Revisió del 16:53, 6 nov 2017 mostra codi font CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.846 edits m Revertides les edicions de 212.170.216.194. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. ← Edició anterior		Revisió del 20:12, 6 nov 2017 mostra codi font 83.58.23.213 (discussió) →‎Decoració de Nadal Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 2: {{Infotaula d'esdeveniment}} [[Fitxer:Christmas tree sxc hu.jpg\|dreta\|thumb\|L'[[arbre de Nadal]] és un dels elements típics de la festa arreu del món.]] '''Nadal,''' també anomenat '''Pasqua''' o '''Pasqües de Nadal''', és la festivitat cristiana del naixement de [[Jesús]] que correspon al [[25 de desembre]], i el [[Cicle de Nadal\|cicle de temps]] entre l'[[advent]] i l'[[epifania]]. És, juntament amb la [[Pasqua de Resurrecció\|Pasqua]], la festa cristiana més important. De les esglésies cristianes, la [[Església Catòlica\|Catòlica]], la [[Protestantisme\|Protestant]] i algunes de les [[Església Ortodoxa\|Esglésies Ortodoxes autocèfales]], com ara la [[Església Ortodoxa Grega\|grega]], la [[Església Ortodoxa Romanesa\|romanesa]] i la [[Església Ortodoxa Búlgara\|búlgara]], celebren Nadal el [[25 de desembre]] (la tradició afirma que des de [[Liberi I]]). Altres [[Església Ortodoxa\|Esglésies Ortodoxes autocèfales]], en canvi, com ara la [[Església Ortodoxa de Constantinoble\|de Constantinoble]] i la [[Església Ortodoxa Russa\|russa]], el celebren el [[7 de gener]], ja que no van acceptar el [[calendari gregorià]] que va reformar el [[calendari julià]] de l'època romana. Malgrat el seu origen marcadament religiós, amb la [[missa del gall]] com a element central, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la [[Xina]] i el [[Japó]]. En català, la paraula ''Nadal'' ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme ''Christmas'', que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena ''Weihnacht'', que significa "nit de benedicció". A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial; s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els [[Tres Reis Mags d'Orient\|Reis d'Orient]], el [[pessebre]], les [[nadala\|nadales]], les [[estrenes]], les postals de Nadal, el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals. ~~== Tradicions ==~~ ~~[[Fitxer:Tora Xmas.jpg\|200px\|thumb\|dreta\|Els carrers de [[Torà]] ([[Segarra]]) a les festes de Nadal.]]~~ Nadal als [[Països Catalans]] disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del [[pessebre]] (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el [[tió de Nadal]] (una tradició compartida amb [[Aragó]] i [[Occitània]]), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar [[Sant Esteve (festivitat)\|Sant Esteve]], l'endemà de Nadal, per poder-se reunir, així, amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal. A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure [[Els Pastorets]], representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús. A més, des del darrer mig segle es fan en molts llocs [[Pessebre vivent\|pessebres vivents]], que són escenificacions del pessebre amb persones i animals de carn i ossos.<ref name=soler/> Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a [[Mallorca]] i a l'[[Alguer]] s'interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana ençà, el [[Cant de la Sibil·la]], un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les [[Matines de Nadal]], i que relata com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la [[UNESCO]] l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i altres poblacions dels [[Països Catalans]] s'ha recuperat des de fa uns anys el Cant de la Sibil·la i s'interpreta en algunes esglésies. En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners. És tradicional a les Balears la recitació dels ''Poemes de Nadal'', per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació. Com a trets no exclusius del [[País Valencià]], es pot destacar el costum de donar les [[estrenes]] la vesprada de Nadal als infants segons van cantant [[nadala\|nadales]]. En molts llocs es fan fires de nadal on es venen figures de pessebre, molsa, suro, arbres de nadal, tions, guarniments nadalencs i artesania.<ref name=festes/> Algunes d'aquestes fires tenen una llarga tradició i d'altres són més recents.