Carpa (peix): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 95.17.254.52. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
| imatge = Six koi.jpg
| peu = Varietats ornamentals de carpa
| autoritat = ({{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, 1758)
| categoria_subdivisio = Subespècies
| subdivisio =
* ''C. carpio carpio''
* ''C. carpio haematopterus''
* ''C. carpio viridiviolaceus''
}}
La '''carpa''', '''carpa d'Holanda''' o '''carpa europea''' (''Cyprinus carpio'') és un [[peix d'aigua dolça]], emparentada amb el [[carpí daurat]], amb la qual fins i tot pot tenir descendència híbrida. Ha estat introduïda en tots els continents excepte a l'[[Antàrtida]]. A diverses parts d'[[Europa]] la carpa comú és molt popular en la [[pesca]] i existeixen esquers específics per la seva captura. A la [[República Txeca]], [[Eslovàquia]], [[Polònia]] i [[Croàcia]] la carpa és un plat tradicional del dia de [[Nadal]].
== Morfologia==
És un peix robust i de mida gran, que pot arribar a fer més d'un metre de longitud i sobrepassar els 40 kg de pes. La forma del cos és molt variable, en funció parcialment del tipus d'ambient aquàtic ocupat, tot i que en general tendeix a ésser alt i comprimit. Les escates són grosses i la pell té tons daurats. L'aleta dorsal és molt llarga, i ocupa la meitat del cos, té un perfil còncau i un primer radi molt dur i serrat. La seva corpulència i la longitud de l'[[aleta dorsal]] permeten identificar fàcilment la carpa des de fora de l'aigua. Presenta dos parells de [[barbes]] al voltant de la boca, el primer d'ells molt curt. Els individus juvenils tenen una taca fosca a la base de l'[[aleta caudal]], que es perd als pocs mesos de vida. Presenta una [[espina dorsal]] serrada característica i les seves [[escama|escames]] són llargues i fines. Els mascles tenen l'[[Aleta (fisiologia animal)|aleta]] ventral més llarga que les femelles. El color i la mida és molt variable, especialment en els exemplars domèstics. S'han descrit tres [[subespècie]]s en base als patrons que segueixen les escames:
* ''C. carpio communis'' (carpa escamosa): Les escames són concèntriques regulars.
* ''C. carpio specularis'' (carpa mirall): Les escames formen una filera a ambdós costats. La resta del cos està nu.
* ''C. carpio coiaceus'' (carpa de cuir): Poques o cap escama a l'esquena i pell molt fina.
== Ecologia==
És present a gran part de la [[península Ibèrica]], majoritàriament el curs mitjà i baix dels rius. Originàriament s'estenia des de l'est d'Europa fins a l'est d'Àsia. Va ésser una de les primeres espècies introduïda de forma generalitzada fora de la seva àrea nativa. Es pensa que les carpes introduïdes a Europa provenen de la població salvatge de la conca del Danubi, la qual els romans ja van expandir cap a l'oest. Actualment la carpa es troba establerta com a espècie invasora a més de 120 països de tots els continents.
Té un impacte ecològic important, ja que remena els [[sediment]]s fins del riu amb el morro, això comporta la resuspensió d'una gran quantitat de sediment, fet que afavoreix sovint l'[[eutrofització]] (creació d'algues a partir d'aigües brutes) i afecta negativament de retruc molts elements dels medis aquàtics (vegetació submergida, ànecs capbussadors...).
És una espècie amb un ampli rang de tolerància ambiental, tot i que prefereix grans masses d'aigua amb poc o gens de corrent i substrats tous. Per aquest motiu, és freqüent als trams baixos dels rius i els seus aiguamolls associats, i és també omnipresent als embassaments. Sovint apareix en basses aïllades, sempre a partir d'introduccions. És molt resistent a la contaminació orgànica i a baixes concentracions d'oxigen a l'aigua.
La seva alimentació inclou tant elements animals ([[invertebrat]]s bentònics) com vegetals ([[algues]], [[fanerògames]], llavors), que troba remenant els sediments fins. Els exemplars més grans també inclouen en la seva dieta petits peixos com [[barons]] o [[pseudosarbores]].
La [[reproducció]] ocorre entre els mesos d'abril i juny, sempre en aigües tranquil·les, a prop de la vora i amb presència de vegetació submergida o emergent com ara bogues o canyís. Les femelles a punt per realitzar la [[posta]] entren a la vegetació seguides d'un o diversos mascles i formen sorollosos grups que agiten vigorosament les plantes amb forts cops de cua. Els ous queden enganxats a la vegetació, i la seva eclosió es produeix als 4-5 dies. Durant l'època de reproducció, els mascles mostren nombrosos petits tubercles nupcials escampats pel cap i el cos.
Els principals depredadors de la carpa actualment són els [[Peix sol|peixos sol]]. Són uns peixos de mida petita d'origen americà, que s'han estès massivament per les aigües de molts països. Aquests peixos es mengen els ous de les carpes i altres peixos quan són acabats de pondre. Un altre depredador de la carpa és el [[luci (peix)|luci]], però com que n'hi ha pocs comparat amb el nombre de carpes, no els afecta gaire. Per acabar, uns altres depredadors potencials d'aquests ciprínids serien el [[corb marí]] o el [[bernat pescaire]]. Aquestes aus, però, només ataquen els exemplars petits.
== Referències ==
| |||