Diferència entre revisions de la pàgina «Theodor Adorno»

210 bytes afegits ,  fa 2 anys
A Viena, Adorno també conegué uns altres intel·lectuals amb interessos no necessàriament lligats als cercles musicals. Assistí a les xerrades de [[Karl Kraus]], el famós satirista vienès, i conegué [[Georg Lukács]], la ''Teoria de la novel·la'' del qual havia impactat Adorno a la universitat. De tornada a Frankfurt, treballà en la seva tesi doctoral sota la direcció de [[Hans Cornelius]]. Finalment, el [[1931]], obtingué la ''venia legendi'' (el diploma que l'acreditava com a professor) amb el treball ''Kierkegaard: Konstruktion des Ästhetischen''.
 
El [[1933]], s'incorporà a l'[[Escola de Frankfurt|Institut für Sozialforschung]] (Institut per a la Investigació Social), adscrit a la [[Universitat de Frankfurt]], d'inspiració [[marxista]], encaraontingué queentre altres alumnes al compositor alemany [[Hans Ulrich Engelmann]]<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 380. (IBSN 84-7291-2281-2)</ref>, però ben aviat hagué d'abandonar el país, fugint del [[nazisme]]. Entre 1934 i 1938 va ser alumne del [[Merton College]] de la [[Universitat d'Oxford]]. Després de residir en diverses ciutats, s'establí finalment a [[Nova York]], on continuà treballant en col·laboració amb un altre membre de l'Institut, [[Max Horkheimer]]. El resultat d'aquesta col·laboració, ''[[Dialèctica de la il·lustració]]'' ([[1944]] - [[1947]]), sembla que reflecteix el cop moral que suposà la guerra, ja que posa en dubte la viabilitat de qualsevol projecte [[emancipació|emancipador]], com el que propugnava l'Institut, en descriure les contradiccions internes de la [[raó]].<ref name=":0">{{harvsp|Hernández i Herzog|2016|p=167}}</ref> El [[1949]], tornà a Alemanya. Assumí el càrrec de director de l'Institut, on va impartir classes al també filòsof [[Rüdiger Safranski]]. La seva filosofia continuà en la línia d'una anàlisi del [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]] com a instrument, a la vegada, de [[llibertat]] i de domini, i d'una crítica de la societat [[capitalista]] com a restricció de les formes de pensament i d'acció. A aquest període, corresponen la ''Dialèctica negativa'' ([[1966]]) i la seva obra pòstuma, ''Teoria estètica'' ([[1970]]).
 
L'any [[2005]], es va realitzar un Congrés Adorno a [[Palma de Mallorca]], organitzat per la Universitat de les [[Illes Balears]].
Usuari anònim