Insectes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
cursiva només gèneres i espècies
actualitzo nombre d'espècies + ref
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
| periode = [[Devonià]]<ref name="EngelGrim">{{ref-publicació|url=http://www.nature.com/nature/journal/v427/n6975/full/nature02291.html|cognom=Engel|nom=Michael S. |coautors=David A. Grimaldi|any=2004|títol=New light shed on the oldest insect|publicació=Nature|volum=427|pàgines=627–630|doi=10.1038/nature02291}}</ref> &nbsp; &nbsp;recent
| imatge = European honey bee extracts nectar.jpg
| peu = Una [[abella de la mel]] obté [[nèctar]] d'una flor
Línia 10:
Els '''insectes''' (Insecta) són la [[classe (biologia)|classe]] predominant dels [[artròpodes]]. Estan classificats dins el [[subfílum]] o [[superclasse]] dels [[hexàpodes]] juntament amb els [[proturs]], els [[col·lèmbols]] i els [[diplurs]].<ref>Vegeu la classificació que es presenta en aquest mateix article.</ref> Els insectes són animals [[invertebrats]] i molts han desenvolupat la capacitat de volar. Són la forma de vida predominant en nombre d'espècies a la [[Terra]] i n'han colonitzat amb èxit tots els ambients tret dels mars, que molt abans de l'aparició dels insectes ja estaven poblats per altres grups d'artròpodes.
 
N'hi ha més d'un milió d'espècies<ref name="Chapman">{{ref-llibre |autor=Chapman, A. D. |any=2006 |títol=Numbers of living species in Australia and the World |pàgines=60pp |editorial=Canberra: [[Australian Biological Resources Study]] |isbn= 978-0-642-56850-2 |url=http://www.deh.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/index.html}}</ref><ref>[http://www.iucnredlist.org/info/tables/table1 IUNC]</ref><ref>[http://www.globalchange.umich.edu/globalchange2/current/lectures/biodiversity/biodiversity.html Threats to Global Biodiversity] (Accés el desembre de 2007</ref> conegudes, més que la resta de grups d'animals en conjunt; realment, n'hi podria haver de sis a deu milions.<ref name="Chapman">{{ref-llibre |autor=Chapman, A. D. |any=2006 |títol=Numbers of living species in Australia and the World |pàgines=60pp |editorial=Canberra: [[Australian Biological Resources Study]] |isbn=978-0-642-56850-2 |url=http://www.deh.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/index.html}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Vojtech Novotny, Yves Basset, Scott E. Miller, George D. Weiblen, Birgitta Bremer, Lukas Cizek & Pavel Drozd |any=2002 |títol=Low host specificity of herbivorous insects in a tropical forest |publicació=[[Nature]] |volum=416 |pàgines=841–844 |doi=10.1038/416841a}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor=Erwin, Terry L. |any=1997 |títol=Biodiversity at its utmost: Tropical Forest Beetles |pàgines=27–40}} A: {{ref-llibre |autor=Reaka-Kudla, M. L., D. E. Wilson & E. O. Wilson (editors) |títol=Biodiversity II |editorial=Joseph Henry Press, Washington, D.C.}}</ref> Hi ha descrites, aproximadament, 350.000 espècies de [[coleòpters]], 120160.000 de [[lepidòptersdípters]],<ref>[https://curis.ku.dk/ws/files/182118915/Pape_2011_Order_Diptera_Linnaeus.pdf Pape, T., Blagoderov, V., & Mostovski, M. B. (2011). Order Diptera Linnaeus, 1758. Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. ''Zootaxa'', 3148(237), 222-229.]</ref> 120.000 de [[dípterslepidòpters ]], 110.000 d'[[himenòpters]], 82.000 d'[[hemípters]], 20.000 d'[[ortòpters]] i 5.000 d'[[odonats]].
 
Els insectes són, a més de molt diversos, extremament abundants: s'estima que hi ha 200 milions d'insectes per cada ésser humà. Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions (10<sup>15</sup>). En un dels ecosistemes més rics en diversitat, la [[selva amazònica]], s'estima que hi ha unes 60.000 espècies i 3,2 x 10<sup>8</sup> individus per [[hectàrea]]; en un [[acre (unitat de superfície)|acre]] de sòl [[Anglaterra|anglès]] hi ha gairebé divuit milions de coleòpters.<ref name="Brusca">Brusca, R. C.; Brusca, G. J., 2005. ''Invertebrados'', 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.</ref>
Línia 156:
Els [[Ou (biologia)|ous]] poden ser dipositats en solitari o en grups, de vegades dintre d'una estructura protectora denominada [[ooteca]]. La forma i la grandària dels ous és tan variada com els insectes que els posen. Els ous de les [[papallones]], per exemple, solen presentar intricats dibuixos, amb una superfície coberta de nombrosos marques i nerviacions. Molts insectes ponen els seus ous en les [[Arrel (botànica)|arrels]], o en els [[Brot (botànica)|brots]] i teixits tendres de les [[plantes]], dintre dels grans dels [[cereals]] i, fins i tot, dintre d'altres animals. El lloc on els insectes ponen els ous, si bé variat, no és de cap manera aleatori. L'objectiu d'escollir curosament el lloc de la posta és sempre el mateix: pondre els ous en el lloc on les larves nounates estiguin envoltades d'aliment.
 
