Zigurat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
 
 
Un '''ziggurat''' (zĭg'ə-răt) és un piramidetemple de l'antiga [[Mesopotàmia]] que té forma d'una torre esgraonada.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.309|llengua= castellà| consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> El disseny d'un ziggurat va des d'una simple base amb un temple al damunt, fins a uns terrats rematats amb un temple, cosa que demostra que les matemàtiques estaven molt avançades. La base podia ser rectangular, ovalada o quadrada.<ref>{{GEC|0152063|ziggurat}}</ref> L'interior del ziggurat (la part no exposada a la intempèrie) estava construïda amb [[tova]], mentre que la part exterior estava revestida amb totxos, els quals podien, a més, estar vitrificats amb diferents colors. S'hi accedia per escales situades als costats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a dalt. Un dels més ben conservats és el de [[Choqa Zanbil]], que es troba a l'actual [[Iran]], i que llavors eren terres de l'antic regne de l'[[Regne d'Elam|Elam]], un estat de la perifèria de la [[Mesopotàmia]]. El ziggurat més vell que es conserva és el de [[Kashan]], datat del cinquè mil·lenni aC. Els ziggurats varen ser un estil de temple freqüent per als sumeris, babilonis i assiris.<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.68|lloc=Barcelona| editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5| consulta=15 desembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua= castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>
 
Als ziggurats, no s'hi feien pas actes públics ni cerimònies, sinó que se'ls considerava la morada dels déus. Gràcies al ziggurat, els déus podien estar lluny de la gent, perquè no tothom hi podia entrar. Cada ciutat tenia un déu o deessa propi, de la qual era patró. Només els sacerdots podien entrar al ziggurat. Atenien les necessitats dels déus, i això els feia ser elements importants de la societat.