Francesc d'Assís Galí i Fabra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Va néixer en una família acomodada de Barcelona, el seu pare fou pedagog i el seu oncle, [[Pompeu Fabra]], contribuí a la seva formació d'alt nivell.<ref>[[#M1996|{{versaleta|Masip}}]], pàgina 57</ref> Va estudiar a l'[[escola Llotja]] i fou deixeble - en la tècnica de l'[[aiguafort]] - d'[[Alexandre de Riquer]], que probablement l'introduí al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]]. La seva pintura va ser en principi [[modernisme|modernista]], passant per les fases de [[simbolisme]] i [[realisme]] fins que amb l'arribada del [[noucentisme]] va canviar cap a les noves idees amb cert idealisme.
Es dedicà a l'ensenyament, fundant l'[[Escola d'Art Galí]] al número 4 del carrer Cucurulla de Barcelona l'any [[1906]].{{sfn|Permanyer|2003|p=18}} Amb 26 anys dirigeix una escola amb postulats [[noucentisme|noucentistes]] i contra la didàctica tradicional. Entre d'altres, foren deixebles seus: [[Esteve Monegal i Prat|Esteve Monegal]], [[Manuel Humbert i Esteve|Manuel Humbert]], [[Ignasi Mallol i Casanovas|Ignasi Mallol]], [[Joan Miró]], [[Josep Llorens i Artigas|Llorens i Artigas]], [[Rafael Benet i Vancells|Rafael Benet]], [[Ernest Maragall i Noble|Ernest Maragall]] o [[Lluís Plandiura i Pou|Lluís Plandiura]].
Línia 9:
El 1913 tancà l'escola en ser nomenat conseller tècnic del Consell d'Investigació Pedagògica; organisme cultural creat per a la recerca i l'assessorament pedagògic en tots els seus graus a instàncies del president de la [[Diputació de Barcelona]], [[Enric Prat de la Riba i Sarrà|Enric Prat de la Riba]]. El president de la Diputació també ostentà el càrrec de president de la [[Mancomunitat de Catalunya]] en ser fundada el 1914 i fou des d'aquesta plataforma des d'on fou possible portar a terme els projectes de Galí.
El 1915 s'obre l'[[Escola Superior dels Bells Oficis]] que des d'aleshores dirigirà i on compaginarà tasques com a professor en les assignatures de [[Dibuix]] i [[Pintura|Color]], aprofitant l'experiència adquirida a l'Escola d'Art Galí. Posteriorment, el curs 1918 - 1919, es reforçà el projecte pedagògic amb l'obertura de l'[[Escola Tècnica d'Oficis d'Art]] de la que també en fou director. Però tot aquest treball es veurà estroncat el 1923 amb el cop d'estat de [[Primo de Rivera]]. L'any 1924 es destitueix tot el professorat i finalment es produeix el tancament.<ref>[[#M1996|{{versaleta|Masip}}]], pàgines 59 i 60</ref>
Entre 1924 i 1936 es dedicà amb intensitat al seu treball artístic. Essent nomenat assessor artístic de l'[[Exposició Internacional de 1929|Exposició Internacional de Barcelona]] de 1929 de la qual va dissenyar el seu cartell.
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] va ocupar el càrrec de Director General de Belles Arts de la República. Ostentant aquest càrrec s'encarregà de posar a refugi més de tres mil obres d'art, entre les quals n'hi havia del Prado, que foren conduïdes al [[Castell de Peralada]] i posteriorment anaren a [[Suïssa]].<ref name=Socias104>[[#S1976|{{versaleta|Socias}}]], pàgina 104</ref> Fou nomenat per la Generalitat com un dels membres de Belles Arts al [[Consell de l'Escola Nova Unificada]]; hi quedà vinculat des de la seva fundació fins al juliol de 1937, quan es proposà la disminució dels sindicats en els òrgans de govern. Tot i el breu temps que estigué Galí al [[Consell de l'Escola Nova Unificada|CENU]], fou el responsable del pla d'estudis dels ensenyaments artístics.<ref>[[#M1996|{{versaleta|Masip}}]], pàgina 65</ref>
Es va exiliar a [[Londres]] l'any [[1939]], quan tornà a Barcelona feu diverses exposicions.
== Obra ==
De la seva obra pictòrica es pot destacar els frescos de l'[[Correus i Telègrafs|edifici de Correus i Telègrafs]] de Barcelona de l'any [[1928]], els de la cúpula del [[Palau Nacional]] realitzats amb motiu de l'Exposició Universal de [[1929]] i les pintures de la ''Sala del Quixot'' de la [[Casa de la Ciutat (Barcelona)|Casa de la Ciutat de Barcelona]] fetes l'any [[1958]]. Actualment també es poden trobar obres a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]].
Pel que fa a guardons a la I [[Bienal Hispanoamericana de Arte|Bienal Hispanoamericana]] celebrada a Madrid el 1951 va rebre el premi Perú i a la III Bienal Hispanoamericana organitzada a Barcelona el 1955 va rebre el premi de Dibuix.<ref name=Socias104/>
Línia 32:
* Volum 2 (1982), Modernisme a Catalunya, Barcelona, Edicions de Nou Art Thor. ISBN 84-7327-052-5
* Volum 9 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7
* {{ref-llibre|cognom= Socias |nom= Jaume |enllaçautor= Jaume Socias Palau |títol= Pintura Catalana en el castell de la Geltrú |llengua= castellà | editorial= Selecta |lloc= Barcelona |data= 1976 |pàgines= |isbn= 84-298-0429-3 |ref= S1976}}
* {{ref-publicació|cognom = Masip
|nom = Roser
|article= Actuació pedagògica de Francesc Galí al [[Consell de l'Escola Nova Unificada|C.E.N.U.]]: Els ensenyaments artístics
Línia 39:
|format=
|llengua= català
| consulta=
|publicació= II jornades d'història de l'educació artística
|any = 1996
| editorial = Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona
|lloc = Barcelona
|isbn =
Línia 52:
|ref= M1996
}}
* {{ref-llibre|nom=Lluís |cognom=Permanyer |enllaçautor=Lluís Permanyer|títol=Miró, la vida d'una passió|lloc=Barcelona| editorial= [[Edicions de 1984]] |any=2003|isbn=84-96061-08-6|ref=Perm03}}
== Enllaços externs ==
| |||