Anarquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m bot: -en que hi +en què hi |
||
Línia 113:
La tradició anarcocol·lectivista va acabar generant un corrent renovat al tombant de segle: l'[[anarcosindicalisme]]. Fou decisiva la fundació el [[1895]] a [[Llemotges]] de la [[Confederació General del Treball]] francesa, i l'elaboració de la seva [[carta d'Amiens]] el [[1906]]. Aquests fets tingueren repercussions mimètiques a tot [[Europa]] i [[Amèrica]]. Un dels sindicats més importants fou la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT) a Espanya a principis del segle XX, fundada el 30 d'octubre de 1910; aquest sindicat va ser clau per a la coordinació durant la [[Vaga de la Canadenca]], una vaga revolucionària que va aconseguir la jornada laboral de 8 hores, col·locant a Espanya com a primer estat en aconseguir aquest dret històric.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diez|nom=Xavier|títol=El pensament polític de Salvador Seguí|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/libros/410/el+pensament+politic+de+salvador+segui/xavier+diez|edició=|llengua=Català|data=2016|editorial=Virus|lloc=La Torre de Claramunt, Barcelona|pàgines=272|isbn=978-84-92559-72-5}}</ref>
El sector més teòric i organitzatiu de l'anarquisme va proposar a principis del segle XX, homogeneïtzar idees i organitzar-se (mirant de no caure en la contradicció de jerarquitzar-se) constituint la [[Internacional Anarquista]] a [[Amsterdam]] el [[1907]], però aquesta es va trobar amb l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]] tant sols 7 anys després de la constitució, el [[1914]]. Davant el nou context, les anarquistes van optar per prioritzar l'acció directa i el suport mutu davant l'exaltació dels nacionalismes (tant els feixistes de l'eix, com dels democràtics i republicans dels aliats). Uns nacionalismes que amagant-se en el discurs de l'interès nacional, sempre serveixen a unes elits.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Webster G. Tarpley; Anton Chaitkin|nom=|títol=George Bush: The Unauthorized Biography|url=http://tarpley.net/online-books/george-bush-the-unauthorized-biography/|edició=|llengua=anglès|data=1990-2010?|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> El que com assenyala també el treball de Karl Polanyi, estableix una relació de contacte directe entre el lliberalisme i el feixisme, en
En general, sembla que el moviment anarquista formalment organitzat com a força de xoc clara, es dissolgué internacionalment després de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1945]]). En aquests anys els moviments anarquistes es van anar transformant i incorporant en múltiples moviments de caràcter subversiu, antiautoritari, llibertari, etc. En són un clar exemple les accions empreses pels grups autònoms com del que en formava part en Lucio Urtubia a París.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Urtubia|nom=Lucio|títol=Mi Utopía Vivida|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/fondo/4306/mi+utopia+vivida/lucio+urtubia|edició=|llengua=Castellà|data=2011|editorial=Txalaparta|lloc=|pàgines=340|isbn=978-84-15313-52-6}}</ref>
| |||