Èdip: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula personatge}}
Línia 20:
=== L'horror d'Èdip ===
Així fou com Èdip esdevingué [[rei de Tebes]]. Casat amb sa mare sense saber-ho, tingueren dos fills: [[Etèocles]] i [[Polinices]] i també dues filles, [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]] i [[Ismene]]. Molts anys després del matrimoni, una [[pesta]] horrorosa assola la ciutat. És l'inici de la trama ''d'Èdip, rei'' de Sòfocles. Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s'estengué a tota la ciutat. Èdip envià '''[[Creont (fill de Meneci)|Creont]], '''germà de Iocasta, a '''Delfos''', per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. [[Apol·lo]] contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l'assassí de '''Laios''', encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de [[Corint]] per anunciar-li la mort de [[Polibi]] li confessà que el va recollir d'infant i el servent de Laios resultà ser el mateix, '''Forbas''', el pastor que el va abandonar. D'aquesta manera, Èdip descobrí que el seu [[destí]] s'havia acomplert inexorablement, malgrat els intents de son pare i d'ell mateix per evitar-ho: matà son pare i es casà amb sa mare. Iocasta, horroritzada per l'incest comès, se [[suïcidi|suïcidà]] penjant-se, mentre que Èdip es buidà els [[ulls]] amb la punta d'una [[espasa]] per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.
 
:"Oh, els qui la paterna Tebes habiteu, mireu Èdip,
:ell, que els cèlebres enigmes va saber, i fou poderós,
:l'home de les grans fortunes, envejat dels ciutadans,
:a quin tràngol d'espantosa desventura ha pervingut!
:De manera que, el qui sigui moridor, cal esperar
:l'últim dia a proclamar-lo venturós, quan passarà
:la monjoia de la vida sense haver sofert cap dol"
::Fragment ''d'Èdip, rei''
::Traducció de [[Carles Riba]].
 
'''Èdip''' passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona. La seva fi és narrada per una altra tragèdia de Sòfocles ''[[Èdip a Colonos]]'', una obra representada després de la mort de l'autor: arribà a [[Colonos]], a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], on fou acollit pel rei [[Teseu]]. Emparat per aquest, no cedí a les reclamacions perquè retornés a Tebes per part del seu cunyat i els seus dos fills, per beneficiar la ciutat de [[Cadmos (ciutat)|Cadmos]] de l'acompliment de l'oracle, segons el qual la terra on sigui enterrat Èdip serà afavorida pels déus. Després de maleir els seus dos fills i Creont, Èdip deixà el món dels vius. Aquí es reflectiren els ideals polítics de la ciutat d'[[Atenes]], viscuda com a terra acollidora de persones nobles, justa i oberta, tal com el [[segle V aC]] ens l'ha presentada en tots els àmbits de la cultura. A més a més, hi veiem fragments biogràfics de l'autor, '''Sòfocles''', que no pot evitar deixar la seva empremta: Colonos és la pàtria de naixença del tràgic, i alhora aquest Èdip representat
esdevé un autoretrat del mateix autor, gairebé un testament artístic en què biografia i mite s'entrecreuen artísticament.artísticamen
 
:Antígona:
::"Hi ha, doncs, un amor fi dels mals.
::Perquè el que enlloc no es té per la ventura
::Era per mi ventura,
::Cada vegada que entre les mans jo el retenia.
::Oh, pare, oh, estimat,
::Tu que per sempre sota terra
::De fosca t'has vestit"
:::Fragment ''d'Èdip a Colonos''
:::Traducció de [[Carles Riba]].
[[Fitxer:Antoni Brodowski, Edyp i Antygona - 01.jpg|thumb|150px|Èdip i Antígona]]
 
=== Descendència ===