Obre el menú principal

Canvis

176 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
cap resum d'edició
[[Fitxer:Literacy rate world.PNG|thumb|250px|Taxes d'alfabetització del món]]
L<nowiki>'</nowiki>'''alfabetització''' és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les;<ref name="GEC">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0157322| títol =Alfabetització |consulta= 25 de juliol de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> és l'acció d'[[ensenyament|ensenyar]] a [[llegir]] i [[escriure]] a les persones d'una regió o [[comunitat lingüística|comunitat]]. En l'informe final de la Cinquena Conferència Internacional sobre l'Educació dels Adults, organitzada per la [[Unesco]], es va concloure que és "l'adquisició dels coneixements i les [[competències bàsiques]] que tots necessitem en un món que canvia ràpidament, i un [[dret fonamental]] dels éssers humans".<ref>{{ref-web|url=http://www.unesco.org/education/uie/confintea/repfra.html |consulta= 25 de juliol de 2009 |autor= |data= | títol = Rapport Final de la Cinquieme Conference Internationale sur l'Education des Adultes|editor= UNESCO|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= francès}}</ref>
 
L<nowiki>'</nowiki>'''alfabetisme''' és la capacitat d'estar alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de [[càlcul]] i tenir unes mínimes nocions culturals[[cultural]]s per a sobreviure en l'entorn. Molts polítics consideren la taxa d'alfabetització (el percentatge d'una regió que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital humà i de l'accés a noves oportunitats d'ocupació i desenvolupament en la societat així com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la [[cultura]] d'un país; és un factor més per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera l'aprenentatge del primer nivell de l'[[educació d'adults]] i equival als primers cursos de l'[[educació primària]].
 
Molts països han dut a terme campanyes d'alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social: la [[Reforma Protestant|reforma]] a [[Alemanya]], la [[Revolució Francesa]], la [[Revolució Russa]], la [[Revolució Cubana]], etc. Les bases de les campanyes mundials d'alfabetització daten, però, del [[1962]] i són un dels resultats de l'empresa d'educació popular i de base començada al [[segle XIX]]. La [[UNESCO]], en la sessió de la conferència general del novembre de [[1960]], llançà les bases d'un programa mundial d'alfabetització, i a l'assemblea general de l'[[ONU]] del desembre de [[1961]] hom demanà que aquest organisme se'n responsabilitzés; la seva feina consisteix a coordinar les diferents accions i a fer el programa d'estudis, i a fornir consells, experts i precisions tècniques als estats.<ref name="GEC"/>
A causa del recurs a l'indicador de la signatura a l'hora de diferenciar els lletrats i els illetrats, i de la necessitat d'apel·lar a la mostra davant la impossibilitat per a aconseguir la prova escrita de tots els individus; l'estudi de l'alfabetització precensal s'ha desenvolupat de forma gairebé inexorable.
 
 &nbsp;Les possibilitats quantitatives d'aquests estudis disminueixen a mesura que es retrocedeix més enllà del segle XVIII; per això l'anomenada via qualitativa basada en els estudis paleogràfics ha estat l'alternativa utilitzada pels medievalistes i pels historiadors del Renaixement. La fórmula paleogràfica abandona l'estadi tradicional de ciència auxiliar i es llança a l'estudi social de la cultura escrita, plantejant-se qüestions inèdites fins al moment, com qui escriu i per què ho fa.
 
Entre aquestes dues opcions metodològiques, cal destacar el fet que l'alfabetització dels Països Catalans, des del principi del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XX, s'ha realitzat majoritàriament en francès o en castellà. La magnitud quantitativa i la incidència qualitativa del fenomen està encara per estudiar.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Simon i Tarrés|nom = Antoni|títol = Diccionari d'historiografia catalana|url = |edició = |llengua = Català|data = 2003|editorial = Enciclopèdia catalana|lloc = Barcelona|pàgines = 1222|isbn = 84-412-0907-3}}</ref>
| colspan=3 align="center" bgcolor="#b5b5b5" | '''Estimació del percentatge de la població alfabetitzada'''<br />{{mida|85%|(Font: [[OCDE]])}}
|-
| align="center" bgcolor="#cfcfcf" |  &nbsp;
| align="center" bgcolor="#cfcfcf" | 1970
| align="center" bgcolor="#cfcfcf" | 2000
|-
|  &nbsp;Món &nbsp;
| align="center" |  &nbsp;63% &nbsp;
| align="center" |  &nbsp;79% &nbsp;
|-
| bgcolor="#e8e8e8" |  &nbsp;Països desenvolupats i [[país recentment industrialitzat|en procés d'industrialització]] &nbsp;
| align="center" bgcolor="#e8e8e8" |  &nbsp;95% &nbsp;
| align="center" bgcolor="#e8e8e8" |  &nbsp;99% &nbsp;
|-
|  &nbsp;[[Països menys desenvolupats]] &nbsp;
| align="center" |  &nbsp;47% &nbsp;
| align="center" |  &nbsp;73% &nbsp;
|-
| bgcolor="#e8e8e8" |  &nbsp;[[País en vies de desenvolupament sense litoral|Països en vies de desenvolupament sense litoral]] &nbsp;
| align="center" bgcolor="#e8e8e8" |  &nbsp;27% &nbsp;
| align="center" bgcolor="#e8e8e8" |  &nbsp;51% &nbsp;
|}
 
16.401

modificacions