Casa Milà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - Per tal de treure-li rendiment econòmic a la la + Per a treure rendiment econòmic a la
m bot: - a al vista + a la vista
Línia 51:
La part de les golfes i el terrat excedien el màxim permès i un dels pilars de la façana ocupava una part de la vorera de passeig de Gràcia. Quan Gaudí va saber que un inspector de l’Ajuntament havia passat per alertar el constructor, Sr.Bayó, d’aquestes il·legalitats, va deixar instruccions molt precises. Si tornava a passar i s’havia de tallar la columna, hi faria posar una placa ''“el pedazo de columna que falta ha sido cortado por orden del Ayuntamiento, decisión aprovada en fecha y sesión tal” (D''esembre de 1907).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bassegoda i Nonell|nom=Joan|títol=Josep Bayó Font, contractista de Gaudí. Barcelona: Edicions UPC, 2003|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
En un primer moment, l’Ajuntament va requerir als propietaris la legalització mitjançant el pagament d’una multa o bé l’enderrocament de les golfes i el terrat. Finalment, el 28 de desembre de 1909, la Comissió de l’Eixample va certificar que l’edifici tenia caràcter monumental i no havia d’ajustar-se estrictament a les ordenances municipals. En concret deia ''“salta a alla vista que l’edifici en qüestió sigui quin sigui el seu destí, té un caràcter artístic que el separa de la resta”'', tot i que aquest caràcter monumentals no els va evitar el pagament de la multa de 10.000 ptes. 
 
El seu propietari el va presentar al [[Concurs anual d'edificis artístics]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]] on aquell any optaven dues obres de [[Enric Sagnier|Sagnier]] (carrer Mallorca, 264 i a Còrsega amb [[Avinguda Diagonal|Diagonal]]); la [[Casa Gustà]], que era un habitatge particular de l'arquitecte [[Jaume Gustà i Bondia|Jaume Gustà]] i la [[casa Pérez Samanillo]], obra d'[[Joan Josep Hervás i Arizmendi|Hervás i Arizmendi]]. Tot i que la més espectacular i clarament favorita era la Casa Milà, el jurat la va descartar manifestant que «tot i estar acabades les façanes, falta molt perquè estigui totalment completada, ultimada i en perfecte estat d'apreciació». La guanyadora de 1910 va ser la Pérez Samanillo, actual seu del ''[[Círculo Ecuestre]]''.<ref>Anuari de l{{'}}''Asociación de arquitectos de Cataluña''-1912, pàg. 28</ref>