Ampliadora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació amb l'apartat de càmera solar |
|||
Línia 9:
* Un [[objectiu]] que sol ser intercanviable
== Història ==
En els inicis dels processos fotogràfics del [[col·lodió humit]] i del [[gelatina-bromur]] les imatges s'obtenien per contacte entre els negatius i els papers fotogràfics de manera que tots dos havien de tenir la mateixa mida. Entre els primers intents d'aconseguir imatges més grans es troben els treballs en [[òptica]] aplicada de [[Nöel Lerebours]] a [[1953]], [[Jules Jamin]] a [[1954]], Woodward a [[1959]] o [[Désiré van Monckhoven]] a [[1865]], però va ser necessari disposar d'electricitat perquè l'ampliació de les fotografies es fes de manera generalitzada.<ref>{{ref-llibre|cognom = SOUGEZ|nom = ML|coautors = Pérez Gallardo, H.|títol = Diccionari d'història de la fotografia|data =|any = 2003|editorial = Ediciones Cátedra|lloc = Madrid|isbn = 84-376-2038-4|pàgines = 35}}</ref>
La necessitat de l'ampliadora va augmentar en estendre's la utilització de la pel·lícula de rotlles popularitzada per [[George Eastman]] i l'ús de càmeres cada vegada més lleugeres i versàtils, com ara la [[Leica]] dissenyada per [[Oskar Barnack]] per a ser utilitzada amb [[pel·lícula de 35 mm]]. Aquests factors van convertir l'ampliadora en l'element central del laboratori fotogràfic a la fotografia del [[segle XX]].
=== Càmera solar ===
Les ampliadores diürnes, també anomenades càmeres solars, van començar a utilitzar-se a final de la dècada del 1850. El [[sistema òptic]] era semblant al d'un [[projector de diapositives]]. Una lent de condensació, de la mida d'un [[negatiu]], s'il·luminava gràcies a la llum directa originària del sol. L'imatge, llavors, s'enviava per una segona lent sobre un cavallet al qual s'havia subjectat un paper a l'albúmina. El tipus més popular de càmera solar era el contingut en una caixa a prova de llum; podia ser col·locada a l'exterior, normalment sobre el sostre de l'estudi. L'exposició durava hores i, fins i tot, dies, motiu pel qual, els aprenents es limitaven a mantenir l'aparell orientat cap al sol.
S'arribaren a reproduir retrats de <<mida natural>> amb un superfícies aproximada a 1,80 x 3m. Però aquestes ampliacions tenien un gran inconvenient, aquell referent a la mala qualitat. Aquest problema es devia d'haver solucionat sotmetent les imatges a grans retocs o correccions.
Va ser des de Bèlgica que va arribar la predicció sobre el futur de la fotografia. Aquest futur restava en la millora pràctica de l'ampliació de petites fotografies. Però no va ser fins dues dècades més tard que les ampliacions van esdevenir una pràctica general gràcies a l'aparició dels papers d'impressió sensible. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Newhall|nom=Beaumont|títol=Historia de la fotografía|url=|edició=|llengua=Castellano|data=2002|editorial=Gustavo Gili|lloc=|pàgines=62-63|isbn=}}</ref>
== Vegeu també ==
| |||