Amor cortès: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Codex_Manesse_071v_Kristan_von_Hamle.jpg|thumb|upright|left|L'amor cortès arriba en una cistella.]]

 

La pràctica de l'amor cortès es va desenvolupar en la vida al castell de quatre regions: l'[[Aquitània]], [[Provença]], la [[Xampanya]] i el ducat de [[Borgonya]], cap al temps de la [[Primera Croada]] (1099). [[Elionor d’Aquitània]] va portar idees d’amor cortès des de l’Aquitània a la cort de [[França]], i més tard a [[Anglaterra]], on va ser reina de dos reis. La seva filla Maria, comtessa de la Xampanya, va portar el comportament cortès cap a la cort del comtat de Xampanya. L’amor cortès va trobar la seva expressió en els poemes lírics escrits dels trobadors, tals com [[Guillem IX de Peitieu|Guillem IX, duc d'Aquitània]] (1071-1126), un dels primers poetes trobadors, autor dels documents més antics sobre amor cortès i en els quals ja es configuren els elements principals de la literatura de ''fin'amors''.<ref>{{Ref-web|url = http://www.arteguias.com/amorcortes.htm|títol = Amor cortés|consulta = 19/03/2015|llengua = castellà|editor = Ana Molina Reguilón|data = 2010}}</ref>

Els poetes adoptaren la terminologia del [[feudalisme]], declarant-se ells mateixos el [[vassall]] de la senyora i s’hi adreçaven com a ''midons'' (senyora meva), un tipus de nom en clau per tal que el poeta no hagués de revelar el nom de la dama, però amb el qual l'afalagava. El model ideal de senyora per al trobador era la muller del seu senyor, una dona d’estatus social més alt, generalment la rica i poderosa mestressa del castell. Quan el marit era lluny per les croades o altres afers, ella organitzava els afers domèstics i els culturals; de vegades, fins i tot era així quan el senyor era al castell. La senyora era rica i poderosa, sovint descrita com a molt bella, i el poeta donava veu a les aspiracions de la classe cortesana, ja que només els nobles podien formar part de l’amor cortès. Aquest nou tipus d'amor veia la noblesa no basada en la riquesa o el llinatge, sinó en el caràcter i les accions, de manera que els cavallers més pobres hi van veure una via d'ascens.<ref>{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/mon_segles_art_musica_literatura?p_p_id=56_INSTANCE_8pOh&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-3&p_p_col_count=1&articleId=15754&globalArticleId=15754|consulta=18 gener 2014|títol=Amor Cortès|obra=Web|editor=Generalitat de Catalunya. Romànic Obert}}</ref>