En la majoria dels insectes la vida reproductiva d'una femella és molt breu i tots els ous produïts són posats en ràpida successió en un lapse molt curt de temps. No obstant això, en algunes espècies, especialment en els denominats insectes socials, com [[abella de la mel|abelles]], [[formigues]] i [[tèrmit]]s, la vida reproductora d'una femella dura fins a tres anys. Es calcula que la reina dels tèrmits, per exemple, pon un ou cada dos segons, dia i nit, durant un període de 10 &nbsp;anys. Com en la comunitat és l'únic adult procreador, la població del [[termiter]] minvaria ràpidament sense aquest ritme de fertilitat.<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref>
 
== Metamorfosi ==
Línia 237:
== Els primers insectes ==
[[Fitxer:Prachtkäfer aus der Grube Messel.JPG|thumb|Insecte fòssil.]]
Els primers [[hexàpodes]] coneguts són el [[col·lèmbol]] ''[[Rhyniella]]'' i l'insecte ''[[Rhyniognatha]]'', del [[Devonià]] inferior (fa uns 400 milions d'anys); però la [[radiació adaptativa|diversificació]] inicial dels insectes es va produir segurament molt abans, potser al [[Silurià]]; les ales fossilitzades més antigues són del [[Carbonífer]] però, atès que hi ha indicis que [[Rhyniognatha|''Rhyniognatha'']] podria haver tingut ales, la [[radiació adaptativa|radiació]] dels insectes alats ([[Pterygota]]) deuria ocórrer al Devonià.<ref>[http://www.nhm.ku.edu/ksem/Paleoent/rhyniognatha.html Engel, M. S. & Grimaldi, D. 2004. New light shed on the oldest insect. ''Nature'', 427: 627-630.]</ref><ref>[http://www.cambridge.org/us/catalogue/catalogue.asp?isbn=9780521821490&ss=fro Grimaldi, D.; Engel, M. S. 2005. ''Evolution of the Insects''. Cambridge University Press, Cambridge, etc.] {{ISBN|978-0-521-82149-0}}</ref> En el [[Carbonífer mitjà]] ja existien nombrosos insectes, com els [[Palaeodictyoptera]], [[Diaphanopterodea]] i [[Megasecoptera]], que recorden als [[odonats]] actuals i que en alguns casos van assolir envergadures de 75 &nbsp;cm.
 
== Taxonomia ==
Línia 261:
[[Fitxer:Silberfischchen.jpg|thumb|<center>''Lepisma saccharina''<br /> un insecte apterigot.]]
* '''(Subclasse) [[Apterygota]]'''[[parafilètic|*]]. Són un grup [[parafilètic]] que inclou els insectes més primitius que en el curs de l'[[evolució biològica|evolució]] mai han estat proveïts d'[[ala (animal)|ales]] ni experimenten [[metamorfosi]] (són [[ametabolia|ametàbols]]). A part d'aquestes dues característiques, clarament [[plesiomorfia|plesiomòfiques]], no comparteixen cap caràcter derivat ([[apomorfia]]) que justifiqui l'existència d'aquest grup com a entitat [[taxonòmica]]. Els grups parafilètics d'aquesta índole no són acceptats per l'actual [[cladística|taxonomia cladística]].
::: Ordre [[Archaeognatha]] (=''[[Microcoryphia]]'' + ''[[Monura]]'' &nbsp;[[extinció|†]]).
::: Ordre [[Zygentoma]].
 
Línia 269:
::: Ordre [[Ephemeroptera]] (efímeres)
::: Ordre [[Odonata]] ([[libèl·lules]], [[espiadimonis]])
::: Ordre [[Diaphanopteroidea]] &nbsp;[[extinció|†]]
::: Ordre [[Palaeodictyoptera]] &nbsp;[[extinció|†]]
::: Ordre [[Megasecoptera]] &nbsp;[[extinció|†]]
::: Ordre [[Archodonata]] &nbsp;[[extinció|†]]
 
:* '''Infraclase [[Neoptera]]'''. Són una agrupació [[taxonòmica]] que inclou a tots els insectes alats que poden plegar les ales sobre l'abdomen.
Línia 305:
::: Ordre [[Lepidoptera]] ([[papallones]], [[arna (insecte)|arnes]])
::: Ordre [[Hymenoptera]] ([[Apis (gènere)|abella]], [[vespa]], [[formigues]])
::: Ordre [[Miomoptera]] &nbsp;[[extinció|†]]
::: Ordre [[Protodiptera]] &nbsp;[[extinció|†]]
 
== Filogènesi ==
Línia 322:
|label2= ''[[Atelocerata]]''
|2={{Clade
|label1=&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
|label1=      
|1=''[[Myriapoda]]''
|2=''[[Hexapoda]]''
Línia 337:
|label2= ''[[Pancrustacea]]''
|2={{Clade
|label1=&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
|label1=      
|1=''[[Crustacea]]''
|2=''[[Hexapoda]]''
Línia 346:
Pel que fa a la filogènia interna dels insectes, el següent [[cladograma]] mostra les relacions entre els diferents [[ordre (biologia)|ordres]] i les probables agrupacions [[monofilètic|monofilètiques]] (basat en Tree of Life<ref>[http://www.tolweb.org/Insecta/8205 Tree of Life, Insecta]</ref> i molt simplificat):
 
{{userboxtop|toptext= &nbsp;}}
{| align="right" style="background:Transparent; border:solid 0px #503DF9;"
! colspan="4" style="background:#E6D09D"| Classificació
Línia 449:
|label3=''[[Neoptera]]''
|3={{Clade
|label1=&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
|label1=      
|1=''[[Plecoptera]]''
|2=''[[Embiidina]]''