Diferència entre revisions de la pàgina «Àrtic»

85 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
(Bibliografia i afegir informació)
Després de la ratificació de la [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar]] (UNCLOS, en les seves sigles en anglès),<ref name ="Buixade Farre 2014"/> un país té deu anys per fer reclamacions d'ampliació a la seva [[zona econòmica exclusiva]]. Degut a aquest fet, Noruega (que va ratificar la convenció el 1996), Rússia (1997), Canadà (2003) i Dinamarca (2004) han realitzat diversos projectes per reivindicar certes àrees i territoris de l'Àrtida.<ref name="davui" />
 
El 1996 es fundà a Ottawa el Consell Àrtic, un organisme intergovernamental que fa acords vinculants entre els estats membres,<ref name="consell">{{ref-notícia|cognom=Savage|nom=Luiza Ch.|títol=Why everyone wants a piece of the Arctic?|publicació=Maclean's|url=http://www.macleans.ca/news/canada/why-the-world-wants-the-arctic/|consulta=6 novembre 2017|data=2013-5-13}}</ref> els quals són els estats amb sobirania situada més enllà del Cercle Polar Àrtic (Noruega, Suècia, Dinamarca, Rússia, Canadà, Islàndia i Estats Units d'Amèrica).{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}
 
El 2 d'agost de 2007 dos [[batiscaf]]s MIR russos (el Mir-1 i el Mir-2{{sfn|Luna|2017-11-5|p=34}}) van descendir per primera vegada en la història al [[llit marí]] sota el pol Nord i hi van deixar una [[bandera russa]] feta d'un aliatge de titani inoxidable. Per bé que l'expedició era científica, el fet va aixecar preocupacions sobre una possible cursa per controlar els vasts recursos petrolífers de l'Àrtida.<ref name="davui">{{ref-web|url=http://paper.avui.cat/mon/detail.php?id=135526 |títol=Primer mapa de la disputa per l'Àrtic |consulta=30 novembre 2009 |editor=Diari Avui }}</ref> La finalitat era la de reclamar 460.000 milles quadrades submarines.{{sfn|Luna|2017-11-5|pp=34-35}}
17.505

modificacions