Dansa postmoderna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
m Correcció
Línia 6:
La primera persona que va parlar de dansa postmoderna va ser probablement Yvonne Rainer i el llibre ''Terpsícore en sabates d'esport: la dansa postmoderna'' ([[1980]]), de Sally Banes, el que va posar el terme en major circulació. Va sorgir sobretot com a resposta al concepte modern de "dansa pura", a la cerca de l'abstracció, que existia sobretot als [[Estats Units]], estèticament autònoma, front a la importància major a l'emocionalitat i l'expressivitat, de vegades representativa i teatralitzada, a [[Europa]]. Banes considera que la dansa postmoderna és la dansa radical i innovadora que es va començar a fer a partir dels anys seixanta mentre que d'altres autors l'associen a la teoria i cultura del [[postmodernisme]] i l'apliquen a la dansa dels anys vuitanta i principis dels noranta. Avui ja no s'utilitza per a la dansa que es fa en aquest moment.<ref>Sally Banes, Sally, ''Terpsichore in Sneakers: Post-Modern Dance'', Houghton Mifflin, [[1987]]. ISBN 9780819561602 {{en}}</ref><ref name=burt>[http://sarma.be/docs/767 Undoing postmodern dance history] Ramsay Burt, conferència a "La construcció de la dansa contemporània", d'Aisthesis, en [[2004]]. Publicat per edicions Sarma Docs, el [[9 d'octubre]] de [[2004]]. {{en}}</ref>
 
És dansa postmoderna típicament la dansa ''contact'' o [[contact improvisació]], per exemple. Alguns dels principals precursosprecursors i creadors de la dansa postmoderna són [[Merce Cunningham]], [[Pina Bausch]], la companyia [[Judson Dance Theater]], Judith Dunn, [[Lucinda Childs]], Twyla Tharp, Meredith Monk, Steve Paxton, Simone Forti, Anna Halprin i [[Trisha Brown]].<ref name=contempo/><ref>Montse Otzet, ''Una icona de la dansa postmoderna'', [[El Periódico de Catalunya]], [[25 de juliol]] de [[2005]]. {{ca}}</ref>
 
==Filosofia==