<ref name=festes>{{ref-web\|url= http://www.festes.org/articles.php?id=247\| consulta=25 desembre 2013\|títol=Fires de nadal\|obra=festes.org}}</ref> Una de les més tradicionals és la fira de Santa Llúcia de Barcelona que se celebra als carrers del voltant de la [[Catedral de Barcelona\|catedral]],<ref name=soler>{{ref-llibre\|cognom=Soler i Amigó\|nom=Joan\|títol=Festes tradicionals de Catalunya\|pàgines=21-25\|lloc=Barcelona\|any=1978\|isbn=84-85185-20-X\|enllaçautor=Joan Soler i Amigó\| editor=Martín Casanovas}}</ref> i de la qual es té constància des de 1786, quan fou esmentada pel [[baró de Maldà]].<ref name=fira>{{ref-web\|url= http://www.firadesantallucia.cat/historia.php\| consulta=25 desembre 2013\|títol=Fira de Santa Llúcia}}</ref><ref name=festes-fira>{{ref-web\|url= http://www.festes.org/articles.php?id=247\| consulta=25 desembre 2013\|títol=Fira de Santa Llúcia\|obra=festes.org}}</ref> == Gastronomia == Linha 24 ⟶ 7: == Decoració de Nadal == * Pel que fa a les plantes, el [[vesc]], el [[grèvol]] i el [[galzeran]] són tres de les plantes silvestres més emprades durant les festes de Nadal per ornamentar el [[pessebre]] o la llar. Pertanyen a la família dels arbustos i fan fruits que maduren a la primeria de l'hivern, pels volts de Nadal. D'aquí ve, segurament, que hom els atribueixi un seguit de propietats relacionades amb la fortuna –el vesc– i la protecció de la llar –el grèvol.<ref name=vesc>{{ref-web\|url= http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/vesc-grevol-i-galzeran\| consulta=28 gener 2015\|títol=Vesc, grèvol i galzeran\|obra=Cultura Popular de Barcelona\| editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> El vesc és un subarbust que viu damunt les branques, principalment les dels arbres de fulla caduca. Té les fulles groguenques i unes baies arrodonides de color blanc. Des de temps immemorials se'n saben les propietats medicinals i hi ha qui creu que porta bona sort; per això és costum de regalar-ne ramets per aquestes festes.<ref name=vesc/> Segurament el grèvol, amb les boles vermelles i les fulles punxegudes, és una de les plantes que més fàcilment s’associen a Nadal. N'ha esdevingut tot un símbol i apareix com a motiu recurrent en la iconografia d'aquests dies. Tot plegat ha fet que la gent n'abusés i el grèvol ha acabat essent una espècie protegida a Catalunya. Si se’n vol comprar ha de ser importat o bé d'imitació.<ref name=vesc/> Precisament una de les imitacions més preades del grèvol és el galzeran, amb fulles no tan punxegudes i baies més grosses, però amb uns colors molt semblants. De la mateixa manera que el grèvol, té un seguit de propietats medicinals i cosmètiques que el fan molt atractiu.<ref name=vesc/> ~~== Personatges folklòrics de Nadal ==~~ ~~En la majoria de països existeix la tradició que algun personatge o personatges visiti els nens per deixar-los regals sota l'arbre de Nadal. Els més coneguts són:~~ * Santa Claus o [[Pare Noel]]: Als EUA i el Nord d'Europa, encara que l'expansió comercial dels Estats Units ha convertit Santa Claus en el personatge central de Nadal arreu del món, i ha desplaçat el sentit religiós d'aquesta festa pel sentit més comercial actual. * Dedek Mraz: la versió del Pare Noel a Eslovènia. * Carbonissa: és l'encarregat de donar carbó en comptes d'un regal als nens que es van portar malament. Per a alguns, és acompanyant dels Reis Mags, i per a altres, de Santa Claus. * Follets nadalencs: de la mitologia popular nadalenca, deixen regals nadalencs sota l'arbre. * Befana: parts d'Itàlia. * [[Olentzero]]: País Basc. * Esteru: Cantàbria. * Apalpador: Galícia. * [[Tió de Nadal]] o Cachafuòc: Catalunya i Occitània. * [[Nen Jesús]] o Nen Déu: Argentina, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Perú, Panamà, Puerto Rico, Veneçuela, Bolívia i Mèxic especialment en zones rurals. República Txeca (Ježíšek), Eslovàquia (Ježiško), Alemanya, Àustria i Suïssa (Christkind o Kristkindl). * Viejito Pascuero: Xile, té les mateixes característiques del Pare Noel. Tradicionalment, a Espanya, Portugal i gran part de l'Amèrica Llatina els nens no reben regals per Nadal sinó el [[6 de gener]], festa de l'[[Epifania]], duts pels [[Reis Mags d'Orient]] en commemoració de les ofrenes fetes a Jesús al pessebre de Betlem. D'altra banda, als països d'influència germànica, la festa dels regals se celebra tradicionalment el [[6 de desembre]], dia de [[festa de Sant Nicolau\|Sant Nicolau]]. ~~== Vegeu també ==~~ * ''[[Himmeli]]'' * ''[[O Magnum Mysterium]]'' * ''[[Krishna Janmashtami]]'' a l'hinduisme

Nadal: diferència entre les revisions