Diferència entre revisions de la pàgina «Rafael Benet i Vancells»

Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB
(Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB)
 
==Biografia==
Es formà a Terrassa prop del seu oncle, el pintor paisatgista [[Joaquim Vancells]], i posteriorment a Barcelona, a l'Escola d'Art de [[Francesc d'A. Galí]] (1908-1912). Des de 1910 fou membre del [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] (que presidiria els anys 1928-1930) i un dels impulsors del Gremi d'Artistes de Terrassa (1914-1918). El 1916 feu una exposició individual a les [[Galeries Laietanes]] presentant-hi obres d'estètica [[noucentista]]. Seguidament assumí la influència de Cézanne, palesa en les obres que presentà a les exposicions d'art organitzades per l'Ajuntament de Barcelona a partir de 1918 formant part de l'[[Agrupació Courbet]] i de [[Les Arts i els Artistes]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal Edicions| lloc = Barcelona| isbn = 978-84-95554-27-7}}</ref>
 
L'adquisició per al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] de ''La Pluja'' i ''Les Nogueres'' (1920 i 1921) significà el reconeixement de Benet com un dels protagonistes del relleu generacional que es produí en l'[[Art de Catalunya|art català]] al voltant de 1917. Seguí una reeixida sèrie d'exposicions individuals iniciada el 1924 a la sala ''El Camarín'' de Barcelona i continuada posteriorment a la [[Sala Parés]], fins al 1933. Hi predominaven els paisatges del [[Vallès]], de [[Corbera de Llobregat]], d'[[Olot]] i de [[Tossa de Mar]].
 
===Les primeres publicacions===
El [[1922]] publicà el seu primer llibre, una monografia sobre [[Joaquim Vayreda]], patriarca de l'[[Escola paisatgística d'Olot|escola pictòrica olotina]]. Posteriorment va publicar petites monografies sobre [[Antoni Badrinas i Escudé]], [[Jaume Guàrdia]], [[Bosch Roger]] i [[Joan Rebull]] (1926 i 1931). Simultàniament exercí la crítica d'art als diaris ''[[El dia]]'', de Terrassa, ''[[La Publicitat]]'' i ''[[La Veu de Catalunya]]''. En aquest últim hi col·laborà regularment entre 1923 i 1936.
 
Els articles de Benet a ''La Veu de Catalunya'' configuren una detallada crònica de la vida artística catalana durant els anys vint i trenta del segle XX. El 1925 assumí la direcció de la revista ''[[La Ciutat i la Casa]]'', que el 1928 es fongué amb la ''[[Gaseta de les Arts]]'', de la qual en fou subdirector.
 
El mateix any 1925 viatjà a [[París]] arran de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes i hi descobrí l'obra de [[Le Corbusier]], que admirà i donà a conèixer a Catalunya.
 
===Tossa de Mar===
[[Fitxer:Tossa de Mar Castillo desde la playa JMM.JPG|thumb|250px|rightdreta|[[Castell de Tossa de Mar]]]]
El 1928 començà a freqüentar [[Tossa de Mar|Tossa]], esdevenint l'aglutinador de la colònia d'artistes locals i estrangers que estiuejava en aquesta localitat de la [[Costa Brava]]. En deixà constància al famós article ''Tossa, babel de les Arts'' que publicà a la revista ''Art'' l'any 1934. Fou així mateix impulsor del museu d'art contemporani de Tossa, inaugurat el 1935, i participà en l'organització de les Exposicions de Primavera organitzades per l'Ajuntament de Barcelona (1932 i 1935).
 
Arran de l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola]], el 1936, marxà del país i passà per la [[Catalunya Nord]] i per [[Bèlgica]]. Retornà a Barcelona el 1939.
 
===La postguerra===
A la postguerra abandonà la crítica d'art i es concentrà en la redacció de monografies, considerades modèliques, sobre artistes que havia conegut o admirava com [[Manolo Hugué]] (1942), [[Darío de Regoyos]] (1945), [[Diego Velázquez|Velázquez]] (1946), [[Isidre Nonell]] (1947), [[Antoni Viladomat]] (1947), [[Xavier Nogués]] (1949), [[Joaquim Vancells]] (1954) o [[Joaquim Sunyer]] (1975). Publicà així mateix síntesis sobre el [[futurisme]] i el [[dadaisme]] (1949), l'[[impressionisme]] (1953) i el [[simbolisme]] (1953) que al seu moment assoliren un ressò important i que acrediten un coneixement de la pintura europea del seu temps molt superior al dels autors de monografies semblants.
 
Entre [[1940]] i [[1952]] realitzà nombroses exposicions individuals i trobà en la terrassa del ''Cafè d'en Biel'' de Tossa el tema més representatiu de tota la seva obra. A les obres de la sèrie del Cafè d'en Biel la inicial influència [[Cézanne|cezaniana]] és substituïda per un apropament a l'estètica dels [[nabis]]. El [[1947]] participà, a Madrid, al Salón de los Once, que inspirava [[Eugeni d'Ors]].
 
El [[1955]] va rebre l'encàrrec de realitzar l'inventari del patrimoni artístic d'[[Andorra]], que no va arribar a veure la llum. El 1964, en dirigir les obres de restauració del retaule de Sant Joan de Caselles (Canillo) va trobar una majestat romànica d'estuc.
 
===Exposicions antològiques===
La [[Fundació Rafael Benet]] constituïda el 1989 vetlla per la seva memòria i promou monografies sobre el mateix Benet i la seva època, alhora que publica una recopilació exhaustiva de les seves crítiques a ''La Veu de Catalunya (v''olums publicats: 1926-1927, 1928-1929, 1930-1931, 1932-1933 i 1934-1936). També edita uns Quaderns Rafael Benet, adreçats a tots aquells que estan interessants en aprofundir sobre la seva obra pictòrica i historiogràfica.
 
El juny del 2017 s'anuncià que s'està negociant un possible dipòsit del fons a la Biblioteca de Catalunya.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Palau|nom=Maria|article=Els ‘papers’ de Rafael Benet|publicació=El Punt Avui|llengua= ca|url= http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1166404-els-papers-de-rafael-benet.html|data=13 juny 2017|pàgines=}}</ref>
 
==Obra==
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />
 
== Bibliografia ==
* Josep Bracons: ''Rafael Benet. Pintura, paraula, ritme'', Barcelona, Lunwerg / Caixa Terrassa, 2008.
* Diversos autors: ''Quaderns Rafael Benet'', núm. 1 a 31, Barcelona, Fundació Rafael Benet, 1998-2013.
* {{ref-publicació
|cognom = Manzanares
|nom = Jordi
|format= PDF
|llengua= castellà
| consulta= 12/01/2012
|publicació= Diari de Terrassa
|any = 2009
| editorial =
|lloc =
|id =
321.805

modificacions