes contrades. Actualment la ramaderia ha perdut gran part de la seva importància en l'economia local que ha passat a estar basada en el sector dels serveis turístics, tant a l'estiu amb el Parc Nacional com a l'hivern amb les pistes d'esquí. De tota manera, durant l'estiu, els ramaders locals encara deixen els seus animals a la muntanya perquè pasturin lliurement: Ovelles, cabres, vaques i eugues són les espècies que exploten aquestes pastures d'alta muntanya.
La protecció de l'economia local no és l'única causa de què a dins del Parc estiguin permeses les pastures tradicionals. S'ha d'entendre que segles d'explotació ramadera han transformat tan intensament el paisatge, que aquest no es pot entendre ni mantenir sense l'aprofitament de les pastures.
La ramaderia extensiva és especialment present a la vall d'Àssua, més amunt del poble de Llessui, on el Parc Nacional manté obert un centre d'informació i ecomuseu que mostra la importància de la ramaderia ovina en l'economia local.
=== Hidroelèctrica ===
[[Fitxer:PresaDeCaballers.jpg|thumb|250px|La Presa de Cavallers s'aixeca imponent a la part alta del riu [[Noguera de Tor]] ]]
Encara que dins del parc no hi ha cap central hidroelèctrica, es fa ús de les aigües del parc per produir electricitat fora de l'àrea protegida. Amb aquesta finalitat dins del parc hi ha un gran nombre d'estanys represats i grans canalitzacions soterrades.
Les centrals que usen les aigües del parc són:
* Central hidroelèctrica de Sant Maurici a Espot, aprofita les aigües recollides a l'estany de Sant Maurici i la vall de Peguera
* Central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento a la Torre de Cabdella, aprofita les aigües recollides per una immensa xarxa de canals subterranis construïda a principis del segle XX. Aquesta xarxa de canals s'estén des dels estanys de Cubieso, Mariolo, Tort, Saburó, Mar i molts d'altres més petits. La central de Sallente-Estany Gento és reversible, és a dir, pot bombar l'aigua des de l'estany inferior de Sallente fins al superior d'estany Gento, per a poder absorbir part de la producció elèctrica de les nuclears a les hores vall (quan durant la nit, per exemple, hi ha un excés de producció d'electricitat).
* Central hidroelèctrica de Caldes a la Vall de Boí, aprofita les aigües de la Presa de Cavallers i del riu de Sant Nicolau.
== Articles relacionats ==
* [[Serrat de Puialossec]]
* [[Barranquet de Remordí]]
== Bibliografia ==
* <ref>{{Ref-publicació|cognom = Comellas|nom = Jordi|article = El primer parc|publicació = Presència|url = http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/aiguestortes.pdf|data = Del 16 al 22 de setembre del 2005|pàgines = 2-9}}</ref>''Guia del Parc Nacional d'Aigüestortes-Sant Maurici''. Marcela Chinchilla i Manuel Crespo. Ketres Editora, Barcelona, 1988. ISBN 84-85256-69-7
* ''Meravelles geològiques del Pallars Sobirà''. Lluís Ardèvol i altres. [[Arola Editors]]. Tarragona, 2005. ISBN 84-95985-89-6
* ''Refugi d'Amitges''. [[Núria Garcia Quera]]. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1996. ISBN 84-7826-735-2
* ''La Vall d'Assua''. Núria Garcia i Quera i altres. Editorial Piolet. Barcelona 2000. ISBN 84-923984-4-2
* ''Flors de muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes-Sant Maurici''. Gerard Giménez. Edita:PNAIESM, Barcelona, 2001. ISBN 84-393-5932-2
* ''Fauna Salvatge del Parc Nacional, Mamífers. Manual interactiu d'aprenentatge''(llibre + CD). Alfons Raspall, Lluís Comas i Olga Boet. OAPN, Madrid, 2007. ISBN 978-84-8014-692-0
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes/ Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici] al lloc web de la [[Generalitat de Catalunya]]
* [http://www.bibgirona.net/salt/aiguestortes/index.htm Recull d'enllaços web, llibres i articles sobre el Parc]
* {{es}} [http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes/index.htm Web oficial del Ministerio de Medio Ambiente]
{{Espais naturals de Catalunya}}
{{Autoritat}}
{{Parcs nacionals d'Espanya}}
[[Categoria:Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici| ]]
| 