Pere Gil Estalella: diferència entre les revisions

'''Pere Gil i Estalella''' ([[Reus]], [[1551]] - [[Barcelona]], [[1622]]) fou un religiós [[jesuïta]] català. Completà els estudis a Gandia, on es doctorà, i molt aviat va ser destinat al [[Col·legi de Cordelles]], on explicà teologia durant vint anys. Va ser tres vegades rector (entre 1594 i 1597, entre 1603 i 1607, i finalment entre 1616 i 1619)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vila Despujol|nom=Ignasi|títol=Los jesuitas en la Rambla de Barcelona|url=|edició=|llengua=|data=2013| editorial=Claret|lloc=Barcelona|pàgines=p.146|isbn=9788498467888}}</ref> del [[Col·legi de Betlem]], a Barcelona, i rector de [[Església de Monti-sion de Palma|Monti-Sion]] a Mallorca. Fou [[provincial jesuïta]] d'Aragó. Va ser també qualificador de la [[Inquisició]] (amb una notable defensa de les suposades bruixes).

Pere Gil, entre 1598 i 1602, va redactar en quatre llibres, la «Història Cathalana», el primer dels quals, constitueix la primera geografia de Catalunya. El seu títol: ''Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya'', escrita el 1600 i inèdita fins al 1949, transcrita i editada per [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], amb una síntesi biogràfica de l'autor.<ref>{{ref-llibre|cognom=Iglésies|nom=Josep|títol=Pere Gil, S.I., 1551-1622, i la seva Geografia de Catalunya, seguit de la transcripció del llibre primer de la historia Cathalana|lloc=Barcelona| editorial=Quaderns de Geografia|any=1949}}</ref> Aquesta geografia s'estructura en diversos temes: geografia física, geografia humana, geografia econòmica i els senyals del cel, els efectes naturals i les calamitats humanes. Descriu les riqueses naturals, les divisions comarcals, eclesiàstiques i civils, les muntanyes, els rius, les fonts, les mines i les indústries<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=32-38|lloc=Reus| editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref>

La resta dels llibres, però, segueixen inèdits i un, el tercer avui és desaparegut. Rodolfo Galdeano ha redactat recentment la seva tesi doctoral centrant-se en l’obral'obra de Pere Gil i en concret sobre el llibre segon, «La historia moral de Catalunya»<ref>{{ref-web|url= http://www.udg.edu/Noticiesiagenda/Agenda/tabid/2660/p/34772/language/ca-ES/Default.aspx| consulta=10-V-2014|títol=Tesi Doctoral "La "Història moral de Cathalunya"}}</ref>

Va escriure ''Modo d'ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren'' (1605),<ref>{{ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps16/id/52694| consulta=28-II-2014|títol=Modo d'ajudar a ben morir...}}</ref> primer llibre signat d'autor reusenc, ''Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors'' (1598), atribuït al bisbe [[Joan Dimas Lloris]], però en realitat de Gil;<ref>{{ref-llibre|cognom=Antonio|nom=Nicolás|títol=Bibliotheca Hiapana Nova|pàgines=Vol. II, pàg. 165|lloc=Madrid| editorial=apud viduam et heredes Joachimi de Ibarra|any=1788}}</ref> ''Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya'', inèdita i publicada en llatí com ''De vectigalibus et eorum jure in Principatu Cathaloniae''; i ''Vida de la madre Estefania de la Concepción, carmelita descalza''. Va traduir del llatí al català l'obra ''La imitació de Crist'' (1621), de [[Tomàs de Kempis]] (''Contemptus mundi''). Va deixar sense publicar les "Vides dels sants de Cathaluña que foren naturals o visqueren o moriren en ella"<ref>{{ref-publicació|cognom=Fàbrega Grau|nom=A.|títol=El P. Pedro Gil SI (+1622) y su colección de vidas de santos|publicació=Analecta Sacra Tarraconensia|data=1958|pàgines=5-25|exemplar=núm. XXXI}}</ref>

La ciutat de Reus li va dedicar un carrer<ref>{{ref-llibre|cognom=Tricaz|nom=Enric|títol=Homes i dones pels carrers de Reus|pàgines=111|lloc=Valls| editorial=Cossetània|any=2010|isbn=9788497916929}}</ref>